Spain’s News Media Are Squeezed by Government and Debt

Ir abajo

Spain’s News Media Are Squeezed by Government and Debt

Missatge por Portalcat el Ds Nov 14, 2015 11:20 pm

aquest article està vinculat amb aquesta noticia

Newspapers almost everywhere have struggled to adjust to digital technology and declining advertising revenues.

But in Spain, the rapid restructuring of a shrinking industry — more than 11,000 journalists have lost their jobs here in seven years — has also prompted mounting concerns over whether Spain’s most established papers have lost their editorial independence amid the financial squeeze.

The industry here has faced a perfect storm that has included huge debts and the assertiveness of a conservative government under Prime Minister Mariano Rajoy and his Popular Party that has aggressively countered public criticism.

Mr. Rajoy’s government has been assailed by opponents for its passage this year of what has become known as “the gag law,” which imposes steep penalties for unauthorized political protests or the publishing of amateur video footage of police officers. On Thursday, a group of international media watchdogs published a joint report expressing concerns over media freedom in Spain and calling for repeal of the law and a loosening of the government’s control over the national broadcaster.

But it is the less obvious pressures on the news media business that have also sown increasing worry about free expression in Spain and in particular whether Spain’s establishment newspapers — once the most influential in the country — have been brought to heel.

Many in the industry say the formidable combination of government and financial pressures has blunted their ability to cover any range of conflicts of interest among big business and politicians at a time of multiplying financial and political scandals that emerged after the onset of Spain’s debt crisis.

“The newspapers are in the hands of creditors, and also in those of a government that has helped convince the creditors that the papers should be kept alive rather than just asphyxiated because of their debts,” said Miguel Ángel Aguilar, a veteran Spanish journalist who founded his own publication, Ahora, in September.

“This is a situation of dependency that has done terrible damage to the credibility of the media in this country,” he said.

While many journalists like him are competing with the Spanish news media’s old guard by setting up independent and mostly online publications whose coverage has often been more aggressive, even they acknowledge that their effect has so far been limited.

“If we break news, it’s still not the same as if it’s all over the newsstands,” said Ignacio Escolar, the editor of, an online publication that was created in 2012 and has 13,000 subscribers.

Much of the debt held by leading publishers is tied to investments made by media groups during Spain’s boom years.

It has meant that Spanish newspapers “have really lost editorial independence when it comes to talking about the big companies, especially the banks,” said Juan Pedro Velázquez-Gaztelu, who left one of Spain’s leading newspapers, El País, two years ago and is now the Madrid bureau chief of Alternativas Económicas.

“I don’t think there has been a worse time for freedom of expression in Spain since the death of Franco,” he said.

Over the past two years, the editors of three major Spanish newspapers have been ousted. Their removal came amid steep financial losses, but also followed the publication of articles that had ruffled feathers in Spain’s political establishment.

The best-known of these editors, Pedro J. Ramírez, has said that his dismissal from the newspaper El Mundo was triggered by his decision to publish embarrassing text messages sent by Prime Minister Rajoy to his former party treasurer, Luis Bárcenas, shortly after Mr. Bárcenas went to prison.

Mr. Ramírez’s decision was part of the newspaper’s coverage of an investigation into whether millions amassed in offshore accounts by Mr. Bárcenas were tied to a slush fund operated by Mr. Rajoy’s Popular Party that was used to enrich politicians.

El Mundo, for its part, says Mr. Ramírez’s departure was mutually agreed and was linked to its financial losses under his leadership rather than any political pressure or his coverage of the Bárcenas scandal.

In October, Mr. Ramírez created a news website, El Español, financed by his multimillion-dollar severance package from El Mundo, as well as a crowdfunding campaign.

Mr. Ramírez argued in an interview that mainstream newspapers “are no longer doing their job as watchdogs.” Newspapers, he said, were under corporate and political pressure, but also suffered from greater editorial restrictions imposed by their own management.

“Newspapers are no longer led by their editors, but by chief executives who are worried about accounts and trying to maintain good relationships with those in power,” said Mr. Ramírez, who has been joined by a dozen former colleagues from El Mundo.

One, María Peral, said she wanted a new challenge after witnessing a clear decline in editorial freedom during “a crisis that forced us to keep out content that could be harmful for our advertisers or for the banks that own the debt.”

Casimiro García-Abadillo, who briefly succeeded Mr. Ramírez at the helm of El Mundo, said he, too, had “limited room to maneuver” as editor of El Mundo, one of Spain’s leading conservative papers, where he remains a columnist.

“There are a lot of cases where critical news about big institutions is either not published or only in a friendly manner,” Mr. García-Abadillo said.

Pablo Casado, a conservative lawmaker who is a spokesman for Mr. Rajoy’s Popular Party, said he was unaware of any complaint from journalists about political interference.

“I don’t see a problem with the press in Spain,” he said.

Still, the government has taken steps to increase its control over RTVE, Spain’s public television and radio broadcaster. In 2012, Mr. Rajoy’s government introduced a law that allows the government to appoint RTVE’s boss without the consent of other political parties.

While the management denies editorial interference, Alejandro Caballero Mateos, a journalist who is president of RTVE’s newsroom committee, listed a dozen examples this year of news items that, he said, RTVE purposefully played down or ignored.

Those included RTVE’s coverage of a report by Amnesty International, without citing its criticism of Spain, including its gag law. RTVE, the committee found, ignored news about a possible conflict of interest between Cristóbal Montoro, Mr. Rajoy’s budget minister, and contracts signed by a company he founded.

In July, the committee also found, RTVE played down a judge’s report about one of Spain’s largest corruption investigations, involving a group of conservative politicians accused of negotiating kickbacks on 250 million euros, about $272 million, in public contracts.

In an emailed response, RTVE denied any censorship. While Amnesty International’s criticism of Spain was not reported on its main afternoon news report, RTVE said it was mentioned in other programs and on its website.

The past business dealings of Mr. Montoro, the budget minister, were not under court investigation, which justified not reporting on them, the station said.

Newsroom conflicts have also heated up at El País, which established itself as Spain’s leading newspaper in the late 1970s when it chronicled Spain’s transition from dictatorship to democracy.

The newspaper’s editor, Antonio Caño, recently quashed an attempt by members of its newsroom committee to organize a vote of confidence over his leadership.

In recent months, the newsroom committee raised concerns over articles that were altered or removed from the El País website after their publication, including two articles relating to Qatar, according to the minutes of the committee’s internal meetings, which were seen by The New York Times.

Prisa, the parent company of El País, has been negotiating an investment from a Qatari company.

Another two articles concerned Telefónica, a company that is a shareholder of Prisa and that bought its television assets last year, helping Prisa cut its debt to 1.9 billion euros, or about $2.1 billion.

Last week, Mr. Caño, El País’s editor, said during a presentation that Prisa’s debt “in no way” affected his paper’s editorial content. Juan Luis Cebrián, the executive chairman of Prisa and co-founder of El País, also stressed newsroom independence. “What gets published is what the editor of El País wants to publish,” he said.

Still, Mr. Caño acknowledged that Spanish journalists worked in a country where “the political powers are frankly very far removed from Britain in terms of accepting the fundamental role fulfilled by the media.”

At El País, two journalists recently left the paper after a dispute about the alteration of an article about Telefónica’s ties to the government.

“Working at El País used to be the dream of any Spanish journalist,” said Mr. Aguilar, who is also a regular columnist for El País. “But now there are people so exasperated that they’re leaving, sometimes even with the feeling that the situation has reached levels of censorship.”

Editat per darrera vegada per Portalcat el Dg Nov 15, 2015 12:00 am, editat 1 cop en total

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Spain’s News Media Are Squeezed by Government and Debt

Missatge por Portalcat el Ds Nov 14, 2015 11:58 pm

traducció gentilesa de Google traductor

Premsa gairebé a tot arreu han tingut problemes per adaptar-se a la tecnologia digital i la disminució dels ingressos per publicitat.

Però en Espanya, la ràpida reestructuració d'una indústria de la reducció - més de 11.000 periodistes han perdut els seus llocs de treball aquí en set anys - també ha portat a la creixent preocupació sobre si els papers més reconeguts d'Espanya han perdut la seva independència editorial enmig de la restricció financera.

La indústria que aquí s'ha enfrontat a una tempesta perfecta que ha inclòs enormes deutes i de l'assertivitat d'un govern conservador del primer ministre Mariano Rajoy i el seu Partit Popular que ha respost agressivament a la crítica pública.

El govern de Rajoy ha estat atacada pels opositors per a la seva aprovació aquest any del que es coneix com "la llei mordassa," que imposa sancions pronunciades per protestes polítiques no autoritzades o la publicació d'un vídeo aficionat dels agents de policia. Dijous, un grup d'organismes de control dels mitjans internacionals publicar un informe conjunt que expressa la seva preocupació per la llibertat de premsa a Espanya i demanant la derogació de la llei i una relaxació del control del govern sobre l'emissora nacional.

Però són els menys evidents pressions sobre el negoci dels mitjans de comunicació que també han sembrat creixent preocupació sobre la llibertat d'expressió a Espanya i, en particular, si els diaris establiment d'Espanya - una vegada que el més influent al país - s'han assenyalat a taló.

Molts en la indústria diuen que la formidable combinació de les pressions governamentals i financers ha esmussat la seva capacitat per cobrir qualsevol rang dels conflictes d'interès entre les grans empreses i els polítics en un moment de la multiplicació dels escàndols financers i polítics que van sorgir després de l'aparició de la crisi del deute d'Espanya.

"Els diaris estan en mans dels creditors, i també en les d'un govern que ha ajudat a convèncer els creditors que els papers s'han de mantenir amb vida en lloc de només asfíxia a causa dels seus deutes", va dir Miguel Ángel Aguilar, periodista espanyol veterà que fundar la seva pròpia publicació, Ara, al setembre.

"Aquesta és una situació de dependència que ha fet un mal terrible a la credibilitat dels mitjans de comunicació en aquest país", va dir.

Mentre que molts periodistes com ell competeixen amb dels mitjans de comunicació espanyols vella guàrdia mitjançant la creació de publicacions independents i majoritàriament en línia la cobertura sovint ha estat més agressiva, fins i tot ells reconeixen que el seu efecte fins al moment ha estat limitada.

"Si trenquem notícia, encara no és el mateix que si tot està en els quioscos de diaris", va dir Ignacio Escolar, director d', una publicació en línia que va ser creada el 2012 i compta amb 13.000 subscriptors.

Gran part del deute en mans dels editors líders està lligat a les inversions realitzades pels grups de mitjans de comunicació durant els anys d'auge d'Espanya.

Això ha significat que els diaris espanyols "en realitat han perdut la independència editorial a l'hora de parlar de les grans empreses, especialment els bancs", va dir Juan Pedro Velázquez-Gaztelu, que va deixar un dels principals diaris d'Espanya, El País, fa dos anys i és ara el cap de l'oficina de Madrid d'Alternatives Econòmiques.

"Jo no crec que hi hagi hagut un pitjor moment per a la llibertat d'expressió a Espanya des de la mort de Franco", va dir.

En els últims dos anys, els editors dels tres principals diaris espanyols han estat enderrocat. La seva eliminació es va produir enmig pèrdues financeres costeruts, però també va seguir la publicació d'articles que havien alterat els ànims en la classe política d'Espanya.

El més conegut d'aquests editors, Pedro J. Ramírez, ha dit que el seu acomiadament del diari El Mundo, va ser provocada per la decisió de publicar missatges de text enviats compromeses pel primer ministre Rajoy al seu extresorer del partit, Luis Bárcenas, poc després que el Sr. . Bárcenas va anar a la presó.

La decisió del senyor Ramírez va ser part del diari de cobertura d'una investigació per determinar si milions acumulats en comptes a l'estranger pel Sr. Bárcenas estaven lligats a un fons per suborns operat per Partit Popular del senyor Rajoy que es va utilitzar per enriquir els polítics.

El Mundo, per la seva banda, diu que la partida del senyor Ramírez va ser de mutu acord i estava vinculat a les seves pèrdues financeres sota la seva direcció en lloc de qualsevol pressió política o la seva cobertura de l'escàndol de Bárcenas.

A l'octubre, el Sr. Ramírez va crear un lloc web de notícies, El Espanyol, finançat per la seva paquet d'indemnització multimilionària d'El Mundo, així com una campanya de crowdfunding.

El Sr. Ramírez va sostenir en una entrevista que els principals diaris "ja no estan fent la seva feina com a vigilants." Els diaris, va dir, estaven sota pressió corporativa i política, però també van patir més restriccions editorials imposades per la seva pròpia gestió.

"Els diaris ja no són guiats pels seus editors, sinó pels directors executius que estan preocupats pels comptes i tractant de mantenir bones relacions amb aquells en el poder", va dir Ramírez, que ha estat acompanyat per una dotzena d'ex col·legues d'El Mundo.

Un, Maria Peral, va dir que volia un nou repte després de presenciar una clara disminució de la llibertat editorial durant "una crisi que ens ha obligat a mantenir fora a continguts que puguin ser perjudicials per als nostres anunciants com per als bancs que són amos del deute."

Casimiro García-Abadillo, qui va succeir breument el Sr. Ramírez al capdavant d'El Mundo, va dir que ell també havia "escàs marge de maniobra", com a director d'El Mundo, un dels papers principals conservadors d'Espanya, on roman un columnista.

"Hi ha una gran quantitat de casos on les notícies crític sobre les grans institucions o bé no publicats o només en una manera amistosa", va dir García-Abadillo.

Pablo Casado, un legislador conservador que és un portaveu del Partit Popular del Sr. Rajoy, va dir que no tenia coneixement de cap denúncia dels periodistes sobre la interferència política.

"No veig un problema amb la premsa a Espanya", ha dit.

Tot i això, el govern ha pres mesures per augmentar el seu control sobre RTVE, la televisió i la ràdio pública de radiodifusió d'Espanya. El 2012, el govern del senyor Rajoy va introduir una llei que permet al govern a nomenar cap de RTVE sense el consentiment dels altres partits polítics.

Si bé la gestió nega interferència editorial, Alejandro Caballero Mateos, periodista que és el president del comitè de redacció de RTVE, va enumerar una dotzena d'exemples d'aquest any de les notícies que, ha dit, a propòsit de RTVE va minimitzar o ignorat.

Els inclosos cobertura de RTVE d'un informe d'Amnistia Internacional, sense citar les seves crítiques a Espanya, incloent la seva llei mordassa. RTVE, el comitè va trobar, ignorat notícies sobre un possible conflicte d'interessos entre Cristóbal Montoro, ministre de Pressupost del senyor Rajoy, i els contractes signats per una companyia que ell va fundar.

Al juliol, el comitè també trobat, RTVE va minimitzar l'informe d'un jutge sobre una de les majors investigacions de corrupció d'Espanya, amb la participació d'un grup de polítics conservadors acusats de negociar suborns en 250 milions d'euros, uns US $ 272 milions, en els contractes públics.

En una resposta enviada per correu electrònic, RTVE va negar qualsevol censura. Si bé les crítiques d'Amnistia Internacional d'Espanya no es va informar en el seu informe principal de notícies de la tarda, RTVE va dir que va ser esmentat en altres programes i en el seu lloc web.

Els últims tractes comercials del senyor Montoro, ministre de pressupost, no eren objecte d'investigació judicial, que no justificava la presentació d'informes sobre ells, va dir l'estació.

Conflictes de Notícies també han escalfat a El País, que es va establir com el principal diari d'Espanya a finals de 1970 quan la crònica de la transició d'Espanya de la dictadura a la democràcia.

L'editor del diari, Antonio Caño, recentment va anul·lar un intent dels membres del seu comitè de redacció per organitzar un vot de confiança sobre el seu lideratge.

En els últims mesos, el comitè de redacció va expressar la seva preocupació pels articles que s'han alterat o remogut del lloc web d'El País després de la seva publicació, incloent dos articles relatius a Qatar, d'acord a les actes de les reunions internes de la comissió, que van ser vistos per The New York Times .

Prisa, l'empresa matriu d'El País, ha estat negociant una inversió d'una companyia de Qatar.

Dos articles preocupats Telefónica, una empresa que és accionista de Prisa i que va comprar els seus actius de televisió l'any passat, ajudant a Prisa va reduir el seu deute a 1,9 milions d'euros, o al voltant de $ 2,1 mil milions.

La setmana passada, el Sr. Caño, editor d'El País, va dir durant una presentació que el deute de Prisa "de cap manera" va afectar el contingut editorial del seu diari. Juan Luis Cebrián, president executiu de Prisa i cofundador d'El País, també ha posat èmfasi en la independència sala de redacció. "El que es publica és el que el director d'El País vol publicar", va dir.

Tot i això, el Sr. Caño va reconèixer que periodistes espanyols van treballar en un país on "els poders polítics es retiren francament molt lluny de Gran Bretanya en termes d'acceptar el paper fonamental que compleixen els mitjans de comunicació."

A El País, dos periodistes van deixar recentment el paper després d'una disputa sobre l'alteració d'un article sobre les relacions de Telefónica amb el govern.

"Treballar a El País solia ser el somni de qualsevol periodista espanyol", ha dit Aguilar, que també és columnista habitual d'El País. "Però ara hi ha gent tan exasperats que estan deixant, de vegades fins i tot amb la sensació que la situació ha arribat a nivells de censura."

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Spain’s News Media Are Squeezed by Government and Debt

Missatge por Portalcat el Dg Nov 15, 2015 12:10 am

Com veiem a Espanya hi hà censura, hi hà corrupció, pobresa endémica, medis de comunicació amordassats, jutges y tribunals polititzats

qui diantris vol seguir en un país com aquest si pot marxar tal i com podem fer els catalans?

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Spain’s News Media Are Squeezed by Government and Debt

Missatge por Contenido patrocinado

Contenido patrocinado

Tornar a dalt Ir abajo

Tornar a dalt

Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum