LA MARINA CATALANA A L'ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNA

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

LA MARINA CATALANA A L'ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNA

Missatge por Portalcat el Dg Nov 08, 2009 8:23 pm

LA MARINA CATALANA A L'ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNA :
LA SUPREMACIA MILITAR DEL
MEDITERRANI I L’ATLÀNTIC
"Catalunya és un país que va ser Capdavanter en l'Art Nàutic del món i va ostentar la
supremacia militar, nàutica i marítima tan sols amb l'única ombra dels altres dos països, els
únics vessats i al mateix nivell de perícia, coneixement i manera a la cultura de la tradició
marinera : El passat dels catalans fou la d'un país gloriós i esplendorós que anà creixent i
expandint la seva fama mar enllà."





Durant els segles XIII, XIV i XV les naus, caravel·les i galeres navegaren incansablement en les
mars de gairebé totes les parts del món: Ambaixades a Xina – en tenim una mostra als capitells
esculpits del monestir de Ripoll des d'on silenciosos esperen a ser reconeguts com a tal - i els
cossos diplomàtics van fer arribar als prínceps i reis d'altres contrades els seus desitjos de bona
amistat. Tenim com a mostra d’exemple la reimpressió facsímil feta a València el 1974 amb una
compilació feta per D. Antoni de Capmany i de Montpalau titulada: “ Antiguos tratados de Paces y
Alianzas entre algunos reyes de Aragón y diferentes principes infieles de Asia y Africa, desde el
siglo XIII hasta el XV.”
El model de les nostres lleis marítimes fou imitat pels altres països els quals observaren com les
normes i les lleis marítimes catalanes eren les millors del món per ser les millors redactades i les
més avançades jurídicament.
Coneixem les gestes – per les fonts documentals que han arribat als nostres dies- de tots aquells
homes que lluitaren en les batalles contra l'enemic, però també molts personatges i moltes
d'aquestes grans victòries ens són encara desconeguts/es, ja sigui oblidades en la memòria dels
temps , ja sigui per no haver estat treballades encara i per tant, amb grans possibilitats de
recuperació d'aquesta memòria històrica medieval tan important a fi de conèixer amb rigor i
veracitat aquesta part tan important de la nostra història que encara roman submergida en la foscor
que suposa el desconeixement.
Per tal de poder visionar correctament aquesta època històrica és fonamental entre d'altres àrees
temàtiques el coneixement,el funcionament i estructura de les ordes religioses – pilar que sostenia
l'organització militar del moment- . En aquest àmbit, la Fundació d'estudis Històrics de Catalunya
entra a formar part d'una investigació que està duent a terme l”Institut D'Estudis Medievalistes “ (
I.E.M ) de la Universitat de Lisboa . Però també és fonamental una investigació transversal des dels
àmbits de la geografia, la diplomàtica, la paleografia, la història de l’art, el llatí, el coneixement de
les lleis i ordenances medievals per entendre “ què expliquen i a què fan referència aquests
documents “. Amb tot plegat, podrem reconstruir el veritable paper que jugà la Marina Catalana en
les expedicions, en les batalles i conquestes, i en els viatges d’exploracions.
Sabem que en moments de perill a causa d'alguna guerra o per la manca d’alimentació ( bàsicament
de la matèria prima com era el blat ) es manava armar una galera al port de Barcelona tal com ens
testimonien els nombrosissims documents conservats en els nostres arxius i en arxius d'altres
països.
Hi havia una estamentació i un organigrama extremadament organitzat i acurat jurídicament i
legalment parlant que situa l'edat mitjana catalana molt lluny d’un suposat període decadent , en
crisi constant , fosc i desconegut, ans tot el contrari.
L’argumentació que fins ara coneixíem repetia constantment el mateix discurs, quan en realitat,
s’està descobrint que el poc coneixement que tenim no és degut únicament a una manca de
documents ( tot i que és cert que n’han desaparegut molts ) o per una manca de fonts escrites,
documentals, artístiques... d'on extraure aquesta informació . El poc coneixement que en tenim és
perquè : NO S'HA INVESTIGAT . Romanen nombrosos documents notarials en els arxius
històrics, comarcals, locals, diocesans, particulars...esperant a ser redescoberts.
Com a mostra de la importància de la Marina Catalana i de la necessitat
profunda i arrelada de recuperar la història de tots aquells que la van
configurar però sobretot per conèixer i difondre el paper marítim medieval i
modern de Catalunya us volem oferir un tast de vàries notícies al respecte. Els
següents paràgrafs del Sr. Francesc de Bofarull i Sans el 1896 extrets del seu
llibre “Antigua Marina Catalana” - Establiment Tipogràfic de Fills de Jaume
Jesús diuen el següent:
“.. Els treballs a les drassanes continuaren amb una activitat incessant i els seus
dipòsits el 1390 foren insuficients per a guarir sota les immenses arcades , que
encara avui es conserven, una esquadra de vint-i-cinc a trenta galeres... Alfons
V el Conqueridor de Nàpols, l’any de 1419 inicia la construcció i arranjament
de gran nombre de vaixells, l’allistament de molts més i forma una poderosa
esquadra per dirigir-se a Itàlia. Amb aquest motiu es van donar nombroses
ordres encaminades totes a la construcció i equipament de naus... El 1461 en al guerra defensiva de
la persona de D. Carles, príncep de Viana, la Diputació de Barcelona va armar 24 galeres sota el
comandament de Ramon de Pinós, sense comptar amb moltes més que es trobaven a les Drassanes.
El 1466 va sortir de Barcelona una Armada amb 20 naus sota el comandament de Pere Joan Ferrer,
que havia de socórrer Amposta dels Reialistes...Els últims armaments dels catalans, segons
Capmany, foren el 1506 pel viatge del Rei Catòlic i la seva esposa Germana de Foix a Nàpols,
armada que fou capitanejada per D. Pere de Cardona...”
Hi ha molta informació documentada de com estaven organitzades les armades de la flota Catalana ,
el que falta per saber en profunditat és quins esdeveniments polítics, socials i històrics succeïren
amb tot plegat i aquesta és, en aquest sentit, la feina que està per fer.
Una altre mostra d’ exemple d’ aportació documental de grandíssim valor és la descripció dels
senyals heràldics als vaixells- fonamental - per reconèixer sota qui estava el comandament d’una
nau i amb quin objectiu.
N’oferim una mostra que extraiem del llibre “La Drassana Reial de Barcelona a l’Edat Mitjana” de
l’autor Albert Estrada Rius.
“En el capítol dels senyals heràldics, cal mencionar també que la trompeta del trompeter de cada
galera també podia estar decorada amb un penó de roba en el qual es marcaven els símbols
heràldics. Aquests petits penons eren obrats per l’ofici qualificat de senyaler. Així es detalla en un
albarà del 1372 en el qual Pere Travé, senyaler de Barcelona, reconeix haver rebut el preu del penó
d’una tuba o trompeta que va marcar amb els senyals del comte de Cardona. Precisament, en un
dels dibuixos que il·lustren el Dietari de la Diputació del General apareix la representació d’un
d’aquests instruments, segurament un anafil amb el seu penó armoriat...
...A part de les banderes pròpiament dites, les galeres tenien altres estendards militars constituïts per
les banderes beneïdes el dia d’obertura de la taula de l’acordament de la tripulació i dels quals el
més important era el senyal reial, que era embarcat i estava alçat a la galera de capità de l’estol,
protegit per un guàrdia. En cas de combat a bord, era defensat pel mateix capità general o cap de
l’estol, que havia de morir, si calia, als seus peus abans de lliurar-lo, tal com es prescriu en les
ordinacions sobre el fet de la mar del 1354, redactades amb la supervisió del capità general Bernat
de Cabrera”
Infinitud de fonts escrites i documentals de totes les parts del món i de totes les èpoques històriques
es fan ressò i exalten la supremacia naval de Catalunya i la perícia, fortalesa, estratègia, valor i
experìencia en l’art de la nàutica dels Almiralls, mariners i de tots aquells que componien l’estol
naval medieval català, així ens arriba la veu del “Vescomte de Santarem” geògraf, des de Portugal:
El següent passatge està extret d'un treball de la pàgina web de la Fundació d'Estudis Històrics de
Catalunya i posa de rellevància el veritable paper que tingueren els catalans i la seva MARINA al
llarg dels segles, un paper elogiat per tots els països del món al llarg dels segles en quant a perícia i
experìencia en l'art nàutic del món que molts van arribar a envejar. Aquest document pertanyia al
“Vizconde de Santarem”, geògraf portuguès. En aquest passatge, veiem com no deixa dubtes a
quines eren les nacions dominants dins la marina militar. És una traducció del francès, el qual es pot
veure a la pàgina web esmentada a l’anotació al peu de pàgina.
“... La concordança entre totes les planxes abans esmentades i d’altres dels segles XIV i XV,
anteriors a la descoberta dels portuguesos i que assenyalem en aquesta obra, prova que els
Venecians, els genovesos i els catalans, que eren en aquells moments les nacions més instruïdes en
l’art nàutic i els seus cosmògrafs els de més renom i fama, ignoraven tots ells el traçat i l’existència
de la costa d’Àfrica més enllà del cap Bojador, i les notes que es llegeixen a la carta dels germans
Pizzigani, així com a la de l’Atlas Català i l’absència de nomenclatura més enllà del paral·lel de les
Canàries, no deixa cap dubte sobre la ignorància que es tenia en referència a aquest fet.” ...
Això ens reafirma sense cap mena de dubte, el mateix missatge que altres fonts també confirmen:
Que els catalans eren una potencia naval indiscutible, una de les úniques nacions, més ben
preparades, expertes i amb més renom de tot el món junt amb Venècia i Gènova, i que els seus
cartògrafs i escoles de nàutica les de més prestigi.
Caldrà potser a partir d’aquí, indagar on teníem aquestes escoles nàutiques?
I no només en l’art nàutic van ser brillants els catalans, també cal fer un salt al
passat per preguntar-nos on són els artistes catalans de l'època “dita obscura”
? on són les grans figures, els científics i polítics que jugaren un paper
important a l'època medieval i moderna de la història de nostre país. Les obres
del pintors florentins, catalans i els mateixos artistes eren requerits
constantment des de diferents castells i palaus de les diferents parts de la nostra terra i navegaven
al llarg en un principi del Mediterrani, després per l’Atlàntic per fer gaudir els nobles, els prínceps i
els reis més exigents.
Llavors, on caldria anar per poder escoltar bocabadats amb el mateix detall, rigor i veracitat
encara més informació del que acabem d’explicar, on podem gaudir dels mapes com el presentat a
la capçalera d’aquest a presentació ? I el que és més important... Qui ens ho pot explicar i com
se’ns justifica la presència de les banderes catalanes? Però sobretot... a quin lloc podem anar per
veure o conèixer tot el que d'una pinzellada acabem de citar?
Sens dubte, el retorn cap a la Descoberta de la mar Oceana l’ha de capitanejar Barcelona, la ciutat
segons el viatger alemany Hieronymus Münzer on hi s'hi troben més castells i palaus així com
l'urbanisme més ben erigit de tot l'Europa medieval a les darreries del segle XV. Aquesta descripció
la recull durant el seu viatge al seu pas per Espanya i Portugal l'any 1494-1495.
Cal recuperar, recopilar i reescriure de manera clara i entenedora per a la gent - la nostra veritable
història- Cal fer la llum dins la foscor cercant i reunint a través d'un projecte ambiciós, històric
nacional i de tots l'estudi d'aquests aspectes desconeguts: El paper de la marina catalana dins un
país que fou considerat el millor entre els millors del món. Per tal de fer això possible, caldria no
perdre'ns en múltiples paràmetres i àrees, prioritzant en tot cas i en un primer lloc la REVISIÓ
D'AQUELLES ÈPOQUES DITES “FOSQUES O DESCONEGUDES “ del nostre país.
La primera vegada que França lliurava una guerra marítima tenia contra ella la
potència naval més temible”.
Charles de la Roncière
Historiador de la marina. Es refereix a la marina catalana i a la batalla naval de Roses del
1285
L’escola catalana de cartografia fou bàsica per als grans descobriments, Així els del
període África com els del nou món”.
Charles de la Roncière
El portulà normal és un treball català
Nils Adolf Nordenskjöld
Geògraf (i historiador de la cartografia), explorador suec d’origen finlandès que va ser el
primer en fer el pas del nordest àrtic
Cal no oblidar que els treballs dels marins catalans foren per a l’Àfrica occidental el
que havien estat el dels mariners normands-escandinaus pel nord del Nou Continent.
Uns i altres precediren els descobriments que han il·lustrat els noms de l’infant Enric i
d’Isabel de Castella. L’illa de Mallorca era des del s. XIII el focus de coneixements
científics en el difícil art de navegar.
Alexander von Humboldt
Naturalista i explorador alemany


Eva Sans
Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya
www.histocat.cat

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum