Joan Amades i Gelats (1890 – 1959) per Antoni Serés i Aguila

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Joan Amades i Gelats (1890 – 1959) per Antoni Serés i Aguila

Missatge por Portalcat el Dg Nov 08, 2009 5:35 am

UN HOME DE COSTUMS I TRADICIONS

Joan Amades i Gelats (1890 – 1959)
Antoni Serés i Aguilar
Sempre que podia se n’anava per les cases dels pobles a preguntar
com celebraven les festes al llarg de l’any, quines cançons cantaven,
quins àpats elaboraven o, per exemple, a què havien jugat la gent
gran a l’època en què havien estat infants. Carregat d’informacions
de tota mena, retornava al seu despatx de Barcelona per classificarles,
ordenar-les i publicar-les en llibres amb la finalitat de divulgar els
costums i les tradicions populars catalanes. Entre cella i cella, tenia
una obsessió: volia que no es perdessin i que ens arribessin.
Dels draps als llibres
Al barri del Raval barceloní, ara gairebé farà 120 anys que hi nasqué
Joan Amades i Gelats. Fou l’únic fill d’una família d’obrers. La mare
treballava en una fàbrica tèxtil cosint calces i el pare feia de serraller.
L’economia familiar no era massa folgada. A més, la delicada salut
paterna precipità que amb només 9 anys hagués de deixar l’escola
per posar-se a treballar en una paradeta de mercat venent draps. Sí,
feia de drapaire però l’adversitat acadèmica aviat la suplí estudiant
pel seu compte. Es veu que a totes hores llegia fins al punt que, als
12 anys, reconvertí el negoci de draps en un espai on venia llibres de
segona mà. S’explica que entre venda i venda aprofitava per fullejarlos
tots. Era un devorador de paraules! ja que, a tothora, trobava
alguna cosa per aprendre i això que la vista no l’acompanyava. Ell
mateix comentava que a les nits, a casa, li feien tancar el llum de
l’habitació perquè, com a mínim, per unes hores els ulls descansessin
de lletres i números. Ara, com que era curiós de mena, privat de
1
llum elèctrica encenia un ciri, agafava una lupa i continuava les
lectures. I això que tenia els ulls delicats!
Ja un pèl més crescut, poc ha de sorprendre que esdevingués un jove
apassionat per descobrir les coses reals que l’envoltaven. Els dies
festius i, gràcies a formar part de la secció excursionista de l’Ateneu
Enciclopèdic Popular, que era una associació obrera dedicada a elevar
el nivell cultural dels associats, s’apuntava a les activitats que des del
centre coordinaven a fi d’anar a conèixer de prop la natura. Li
encantava la flora, la fauna i en particular els insectes. Les ganes per
saber no tenien límit. Fou un engrescat observador d’estels i, entre
altres aficions, es bolcà a estudiar l’idioma de l’esperanto on, amb 19
anys, s’implicà en la realització d’un congrés internacional celebrat a
Barcelona just ara farà un segle.
Unes visites que li van canviar la vida
Les anades a la llar familiar de dos estudiosos de la música, Robert
Gerhard i Mossèn Higini Anglès, per escoltar de boca de la mare de
Joan Amades les cançons que aquesta havia après de tradició oral, li
va fer prendre consciència de la riquesa folklòrica materna que tenia
a casa. Cal tenir present que, per aquells temps, part de la societat
era analfabeta, no sabia ni llegir ni escriure i, via transmissió oral, els
més petits adquirien coneixements sovint només per mitjà de la
paraula. És a dir, a través de dites, rodolins, frases fetes, refranys...
on, de forma breu, es definien oficis, festivitats, persones, animals o,
entre altres coses, els dies del calendari.
I vet aquí doncs que, arran del fet de les visites dels musicòlegs, la
vida li féu un gir que l’endinsà en cos i ànima en la recopilació de tot
allò que tingués a veure amb la cultura popular. Des d’una
perspectiva romàntica buscà en el món rural els orígens d’una
2
identitat catalana amb l’objectiu de preservar-la perquè no
desaparegués i esdevingués d’utilitat a les generacions venidores
davant d’un món llavors cada cop més industrialitzat i canviant.
Investigador poc corrent
L’esforç que destinà a la recerca dels costums i les tradicions
l’aproximà als professors universitaris de l’època. Participà en
iniciatives de treball amb l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya,
l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria, La
Institució Patxot i, entre altres institucions, l’Institut d’Estudis
Catalans.
Els coneixements que tenia sobre rondalles, llegendes, romanços,
fulls de rengle, música, danses, bestiari, gegants... el portaren a
treballar professionalment al Museu d’Indústries i Arts Populars del
Poble Espanyol de Barcelona, a l’Arxiu Històric Municipal també de
Barcelona i a col·laborar de forma periòdica a la ràdio i
organitzacions internacionals com la UNESCO. Ah, i recordem-ho, tot
això havent hagut de deixar l’escola de jovenet!
Especialista en literatura de canya i cordill
Que era això? Docs eren els fulls impresos que es penjaven en fils
matussers aguantats per unes canyes esberlades, igual com si es
tractés de roba estesa que fins abans de la Guerra Civil (1936 –
1939) es venien a peu de carrer. Era una escriptura propera a la gent
modesta i que, gràcies al suport de les il·lustracions, els resultava
visualment d’utilitat per aprendre coses, memoritzar-les o
senzillament jugar-hi i distreure’s. Joan Amades recopilava tots
aquests papers que coneixem amb el nom d’auques, estampes, goigs,
3
ventalls... i els endreçava per parlar de tot allò que tingués a veure
amb cultura popular. És tan extensa l’obra que arribà a publicar que
entre llibres, articles, separates... s’aproxima a uns 400 títols. En el
gruix de la seva producció, destaquen els 5 volums del Costumari
Català que en l’actualitat encara esdevenen una eina de consulta a
les escoles, els esplais i a bona part de les entitats culturals de cara
a l’organització d’activitats festives.
Any Amades 2009
Si bé cal ser crític amb alguns dels mètodes poc rigorosos o inexactes
que va tenir present per redactar a voltes els llibres, l’aportació que
va fer per evitar que desaparegués part del patrimoni folklòric català
ha resultat vital. D’aquí doncs, que enguany, en agraïment a la tasca
que dugué a terme, grups de cultura popular com ara: geganters,
bastoners, esbarts, orfeons, castellers, sardanistes, diables,
pessebristes... s’han adherit per retre-li un homenatge que durant els
pròxims dotze mesos anirà realitzant-se arreu dels pobles i ciutats del
país.


Antoni Serés i Aguilar
Adreça d’interès: www.cavallfort.cat



http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum