La Batalla d'Almenar (1710) a les fonts, Per Xavier Rubio

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

La Batalla d'Almenar (1710) a les fonts, Per Xavier Rubio

Missatge por Portal Català el Dt Nov 03, 2009 4:20 am

La Batalla d'Almenar (1710) a les fonts
Per Xavier Rubio
La batalla que es va produir a Almenar durant la ofensiva aliada del 1710 està ricament
documentada, tot i les seves petites dimensions en quant a tropes implicades i baixes. El
motiu del ressò que va tenir és la importància estratègica dels seus efectes, ja que va obrir
la porta cap a l'interior d'Aragó per a l'exèrcit austriacista i, d'aquesta manera, cap a
Madrid, que de fet era l'objectiu principal de la seva campanya del 1710.
Aquesta victòria austriacista va comportar una pujada de moral molt necessària a l'exèrcit de
l'arxiduc Carles. Per contra, tot i les poques baixes registrades a les fonts (uns 400 morts),
l'exèrcit borbònic va ser totalment desfet, i la seva voluntat de lluitar va resultar tan malmesa que
van haver de refugiar-se dins les fortificacions de Lleida.
Tot i la diversitat de la bibliografia recollida, la uniformitat en la narració de la batalla és molt
alta. La font més important i detallada és l'extraordinària tasca de l'historiador Francesc de
Castellví, que en les seves Narraciones Históricas va detallar d'una manera molt acurada les
campanyes militar de la Península Ibèrica.
Castellví, capità d'una de les companyies de la Coronella ferit durant el setge de 1714, va
escriure des de l'exili a Viena una sèrie de volums anuals explicant la guerra de Successió i els
fets posteriors. La primera part del volum dedicat a l'any 1710 explica la ofensiva austriacista, les
condicions abans del xoc d'Almenar i les seves conseqüències. A més, adjunta al seu relat
documents tant importants com llistes dels comandants dels exèrcits, ordres de batalla,
composició de tropes, baixes de cadascun dels bàndols i fins i tot testimonis d'altres autors sobre
el mateix enfrontament.
Així doncs, donada la profunditat amb què les
Narraciones Históricas aborden la campanya
militar del 1710, i la presentació de documents
refermant la seva descripció, és lògic tractar
aquesta obra com una de les fonts més importants i
objectives de la batalla.
A banda de les Narraciones Históricas, trobem
diversos documents que, tot i no analitzar el xoc
amb el mateix grau de detall, són valuosos per tal
de donar més claredat als fet que van passar a
Almenar.
Un d'ells és contemporani de Castellví, i tracta la
guerra des del punt de vista del bàndol borbònic.
¡Error!Marcador no definido.Aquesta obra,
titulada Comentarios de la Guerra de España e
Historia de su rey Felipe V, el Animoso, va ser
redactada per Vicente Bacallar y Sanna, marqués
de San Felipe, diplomàtic i ambaixador de la cort
de Felip V. Tot i seguir aproximadament l'acció tal i com ho fa Castellví, dóna més rellevància a
la defensa borbònica, i tracta de justificar en tot moment les accions de Felip V.
Els altres autors que parlen de la batalla són en la seva majoria posteriors al segle XVIII, com per
exemple la obra Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria, de Pere
Voltes Bou, o The War of the Succession in Spain during the Reign of Queen Anne, de A.
Parnell.
A tots aquests documents cal afegir la valuosa aportació d'un mapa confeccionat per Rapin de
Thoyras per a la seva Història d'Anglaterra. Aquest mapa data del 1745, i encara que no sembla
probable que l'autor visités el camp de batalla personalment, la geografia s'adiu perfectament al
terreny actual i a l'ordre de batalla establert per Castellví i els altres documents.
Tot plegat ens permet establir una cronologia dels esdeveniments prou acurada.
La campanya del 1710
La campanya en la qual es va produir la batalla d'Almenar s'inicia a la primavera del 1710, en la
qual una ofensiva borbònica primerenca té com a objectiu penetrar en territori català, principal
base dels austriacistes a la Península Ibèrica.
El 14 de maig, doncs, Villadarias acampa a Lleida amb uns 35.000 homes (entre 7000 i 10.000 a
cavall) i el rei Felip V acampen a Lleida per a iniciar la ofensiva contra Catalunya. Els
comandants dubtaven entre dues opcions: posar setge a Barcelona mitjançant de la conquesta de
la ruta que passa per Igualada, Calaf i Cervera, o intentar conquerir la fortificació de Balaguer.
Com que la penetració cap a Barcelona era perillosa per endinsar-se profundament en territori
enemic (i, per tant, posar en perill l'abastiment de l'exèrcit borbònic), es decideix atacar Balaguer
per mirar de conquerir la ciutat abans que arribin els 8000 homes que hi ha previstos de reforç
pels austracistes.
Alertat de l'atac a Balaguer, Starhemberg surt de les rodalies Barcelona amb l'exèrcit austriacista
i el rei Carles el 27 de juny, arribant a Balaguer el 30 de juny i acampant. El contingent de
Starhemberg voreja els 15.000 infants i 5.000 cavallers. Per contra, Felip està entre Bellcaire i
Bellmunt.
Com que cadascú està al seu campament fortament atrinxerat, els borbònics decideixen enviar
destacaments a destruir les línies d'abastiment aliades (Calaf i Cervera).
El 26 de juliol arriben els reforços austriacistes a Balaguer amb el general Wetzel.
En aquests moments la disposició de forces s'equilibra: uns 16.000 infants i 6.000 cavallers
austriacistes contra 23.000 infants i 8.000 cavalls borbònics, ja que els dos bàndols havien patit
moltes baixes pels combats, les malalties i la falta de queviures.
En aquests moments en qué la campanya havia arribat a un punt mort, els austriacistes recobren
la iniciativa, intentant flanquejar l'exèrcit borbònics passant el Noguera Ribagorçana per
Alfarràs. És aquest moment quan es produeix la batalla d'Almenar, al intentar Felip evitar que
l'enemic li talli l'abastiment que passa per l'Aragó i travessa el Segre per Lleida.
La batalla d'Almenar
Per tal d'evitar el flanqueig, el dia 25 de juliol Felip V va fer enviar un destacament de cavalleria
i granaders a ocupar el pas del Noguer per Alfarràs, precedint la marxa de tot l'exèrcit a través de
Lleida.
Tot i tenir una distància més curta fins la població que les forces austriacistes, aquestes van
arribar molt abans al pont, i tot seguit van ocupar les altures d'Almenar amb 27 esquadrons de
cavalleria, a fi de de bloquejar el pas de l'exèrcit borbònic fins a Alfarràs (i, per tant, permetre el
pas de l'exèrcit austriacista). A més, van establir una bateria de canons (uns catorze) a les altures
que dominaven la població d'Almenar, per tal de reforçar la cavalleria austriacista que avançava
per dalt i evitar el pas dels borbònics per baix.
Els borbònics, tot i ser superiors en número, no es van atrevir a atacar l'avantguarda aliada, i van
dividir el seu exèrcit en dues parts: la primera, comprenent l'artilleria i la infanteria, avançaria
per la banda inferior tocant al riu. La segona, comprenent la cavalleria, avançaria per dalt per tal
d'evitar que la cavalleria d'Starhemberg intentés un flanqueig de tot l'exèrcit.
Els borbònics es van desplegar en dues línies (la primera de 22 esquadrons i la segona de 20),
amb 5 batallons d'infanteria desplegats entre les dues línies i al flanc dret (el més proper a la riba
del riu).
El comandant de la cavalleria aliada, el general anglès Stanhope, va ordenar carregar contra els
borbònics tot i la hora avançada del dia (aproximadament les 19 de la tarda).
La càrrega, feta amb 16 esquadrons
(10 en la fila d'avantguarda i 6 a la
segona) va fer recular la primera
línia borbònica. Tot i que la situació
es va restablir momentàniament al
intervenir la segona línia de 20
esquadrons, la combinació del
bombardeig artiller amb la càrrega
va derrotar finalment als borbònics.
Com que estaven mig encerclats
pels homes d'Stanhope, la cavalleria
va fugir directament cap als homes
que avançaven pel camí vora el riu,
desordenant-los en el procés i
produint una fugida en cascada de
tot l'exèrcit borbònic.
ò va permetre capturar gran quantitat
de material als austriacistes, que tot
seguit van establir el campament
just al camp de batalla mentre els
borbònics arribaven a Lleida.
Les baixes produïdes són discutides, però probablement els borbònics van tenir uns 600 morts i
ferits, i els austriacistes, que probablement van patir moltes menys baixes (unes 300), van
capturar a més uns 1000 homes aproximadament (entre ells l'enginyer Verboom, que va dirigir
les obres de setge contra Barcelona del 1714).
La ofensiva aliada va prosseguir cap a Saragossa, a on es va produir una gran victòria aliada, i
fins Madrid. Tot i això, la mala situació logística de l'exèrcit del rei Carles i els reforços
borbònics van portar a la quasi total anihilació de l'exèrcit austriacista mesos després, al
desembre de 1710, a les batalles de Brihuega i Villaviciosa, recuperant Felip V la ciutat de
Saragossa el gener següent.
FONTS TEXTUALS RECOLLIDES
BACALLAR Y SANNA, Vicente (marqués de San Felipe). Comentarios de la Guerra de
España e Historia de su rey Felip V, el Animoso, BAE, Madrid, 1957.
CARRERAS BULBENA, Josep Rafael. Carlos d'Austria y Elisabeth de Brunswich Wolfenbüttel
a Barcelona y Girona, Barcelona, L'Avenç, 1902.
CASTELLVÍ, Francesc de. Narraciones Históricas, vol. III. Edició de J.M. Mundet i Gifre i J.M.
Alsina Roca, Madrid, 1999.
COXE, William. España bajo el reinado de la casa de Borbón, desde 1700 en que subió al trono
Felipe V, hasta la muerte de Carlos III acaecida en 1788, tom II, Madrid, 1846.
DEFOE, Daniel. Memorias de guerra del capitán George Carleton, edició de V. León Sanz,
Alacant, 2002.
MAHON, Lord. History of the War of Succession in Spain, London, John Murray. 1832.
PARNELL, A. The War of the Succession in Spain during the Reign of Queen Anne (1702-
1711), London, 1905.
UMICALIA, A. Memorie Istoriche della Guerra per la Monarchia di Spagna, Venecia, G.B.
Reccutti, 1734.
VOLTES BOU, Pere. Barcelona durante el gobierno del Archiduque Carlos de Austria (1705-
1714), tom II, Barcelona, 1963.



http://www.cch.cat/pdf/rubio_01.pdf

Portal Català
Admin

Nombre de missatges : 148
Fecha de inscripción : 31/10/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum