La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble (Joan Puigcercós)

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble (Joan Puigcercós)

Missatge por Portalcat el Dl Nov 16, 2009 11:44 pm

La llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble
11.10.2009 | 15.28 h


L’interès per l’autor em va fer decidir d’assistir a la presentació de “Un món desajustat” que es va fer a la biblioteca Jaume Fuster l’1 d’octubre. Es tracta del quart assaig, després de l’exitós “Orígens”, d’Amin Maalouf, un cristià libanès exiliat a França que també ha conreta la novel.la. Feia de mestre de cerimònies el periodista de La Vanguardia, Lluís Amiguet, que no només va presentar Maalouf sinó que hi va mantenir una entretinguda conversa.

Maalouf va abordar el xoc de civilitzacions. Però des d’una perspectiva que em va semblar del tot convincent quan planteja que el primer que cal reconèixer –aquesta és la premisa bàsica- a tots els pobles, és la seva llengua i cultura. Quan això se’ls nega, i els catalans prou sabem de què estem parlant, no hi ha legitimitat per a res. Això em recorda aquella frase d’Àngel Guimerà quan deia que la llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble.

Aquest punt de partida de Maalouf és el que li serveix per analitzar el món àrab. L’autor manté l’existència d’un problema de legitimitat dels governs àrabs però alhora també de les propostes dels dirigents occidentals. Palestina, aquesta ferida oberta que no deixa de sagnar, n’és un exemple. Es sobreposen diversos problemes com són la corrupció del govern i la paradoxa que malgrat el seu caràcter integrista resulta que Hamàs –considerada una organització terrorista a Occident- té una legitimitat inqüestionable i no és ostatge de la corrupció històrica que sacseja les elits poilítiques palestines.

Maalouf sabia perfectament en quin país estava. Per això va posar èmfasi en Catalunya i fins i tot va citar com exemple La Casa de les Llengües, un organisme creat per la Generalitat que promou les llengües del món com a vehicle de comunicació, de civilització i de diàleg. Crec, i ho dic amb tota sinceritat, que Catalunya és un exemple en aquest terreny. Som pioners i no crec que sigui escabellat dir que hi ha immigrants amazigs que han pres consciència de la seva condició nacional a Catalunya estant, és al nostre país que han guanyat autoestima.

Enfront d’això l’estat espanyol és un absolut desastre. No hi ha equivalències a Espanya al tractament que des de Catalunya es dóna al fenòmen de la diversitat cultural. Només cal fixar-se en “Karanka”, aquest programa de Canal 33 sobre les cuines del món. A Catalunya es promou la integració amb el respecte i reconeixement a les realitats culturals més diverses. Això ens atorga un plus de legitimitat que en d’altres latituds desconeixen i és això també que ens permet plantejar amb respecte però amb fermesa i convicció una Llei d’Educació que té el català com a llengua vehicular i una llei d’immigració que té en el català la llengua comuna de tots els que vivim a Catalunya. Aquesta és una voluntat política que desperta les ires de la caverna i de l’espanyolisme que viuen immersos en aquesta aura de superioritat, incapaços d’entendre un estat plural perquè la seva raó de ser s’afirma negant la dels altres.

Cal afavorir la recuperació de la dignitat per a tots els pobles del món, aquesta és l’única via per guanyar la legitimitat política que pot permetre adoptar decisions a escala global. Per a tots i en benefici de tots. Però això només serà possible des del respecte a tots els pobles. Només així ens en sortirem i certament, d’acord amb Maalouf, a hores no anem pel bon camí i precisament això és el que impedeix adoptar decisions a escala global. Possiblement, com manté l’autor, Obama és una esperança en aquest sentit. Però està per veure fins a quin punt serà capaç de vèncer unes inèrcies i un enfocament de la intervenció d’Estats Units a escala mundial que ens ha fet anar de mal borràs.


http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/la-llengua-i-la-historia-son-els-botins-mes-preuats-a-lhora-de-sotmetre-un-poble




alguns comentaris al respecte:


Jordi Caldentey (Manacor) 11.10.2009 | 21.35 h
Estic d'acord amb En Joan que Catalunya és un exemple d'integració dels pobles que hi troben acollida. A diferència d'allò que passa a Espanya, a Catalunya, qualsevol immigrat que hi aprèn el català, automàticament passa a ser un català més. Sense aturar-se de ser, si ell no ho vol, marroquí alhora, o peruà o espanyol. En canvi, a Espanya o a França, per molt que un immigrant hi aprrengui l'espanyol o el francès, sempre serà "un moro", "un negro", "un sudaca" o "un pied noir". Per als espanyols i per als francesos, parlar espanyol o parlar francès, segons el cas, no és cap mèrit com a esforç d'integració. És, senzillament, "hablar" o "parler". Per a ells, l'ús de llurs llengües territorials és una simple funció humana com caminar, menjar o alenar. Ja ni es qüestionen si l'immigrant ha d'aprendre la llengua pròpia d'Espanya o de França per viure-hi. Llavors ens acusen de radicals, xenòfobs, nacionalistes, feixistes i, fins i tot, de nazis als catalans que, senzillament, volem dotar els immigrats a Catalunya de la mateixa eina d'integració 'sine qua non' de què se servirien a qualsevol altre país lliure del mon on immigrassin: el domini de la llengua natural, pròpia i històrica de la Pàtria que els acull. Manca, però, que Catalunya disposi de les eines de què disposa qualsevol nació lliure per assegurar la integració natural de la immigració. Això és, una política lingüística d'estat lliure. No n'hi ha prou que el català sigui la llengua d'ús normal a escola. També ho ha de ser a la immensa majoria de canals de televisió, a la immensa majoria d'emissores de ràdio, als patis de les escoles, als quioscs de venda de llibres, diaris i revistes, bé, a tot arreu. I cal que aquesta política lingüística d'estat lliure es pugui aplicar no tan sols al territori administratiu de la Generalitat, és a dir, a la Catalunya Central. Cal que arribem un dia a poder fer-la efectiva a Catalunya sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a L'Alguer.




Raimon Soler i Becerro (Vilafranca del Penedès) 12.10.2009 | 18.51 h

Completament d'acord. Amin Maalouf és un autor interessantíssim a l'hora d'aproximar-se a la qüestió palestina i el que representa en l'imaginari del món àrab. Per això em permeto recomanar des d'aquí també la lectura de "Les croades vistes pels àrabs". D'acord,també en la importància de la llengua en la integració de la gent que ha hagut d'emigrar del seu país i ha vingut a viure al nostre. Per això és molt important que amb la LEC no fem ni un pas enrera, que no acceptem de cap manera qualsevol retallada. També hem de fer del nostre país un exemple d'obertura, d'igualtat d'oportunitats però al mateix temps de respecte als deures cívics, sense caure en els apriorismes i el "bon rotllo2" de determinades esquerres que volen per aquests verals per tal que no ens n'anem tots plegats a fer punyetes enduts per una onada de xenofòbia que té un caldo de cultiu entre les classes populars desencantades de les opcions d'esquerres que ofereixen només paraules i no fets, tal com ha passat en altres països d'Europa.




Carles Roig (Vilanova i la Geltrú) 13.10.2009 | 10.58 h
Per iniciar-se en Maalouf i els seus plantejaments sobre identitat, el seu llibre "Identitats que maten" (de 1998!!)intenta respondre què sent un libanés i francès a l'hora.
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum