LA LLEGENDA DEL GOS DE SANT ROC

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

LA LLEGENDA DEL GOS DE SANT ROC

Missatge por Portalcat el Dg Nov 08, 2009 5:30 am

Per què Sant Roc va acompanyat d'un gos?

Jordi Bilbeny

Diu la llegenda que sant Roc era al carrer, empestat, i un gos que
passava se'n va compadir i, a força de llepar-li les nafres, el va
guarir. Perquè el sant pogués alimentar-se, el gos cada dia robava un
pa i li portava. Quan l'home va estar bé, el gos el va seguir i anaren
junts arreu fins que es va morir. En parlar-nos de la festa de sant
Roc, a Barcelona, l'Amades ens consigna que "és creença popular que
cada dia, de bon matí, el gos de sant Roc volta per tota la ciutat,
sense deixar ni un sol carrer ni una sola plaça i fa fugir els gossos
folls. Per això cal recollir el pa que hom vegi llançat pel carrer i posarlo
en un raconet perquè quan passi el gos de sant Roc se'l pugui
menjar". Així, els qui actuaven correctament podien estar segurs que
mai no els mossegarà cap gos foll, ni patirien de ràbia, perquè el gos
de sant Roc els en preservarà. L'Amades observa, encara: "Portada
per aquesta creença, la gent invocava el gos i deia que l'endemà de
sant Roc era sant gos, i seguia fent llum a la imatge cantant els goigs
i fent oració, dedicats, però, no al sant, sinó al ca. Al gos de la imatge
de sant Roc que es venera en la capelleta de la Plaça Nova se li
havien fet ofrenes i àdhuc presentalles. Avui és l'únic dia que era
permesa l'entrada dels gossos a les esglésies, interdita durant la
resta de l'any en virtut de la creença que una de les seves maneres
preferides pel dimoni per a dissimular la seva presència era la de
prendre la figura de gos".
De la descripció popular de l'Amades de la festa barcelonina, se'n
poden treure les següents conclusions en clau religiosa. La primera és
que el sant té un gos de company de camí o viatge. Ara bé: el gos és,
en el llenguatge iniciàtic, el guia de l'ànima del místic en el Més Enllà.
Per això mateix, el gos o el llop, que sovint es confonen en un sol
animal -com en el cas del Mal Caçador, en què els gossos encantats
que el segueixen són sovint considerats llops-, acompanyen Sant
Francesc, Sant Bernat, Tobies o Santa Quitèria. Així mateix, a les
regions septentrionals d'Europa, segons ens reporta En Charbonneau-
Lassay a El Bestiario de Cristo. El simbolismo animal en la Antigüedad
i la Edatd Media, abans de la reforma luterana, "hom relacionava el
llop amb el simbolisme de Crist". I, encara, el mític personatge dels
orígens de la Catalunya catòlic, Otger Cataló, fou guarit, de les
ferides rebudes en combat, per un llebrer. No és d'estranyar, doncs,
que si aquest gos era el guia espiritual de sant Roc, li portés pa. Avui
dia, el fet de portar o donar pa a algú no té cap missatge simbòlic
enclòs. Però tractant-se d'un món llegendari o mític, de connotacions
religioses ineludibles, sí, atès que la ingestió d'un pa fet amb blat que
contingués el fong del sègol banyut (Claviceps purpurea) -tal com
demostren el químic Albert Hofmann i l'etnomicòleg Gordon Wasson
2
al seu llibre El camino a Eleusis. Una solución al enigma de los
misterios- provocava grans visions. A l'Himne a Demèter, deessa dels
cereals, se'ns parla dels misteris que contemplaven els qui ingerien el
pa sagrat. Diu el text: "Feliç, entre el homes terrenals, el qui els ha
contemplat; puix el no iniciat en aquests misteris, el qui no en
participa, mai no gaudirà d'igual sort que aquell que, després de la
mort, davalli a la foscor tenebrosa".
Hi ha una segona observació rellevantíssiva a fer: a Barcelona s'havia
arribat a retre culte al gos de sant Roc, al qual s'anomenava també
"sant". Això em permet conjecturar que el culte originari fou el d'un
gos diví que, posteriorment, per les exigències populistes imposades
pel nou guió catòlic, arribà a encarnar-se en el personatge de Sant
Roc o en el seu amic inseparable. Entre els egipcis la vinculació déugos
és evident en Anubis, que té el cos d'home i el cap de xacal o
gos. L'Elisa Castel, al seu Diccionario de Mitologia Egípcia, ens innova
que Anubis "fou un dels primers déus del Més Enllà", i que era tingut,
com a Déu dels difunts. "Com a déu titular dels sacerdots
embalsamadors, estava relacionat amb la màgia i les arts
endevinatòries; era el guardià de les necròpolis que acull als difunts a
la porta de la tomba i els guia a l'altre món, assistit de vegades per
un altre déu xacal, amb qui pot ser confós: Upuaut 'l'Obridor de
Camins'". Anubis era "Senyor de les Cavernes" a Deir-Rifeh i
l'encarregat d'il·luminar els difunts amb la lluna, que portava a les
mans.
Però també Sant Roc ressuscitava els empestats que s'havien mort i
talment com Anubis, per la raó etimològica del nom, ha de tenir una
relació directa amb la roca o la cova de la resurrecció iniciàtica. Cosa
que fa sentit si sabíem que els antics enterramorts tenien sant Roc
per patró i que abans es creia que el dia dedicat al sant les pedres
creixen. No ens ha de sorprendre, per tant, que veneressin sant Roc
també els molers, els picapedrers, els marbristes, els empedradors i
els minaires. I, així com Anubis, als Textos dels Sarcòfags, té com a
mare la Vaca Hesat i que, en funció d'aquest parentiu porta el títol de
"Senyor de les Vaques Lleteres", per la qual cosa sovint se'l troba fen
donacions de llet al costat d'Isis a les taules d'ofrenes, també hom
dedicava l'endemà de sant Roc, però dia encara farcit d'actes
culturals als gossos, a Sant Mamet -en clara al·lusió a la mama o
mamella-. A les ermites que li eren dedicades hi acudien les dones
joves en edat maternal, a fi que el sant les fes ser bones lleteres i
llurs infants prenguessin bé el pit.

Article Publicat al l' "Agenda" nº 128, agost 2000

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum