Empar Moliner, la blasfema (art. de Victor Alexandre)

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Empar Moliner, la blasfema (art. de Victor Alexandre)

Missatge por Portalcat el Dl Oct 17, 2016 10:10 pm

El rebombori creat entorn la crema simulada d'algunes pàgines de la Constitució, per part d'Empar Moliner, en la seva secció del programa 'Els Matins', de TV3, amb denúncies a la Fiscalia i al Jutjat d'Instrucció, demostra moltes més coses que el dèficit esborronador de cultura democràtica de l'Estat espanyol. Demostra també fins a quin punt el franquisme continua ben viu a través de falsos demòcrates que, com he dit diverses vegades, han hagut de destenyir el color 'azul' de la seva camisa obligats per la conjuntura política dels nous temps. Amb tot, si Franco, en comptes de morir a 82 anys, hagués mort a 92, el règim s'hauria allargat fins al 1985. És cert que, per sort, moltes de les mòmies vivents d'aquells dies ja no hi son, però en queden els fills ideològics; uns fills que, tot i ser menys sorollosos que els seus pares, són força més sibil·lins. Són, per entendre'ns, molt més cínics, perquè han canviat la violència física per la impudícia.



Des d'aquí, per tant, expresso el meu suport a Empar Moliner per dues raons: la primera, perquè subscric fil per randa l'argument en què fonamenta la seva acció; i la segona, perquè, com a demòcrata, només puc estar al costat de la llibertat d'expressió, fins i tot d'aquella contrària a les meves idees, sempre que es faci a cara descoberta, sense covardia, i no atempti contra els Drets Humans. Arribats aquí, quin és el crim de què s'acusa Empar Moliner? Quin és el delicte que ha comès aquesta dona, perquè sigui cremada a la foguera de la sagrada inquisició espanyola –abans inquisició en nom de la fe catòlica, ara en nom de la fe hispànica– com ho eren en altres temps els heretges, els místics, els protestants, els morescos, els homosexuals...? Doncs senzillament protestar contra la suspensió, per part del Tribunal Constitucional, del decret català de pobresa energètica, que estableix la impossibilitat de suspendre el subministrament d'energia elèctrica dels consumidors en situació de vulnerabilitat entre els mesos de novembre a març. El pretext de Madrid per torpedinar la legislació catalana és que, com que aquest decret no existeix a Espanya, aplicar-lo suposaria "una discriminació dels consumidors de la resta de l'Estat". És a dir, atès que els espanyols pobres no tenen cap empara legal en aquest sentit i s'han de congelar a l'hivern, els catalans pobres tampoc no n'han de tenir i s'han de congelar igualment perquè, per damunt de tot, Espanya, a més de ser una 'unidad de destino en lo universal', és també una 'unidad de destino en la pobreza y en la congelación'.

Paradoxalment, no és Catalunya, amb el seu decret, sinó Espanya qui viola l'article 47 de la Constitució espanyola, que diu que "tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat" i que "els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret". És, doncs, el Tribunal Constitucional qui viola els principis que teòricament hauria de defensar. No cal dir que els catalans no som espanyols per la mateixa raó que tampoc no som francesos, danesos o mongols, però si Espanya, sempre tan gentil, ens hi considera, hauria de premiar-nos, no pas perseguir-nos, per ser els únics que ens ajustem a la lletra menuda del seu llibre sagrat.

D'altra banda, la Constitució espanyola i el Tribunal Constitucional estan profundament desacreditats, i Empar Moliner, amb molt bon criteri, va considerar que si la Constitució persegueix decrets catalans humanitaris i prohibeix que la gent en situació de pobresa pugui escalfar-se a l'hivern, és obvi que aquesta gent no té altre remei que escalfar-se amb la Constitució. Per això, per a il·lustrar-ho, va cremar-ne una d'imitació al plató televisiu.

Arran d'això, com he dit, la caverna, representada per PP, Ciudadanos, Vox, Societat Civil Catalana i el Grup de Periodistes Pi i Margall –trobo a faltar Manos Limpias i l'Associació Francisco Franco–, demana que Empar Moliner sigui duta a la foguera pels delictes de blasfèmia, provocació, rebel·lió, incitació a l'odi, incitació a la violència i ultratge a Espanya –trobo a faltar los Principios Fundamentales del Movimiento–, cosa que, en termes del segle XXI, vol dir defenestració, sanció econòmica i condemna de quatre anys de presó. Contra això, em sembla magnífica la rèplica de la vicepresidenta del govern de Catalunya, Neus Munté, dient que no hi ha "res més ofensiu que un govern consideri que impedir talls energètics a persones vulnerables és inconstitucional".

Tot plegat demostra el profund acomplexament del nacionalisme espanyol més caspós, que en el seu deliri dictatorial conculca la llibertat d'expressió i pretén emmordassar i empresonar la dissidència. Per a aquesta gent, Espanya no és un Estat, és una religió, i qui no hi combrega mereix la condemnació eterna. Fins i tot acusen Empar Moliner de fomentar l'odi. L'odi, acomplexats inquisidors, el fomenten les vostres accions en contra de la gent necessitada i dels drets i les llibertats nacionals de Catalunya, el fomenten la befa i l'escarni que vau fer d'un Estatut aprovat pel 89% del Parlament de Catalunya, la negació del dret inalienable a decidir i la criminalització de les urnes i dels dirigents escollits democràticament que les van posar al servei dels catalans i de la llibertat. No us importa que es talli el subministrament elèctric a la gent sense recursos ni el patiment que això comporta, especialment per als infants i les persones grans. Insensibles a la misèria, només teniu tres paraules al cap: Espanya, Espanya, Espanya. La vostra Espanya, l'Espanya de la qual totes les colònies han fugit, aquella Espanya que tan gràficament va descriure Pepe Rubianes i que abominen els espanyols demòcrates que els vostres mitjans de comunicació silencien. L'Espanya, en definitiva, de la qual ben aviat Catalunya s'alliberarà.

Empar Moliner té dret a blasmar la Constitució espanyola de la mateixa manera que altres tenen dret a sacralitzar-la. I és d'acord amb aquest principi i amb l'article constitucional número 20, que garanteix la llibertat d'expressió, que Moliner ha fonamentat la seva acció: "Es reconeixen i es protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció. [...] L'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia". Doncs bé, una Constitució que no garanteix el dret de les persones a reprovar-la no és una Constitució democràtica, com tampoc no és democràtic el comportament d'aquells magistrats, partits polítics i entitats que persegueixen els reprovadors. Davant d'una Constitució no democràtica, tot veritable demòcrata no té només el dret de reprovar-la, té també el deure ètic de fer-ho. I això és el que ha fet Empar Moliner: exercir un dret democràtic i complir un deure ètic.


http://victoralexandre.cat/

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum