En Tomeu i na Guida, l’inici d’ una tradició per Miquel Vilallonga

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

En Tomeu i na Guida, l’inici d’ una tradició per Miquel Vilallonga

Missatge por Portalcat el Dg Nov 08, 2009 5:37 am

En Tomeu i na Guida, l’inici d’ una tradició per Miquel Vilallonga
Juliol de 2009


En Tomeu i na Guida, l’inici d’ una tradició
Miquel Villalonga, Geganters de Maó
Existeixen moltes tradicions que, tot i estar molt arrelades a un
poble, el seu origen, pel que recorda la memòria col·lectiva, es perd
en els segles, sense poder-ne precisar quin va ser el moment de
l’inici, els motius o la posterior evolució.
En el cas de l’ illa de Menorca, el fet geganter té data i noms propis.
Concretament va ser a la ciutat de Maó, enguany fa 75 anys, en que
va ser empadronada per primera vegada una parella de gegants, per
què aquesta passés a formar part de la seva festa major. Per imitació
altres pobles de l’illa amb els anys anirien fent el mateix, fins arribar
a les avui tradicionals passejades de gegants de les festes
menorquines.

Tenint suficientment documentades les set dècades i mitja
d’existència a Maó dels gegants, i comptant encara amb suficients
testimonis de molts dels protagonistes, avui encara podem fer el
repàs dels diferents moments que van propiciar que el fet geganter
hagi arribat a les noces de bronzo de la manera concreta en què ho
han fet.
Buscant els moments rellevants el primer és el de la arribada dels
gegants a la ciutat. El fet succeí l’any 1934, en temps de la república,
i respon a la necessitat d’omplir el programa de les que en aquell any
van ser anomenades “Festes Populars de Setembre”.
L’ acte principal de la festa menorquina és el de la anada dels cavalls
de sa colcada a la ermita del sant per a escoltar el cant de les
completes i l’ efectuament, a la tornada, del popular “Jaleo” (els salts
dels cavalls entre la multitud congregada a la plaça). Donades les
diferències entre el consistori republicà i l’institució religiosa, les
festes en honor a la Mare de Déu de Gràcia, a part de passar a ser
simplement unes “festes populars”, van ser buidades dels actes
d’origen clarament religiós que temps enrere les havien
protagonitzat.
És així que un cop amb l’acte principal fora del programa es va haver
de pensar amb algo que pogués tornar a omplir les festes, i la
pensada va concloure amb els gegants. Dits gegants van arribar de
lloguer, per a fer únicament els dies de les festes d’aquell any 1934
entre nosaltres i retornar de nou cap a la casa de Barcelona que els
havia llogat.
3
Trobem el segon fet decisiu en l’establiment de la tradició dels
gegants en el fet de que durant un dels passacarrers la geganta
caigués, sofrint greus desperfectes.
La solució a la que arribà el consistori maonès per a respondre a la
casa llogatera que un cop acabades les festes reclamà els seus
gegants (sembla ser que aquesta mai va saber de l’incident), va ser
la compra per part de la ciutat de les dues grans figures.
L’acord de compra propicià l’empadronament per primera vegada
d’uns gegants a la nostre ciutat, o el que és el mateix: la incorporació
per sempre dels gegants a les nostres festes.

La reparació de la geganta ja es va fer a l’any següent, poc abans de
la arribada dels dies principals de la festa i a càrrec d’un fuster de la
ciutat.
Buscant el motiu pel que prest es va poder veure als gegants vestits
amb la indumentària típica de la regió, en lloc de fer-ho com a
monarques, que era com solien anar majoritàriament en aquella
època per les terres d’on provenien, respon novament a una decisió
del consistori que els havia portat a la ciutat.
Els nostres gegants havien arribat a Maó vestits amb la indumentària
dels reis catòlics, però ja en el segon any d’estada a la ciutat, ja sent
4
maonesos, van sortir al carrer vestits de menorquí i menorquina. De
fet els vestits amb els que havien arribat a la ciutat mai van ser
comprats a la casa llogatera.
La versió donada pel consistori en el moment de fer la compra de les
figures però no dels vestits, va ser que els gegants havien agradat
però la vestimenta no, doncs en l’estat en què aquesta havia arribat
havia fet deslluir la funció.
Una segona possibilitat, ja fent ús de la suposició, és que estant en
els anys de la república el consistori preferís donar-lis als gegants una
aparença més popular en detriment de la monarquia.
5
Amb la excepció d’una sola parella, la resta de gegants que van anar
arribant successivament a l’illa fins entrada la dècada dels noranta
del passat segle, vestirien ja des de el primer dia de menorquins.
El fet de que avui tots el gegants que coneixem gaudeixin de nom
propi ja respon a una anècdota succeïda fa quasi dues dècades, i que
no faria més que crear escola.
Succeiria que estant a l’ any 1992 els Gegants de Maó a la població
de Matadepera, amb motiu de la II Trobada Internacional de Gegants,
la organització de l’acte preguntà als geganters maonesos pel nom
amb el que inscriure les figures. El no tenir una resposta premeditada
per a identificar als “Gegants de Maó” donaria pas a un moment
d’inspiració de la persona responsable de la Colla, que donaria com a
fruit els noms d’en Tomeu i Guida, amb els que avui tots els
maonesos coneixen i estimen als seus gegants.


Miquel Vilallonga
Juliol de 2009
http://www.gegantsmao.menorca.es
gegantsmao@menorca.es


http://www.festes.org/arxius/75_anys_gegants_mao.pdf

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum