En Patufet, el bou i els excrements rituals

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

En Patufet, el bou i els excrements rituals

Missatge por Portal Català el Dt Nov 03, 2009 4:28 am

En Patufet, el bou i els excrements rituals




Jordi Bilbeny

Anant a la recerca d’informació que em permetés corroborar que el
caganer del pessebre podria venir a ser l’indicador de la revelació
divina, exposava com en alguns rituals iniciàtics trobem la presència
constant d’excrements, i com entre la ingestió de certs enteògens i
l’alteració de la consciència es dóna una neteja intestinal, que ve
expressada per una o diverses defecacions. La qual cosa hauria pogut
crear, dins l’àmbit de la religiositat popular nadalenca, un personatge
com el caganer. Llavors, que se’l situés premeditadament sota un
pont o al costat del naixement, més que un escarni, guanyaria un
gran sentit, atès que el pont simbolitza el trànsit místic i el naixement
la visió transcendent.
A més de l’exemple de la purga interior, i dels nombrosíssims
rastres que coneixem de divinitats arcaiques relacionades amb els
pets i les defecacions, és a la rondalla d’En Patufet on acabem de
veure la implicació directa entre un ritual d’iniciació, el bou i els
excrements. En el conte català, En Patufet és ingerit per un bou i,
posteriorment, en algunes versions, alliberat per la intercessió de la
seva mare, que alimenta la bèstia fins que aquesta es tira un pet,
amb el qual el nen surt expel·lit. Però en el relat basc de la mateixa
rondalla, s’hi donen uns elements que la nostra tradició ha oblidat o
esborrat. En Patufet –que ara es diu Barbantxo o Kukubiltxo– s’ajunta
amb un grup de vailets que van a catecisme. Ponderat les
imbricacions d’aquest conte amb el xamanisme, En Txema Hornilla, a
Zamalzaín el Chamán y los magos del carnaval vasco, creu que això,
“en versió precristiana, potser tingui un altre sentit, igualment
relacionat amb alguna mena d’ensinistrament religiós”. I reconeix
que, “tot i que les versions més simples que es conserven
reprodueixen, comunament, tan sols el passatge de la vaca devorant
el nan”, en d’altres, “Barbantxo passa per tota una sèrie d’iniciacions
successives”, que comencen, no gens casualment i de forma prou
reveladora, per la caiguda del protagonista a dins d’una olla. I acaben
amb la defecació de la vaca i l’expulsió del nen entre els excrements.
Diu la rondalla basca: “Quan la vaca evacuà el ventre, allà sortí
el nostre pobre Barbantxo, tot tacat de femta”; si bé una altra versió
ens puntualitza que “sortí en els fems de la vaca”. Conformement, En
Luis de Barandiaran, a la seva Antología de fábulas, cuentos y
leyendas del País Vasco, ha recollit la mateixa rondalla, però aplicada
a una noia. Es diu Baratxuri i també acaba sortint de la vaca
“juntament amb fems”, mercès –una vegada més– a l’ajut maternal.
En aquestes versions, a més, la mare porta la vaca a casa seva i és
aquí on la nodreix i té lloc l’alliberament final del nen.
2
Encara que ens sembli anecdòtic, el fet que En Patufet neixi
amb un pet o sigui directament defecat, ens porta a un ritual iniciàtic,
ja que, entre algunes tribus africanes, segons ens assegura la Jean La
Fontaine, a Iniciación. Drama ritual y conocimiento secreto, la
iniciació dels nens a homes “és descrita com que són empassats i
després excretats per monstres”; la qual cosa ens emmena també al
part místic, car En Claude Gaignebet, ens reporta al seu llibre sobre
El Carnaval que, “en la seva forma primitiva, certament, el part
espiritual és anal”.
La connexió, doncs, entre els fems, un ritual d’iniciació, i el
renaixement són ara ben clars. Tant en el cas masculí com en el
femení de la tradició basca, com en el d’En Patufet, la funció de la
mare en tot l’assumpte de l’alimentació és, alhora, capital per
entendre que som davant d’un acte ritual. La intercessió maternal, en
alguns contes, o la de la germana o d’una vella indeterminada, en
d’altres, dins l’antiga societat matriarcal, és la clau que ens fa copsar
tota la magnitud d’una veritable iniciació. En el cas d’En Barbantxo,
mentre l’Andrés Ortiz-Osés, a la seva Antropología simbólica vasca,
ens assegura que “assistim pròpiament a l’arcaic heroi matriarcal
engolit i evacuat per l’animal-dona (la vaca)”, l’Hornilla és ben explícit
en dir-nos que el conte “és la imatge de la gestació i el renaixement
mític en la vaca, simbolisme conegut des d’antic”.
Així mateix, i pel que fa a En Patufet, ja ho va veure l’Amades,
car, per ell, dins el cercle de rondalles que evidencien les restes
d’antics ritus iniciàtics, “hi havia i hi ha encara iniciacions per a fer
tornar un noi home, com per exemple en Patufet”. I hi insisteix: “En
Patufet engolit per un bou i tornat a expel·lir recorda una cerimònia
de naixement iniciàtic”. I idènticament ho ha detectat En Joan Soler,
que, a l’Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana, rubrica que es
tracta d’un “ritu d’iniciació de pas de noi a adult, en una narració del
tot banalitzada”.
També el fet que un animal o un monstre engoleixi algú és un
nou senyal que ens indica que parlem d’una iniciació. Ja ho hem vist
amb la descripció de la Fontaine. A més, un dels grans especialistes
moderns d’aquest tema, En Mircea Eliade, escriu a Iniciaciones
místicas, que l’entrada en el ventre d’una bèstia i la seva posterior
digestió “implica un simbolisme de regressió a l’estat embrionari”.
Segons ell, el retorn a l’úter, “es repeteix en un gran nombre de
mites i ritus iniciàtics. La idea de la gestació i del part ve expressada
per una sèrie d’imatges homologables: penetració en el ventre de la
Gran Mare (= Mare Terra), o en el cos d’un monstre marí, d’un
animal salvatge o, fins i tot, d’un animal domèstic”. En el nostre cas
precís: el bou o la vaca. I, encara, la Fontaine ens confirma que, en
3
algunes tribus, després del naixement simbòlic, “cada iniciat és portat
a dins del mar pel seu padrí, que el frega amb sorra i aigua «per
rentar-li totes les restes de sucs gàstrics i els excrements que queden
de les entranyes del monstre»” que, al·legòricament, l’ha engolit i
defecat.
Sabem, doncs, sense cap mena de dubte, que som davant d’un
ritual iniciàtic. Sabem també que té lloc en un àmbit determinat de la
casa materna, que no es diu, però que, tractant-se d’un espai que ha
de recollir el bou o la vaca, on són, a més, alimentats, el conte només
pot fer referència a l’estable. Per tant, la sacralització de l’establia
que es dóna en la religiositat popular del Nadal i la seva plasmació
plàstica al pessebre, a les envistes del que comento, prenen ara un
nou sentit, totalment revelador.
Com a reforç, En Vladimir Propp, a Las raíces históricas del
cuento, en estudiar les bosses de pell i la seva utilització en la
formació dels xamans, ens exposa que l’iniciat es trasllada d’una
realitat a una altra transformat en un animal. Però “en el conte es
troba molt difosa la següent forma de trasllat: l’heroi no es
transforma en un animal, sinó que s’introdueix a dins de la seva pell”.
A més del trasllat arcaic de l’iniciat fent servir un ocell, “trobem
també, al costat d’això, el cavall, la vaca i el bou”. I En Soler
coincideix amb En Propp a confirmar que “la pell de brau era emprada
en els ritus d’iniciació, com un símbol de la mort amb la qual el neòfit
es cobreix per desprendre-se’n després, expressant el nou
naixement”.
Ara bé, al País Basc, hi ha constància que aquesta pell de bou,
era llançada –justament per Nadal– a l’estable. En José María
Satrústegui, ens ho remarca, en el seu llibre Solsticio de invierno.
Així, en parlar de la mort d’Olentzero –personatge que simbolitza el
Nadal– la nit del 24 de desembre a les 12 de la nit, ens diu que “les
seves despulles recorden l’odre inservible que en diversos pobles de
Navarra els nois passegen cremant pels camps o el que, de forma
més prosaica, es llença a l’estable, a les cançons que el dia de Nadal
es cantaven a Eibar:

Urteberri eguna
ezta egun txarra,
kortara jausi jauku
gure zagi zaharra.

“El dia d’any nou no és mal dia, ens ha caigut a la cort el nostre
vell odre”.

Per tant, ara encara sabem que la iniciació de l’infant a l’estable
es donava durant les festes nadalenques i que era en aquesta època
on el neòfit renaixia i que, un cop renascut, cremava la pell de bou o
de vaca que li havia servit d’embolcall, durant tot el procés de
renovació espiritual, o la deixava en el lloc de la iniciació.
És a dir, que si tenim en compte, que en molts d’aquests
rituals, el bou o la vaca de les narracions no eren res més que la seva
pell, en forma d’odre, que embolcallava el neòfit, sembla prou
conjecturable que la mare, més que engreixar la bèstia –tal com ens
descriu la narració de la rondalla–, alimentaria el propi fill, en una
experiència real que podia arribar a durar, fins i tot, mesos, tal com
es dóna en diversos rituals iniciàtics. Així, la Fontaine, ens innova
que, sovint, un dels mèdiums o guies principals mascle era el pare i
“una mèdium principal femella, la mare de l’iniciat”. I que “en tots els
casos, l’iniciat queda situat en la posició dependent d’un nen, la qual
cosa es manifesta en el fet que la mèdium alimenta o, fins i tot, dóna
simbòlicament el pit al nen”. I, més endavant, insisteix que, en el
cas de les nenes, “les mèdiums iniciadores alimenten la novícia
posant-li miques de potatge a la boca, com fa una mare amb el seu
fill”.
En conseqüència, doncs, els excrements de l’animal que
permeten la sortida d’En Patufet a una realitat diferent –i que, alhora,
són l’evidència palmària de la consumació del ritual–, en el context
històric no serien altra cosa que els mateixos excrements de l’iniciat.
I, atès que el procés ritual es donava a l’estable; i, donat que la
figura del caganer del pessebre és situat al costat mateix de
l’establia, es podria arribar a conjecturar que tant En Patufet com el
Caganer serien dues formes molt pròximes –dos aspectes
descavalcats– d’un mateix culte arcaic d’iniciació i renaixement
espiritual.


Jordi Bilbeny
histocat

Portal Català
Admin

Nombre de missatges : 148
Fecha de inscripción : 31/10/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Re: En Patufet, el bou i els excrements rituals

Missatge por Portal Català el Dt Nov 03, 2009 4:28 am

He de reconeixer que la primera vegada que vaig llegir aquest post d'en Bilbeny em vai quedar força parat...

Realment quina imaginació... vincular en Patufet (un conte tradicional català) amb el costumari de civilitzacions perdudes, ritus iniciatics... molt interessant

Portal Català
Admin

Nombre de missatges : 148
Fecha de inscripción : 31/10/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum