a molts restaurants catalans hi falta l'ús del català

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

a molts restaurants catalans hi falta l'ús del català

Missatge por Portal Català el Dt Nov 03, 2009 1:25 am

Establiments genocides i racistes
Com cada diumenge, ahir vaig anar a esmorzar a un bar que hi ha al costat del Turó Park. Els dies de cada dia baixo a fer el cafè al forn de pa de la cantonada, però els diumenges m’agrada travessar la Plaça Francesc Macià i tirar Pau Casals amunt fins arribar al bar esmentat. Durant el trajecte em distrec amb la diversitat de pentinats, d’ulleres de sol, de gossos, de cotxets pels nens i de modelets informals per diumenjar que ofereix el formigueig de famílies riques i contentes. L’alegria i els diners, quan van de la mà, em posen de bon humor. Si em pregunto: “Aquest és el món més perfecte que Déu podia crear?” Penso: potser sí. Si a més el cel és blau i fa sol, com ahir, el paisatge humà agafa un esclat tan rutilant que és impossible resistir-se a l’optimisme, sobretot ara que la primavera treu el nas, l’herba dels parterres té un verd tan suís i els tarongers semblen arbres de nadal guarnits amb les boles de rigor.

En fi, feta la passejada entro al bar, busco una de les taules que donen als finestrals i obro un llibre mirant que el sol m’escalfi el clatell. Aquesta és la meva il·lusió dels diumenges al matí.

Ahir portava un llibre de Josep Valls que recull les seves converses amb Pla. Em vaig fer un tip de riure sol: “I què és això de casar-se? Són vuit o quinze dies d’erotisme, i llavors una vida de parlar: t’has canviat els calçotets, què menjarem per dinar? On vas anar ahir a la nit?” O: “L’hi canto que aqust és un país de lladres. Fins i tot a les capses de mistos on diu quarenta fósforos si les compta bé veurà que sempre n’hi ha 39 o 38. La gent només pensa com guanyar diners sense treballar.”. El llibre em va divertir tant que vaig demanar, per celebrar-ho, una cigarreta a la parella que tenia al costat. Però l’alegria no havia de durar. Quan va ser l’hora de pagar, vaig anar a la barra i li vaig dir a la noia que atenia, amb uns ulls negres peciosos i la pell fina i morena:

- Un cafè i un entrepà de pernil dolç, sisplau.

La noia va fer una ganyota de “què diu aquest ara”, i vaig repetir la frase, ben a poc a poc:

- Sí, cobra’m un cafè i un pernil dolç, sisplau

Ganyota i frase fatídica, seca, pelada, sense cap rastre de remordiment:

- En castellano
-No. Lo siento. No es nada personal pero no. Si quieres te lo digo despacito y verás que nos entenderemos: un-ca-fè-i- un-en-tre-pà-de-per-nil-dolç.

No havia acabat i ja tenia l’encarregat, català, naturalment, ben rosset i polit per entusiasmar les pijas de la zona, fotent-me el rollo de sempre sobre la tolerància, la paciència, i la pobreta immigrant que acabava d’arribar. No va haver manera de fer-li entendre que el món és molt gran i que perquè aquella senyoreta no es mori de gana no cal que jo deixi de parlar català a casa meva. Si calgués, ben segur que ho faria, ho prometo, però no cal. Deixant de banda que la cambrera en qüestió fa com a mínim dos mesos que treballa al bar, em pregunto: tan difícil és aprendre’s els noms dels productes que serveix un bar, o una botiga, en català? si els amos dels comerços trien el personal tenint en compte l’aspecte físic, i no tindran cap problema per discriminar un borni, un coix o algú que, senzillament, tingui un físic desagradable, per què ha de ser cap discriminació racista i horrible demanar una mica de català? Jo crec, que tot el contrari, el que és racista i xenòfob és no preocupar-se d’aquest punt. I que caldria començar a demanar cartes de reclamacions i denunciar tota aquesta colla de comerciants fills de puta que, per guanyar dos duros de més, contribueixen a continuar l’intent de genocidi cultural que ja fa tants anys que resistim. Després, esclar, si et poses tossut a defensar el que tant ha costat de conservar resulta que és per culpa teva que tota aquesta gent que ve aquí a guanyar-se el pa i a prendre el sol, agafen mania al català. Doncs bé: si entrem en aquesta dinàmica, em sabrà greu però aleshores ja els participo que començaré a dir i a pensar que més val que se’n tornin a la seva merda de països, amb la seva merda de gent, que no ha sabut crear (o defensar) unes condicions mínimes d’harmonia i benestar. I que sigui el que déu vulgui.

Pd. Diccionari provisional per cambreres mandroses:

un cafè un café
un tallat un cortado
un cafè amb llet un café con leche
un entrepà de pernil dolç un bocadillo de jamón de york
un entrepa de formatge un bocadillo de queso
un “crosant” un “cruassant”
unes patates unas patatas
una cervesa una cerveza, etc..
un vas de vi un vaso de vino

Enric Vila

28 de gener del 2008
avatar
Portal Català
Admin

Nombre de missatges : 148
Fecha de inscripción : 31/10/2009

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum