Dolors Feliu: "Jurídicament som en una dimensió desconeguda"

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Dolors Feliu: "Jurídicament som en una dimensió desconeguda"

Missatge por Portalcat el Dv Nov 13, 2015 3:46 pm

Quines conseqüències pot tenir la suspensió de la declaració independentista per part del Tribunal Constitucional espanyol? Ara per ara, tot resta pendent de la formació d’un nou govern de la Generalitat que dugui a terme les iniciatives legislatives previstes en la declaració i que són en el punt de mira de les institucions espanyoles: la llei de la hisenda pública, de la seguretat social i del procés constituent. En el moment que el govern les aprovi i el parlament les comenci a tramitar, la maquinària judicial de l’estat espanyol es pot engegar i suspendre de càrrec algunes de les vint-i-una persones esmentades en el requeriment del govern espanyol enviat al TC; és a dir, el president de la Generalitat, la presidenta del Parlament, els membres de les mesa de la cambra, consellers… Què pot passar en cas de desobediència? La jurista Dolors Feliu en parla en aquesta entrevista, en què adverteix que entrem en un terreny jurídic nou, desconegut, i que fa de mal preveure què pot passar.

—Quins efectes pot tenir la suspensió de la declaració independentista per part del TC?
—Aquesta suspensió d’ara és la primera que es fa després de la reforma de la llei orgànica del TC. El tribunal va un pas més enllà i fa cas d’allò que li diu el govern de l’estat i ens diu que la suspensió pot implicar responsabilitats de tota mena, també penals, i fa un requeriment expressament a vint-i-una persones. Fins ara l’única cosa que feia era admetre a tràmit els recursos, i automàticament hi havia la suspensió. Però això ens posa un pas més enllà del que va passar el 9-N; aleshores el govern de l’estat també havia demanat que es fes un requeriment al president de la Generalitat i, en canvi, el Tribunal Constitucional no el va fer pas. Ara caldrà veure què desencadena això.

—Inhabilitacions?

—La inhabilitació en realitat s’ha d’establir per sentència penal, perquè és conseqüència d’un delicte. La inhabilitació només és possible si arribes a provar la desobediència. En el cas de les querelles del 9-N, com que no hi va haver requeriment, la querella no s’aguanta, perquè, a més, tampoc no hi va haver desobediència. Ara la inhabilitació sí que hi és: quan el TC parla de responsabilitat penal crec que es refereix a això. Sí que és cert que la nova llei orgànica del Tribunal Constitucional estableix les mesures perquè es compleixi la suspensió. Potser el tribunal podria entendre que la suspensió de determinat càrrec és necessària per a avalar la suspensió de la resolució. Una crítica a la reforma d’aquesta llei del TC és que ja hi havia maneres d’inhabilitar o de penar una desobediència clara; amb la reforma sembla que es vulgui arribar al mateix resultat per una via diferent.

—Una via diferent però més ràpida?

—Més ràpida, és clar. Però la referència que fa el tribunal als requeriments penals pot no voler dir que sigui el tribunal directament qui faci la inhabilitació. Ara, som en un quadre obert en què caldrà anar avançant. Tampoc no veig clar com anirà evolucionant tot això. Per exemple, amb la tramitació de lleis com les de la hisenda pública, de procés constituent… Però ara, com que hi ha un govern en funcions, el govern no pot presentar projectes de llei. El parlament podria presentar proposicions de llei, però amb un govern sense formar ni uns acords polítics ferms és poc possible. Primer cal lligar el nou govern que ha de tenir Catalunya.

—Quan hi hagi el nou govern, els responsables ja podrien rebre conseqüències de la suspensió de la declaració. De quina mena?
—Aquesta situació és kafkiana, perquè tramitar les lleis implicaria vulnerar la suspensió de la resolució, però alhora parlem de la iniciativa legislativa del govern, que és una de les funcions constitucionals i estatutàries de la Generalitat. Com pot ser que quedi suspesa per una suspensió d’una resolució parlamentària? És una resolució que en realitat diu què pensa el parlament i reflecteix els programes polítics dels grups parlamentaris que tenen la majoria. Per tant, si realment aquesta resolució no existís, el resultat fóra el mateix: els grups s’agafarien als seus programes polítics, i aquests programes diuen el mateix que la resolució. Què vol dir això? Que la suspensió de la resolució és pràcticament la suspensió d’un programa polític. Es pot aturar l’activitat legislativa i totes les prerrogatives dels parlamentaris i del govern aturant una resolució que no és una llei, i que per tant no és controlable davant dels tribunals ordinaris, que no es deroga… Dins la maquinària jurídica som en una dimensió desconeguda. I hi hauria d’haver forçosament un debat sobre això.

—Aquest debat no hi és, però en canvi sí que hi ha uns advertiments i unes amenaces molt concretes i molt reals.

—Sí, és una situació en què sabíem que tard o d’hora ens trobaríem: encara som dins l’estat espanyol i volem la ruptura de la legalitat espanyola per crear-ne una de pròpia. Ens agradaria fer el pas d’una legalitat a una altra d’una manera controlada, tal com es va proposar a Escòcia.

—Però la situació aquí és molt diferent. Com ho pot fer l’estat espanyol, per suspendre els càrrecs advertits pel TC?
—Perquè hi hagi una inhabilitació hi ha d’haver una sentència ordinària penal. I no sé si el TC voldrà suplir les querelles. Si la reforma de la llei del TC vol evitar la via penal per fer les mateixes declaracions d’inhabilitació més ràpidament no estic pas segura que el TC s’hi posi bé. El TC, l’admissió del recurs del govern espanyol contra la resolució del parlament, fa referència a unes responsabilitats penals; per tant, no crec que sigui el tribunal mateix qui dicti aquestes responsabilitats penals.

—Però la modificació de la llei del TC sí que ho permetria.
—Per garantir aquesta suspensió es diu que es puguin prendre totes les mesures i requerir la col·laboració del govern de l’estat: aquesta és una de les coses que trobo més greus d’aquesta modificació de la llei del TC. Què vol dir realment això? D’entrada vol dir que una de les parts del conflicte, que és el TC, s’erigeix també en executor de suspensions automàtiques. Més enllà, el significat que té això no sé quin és, perquè som en una dimensió desconeguda i no sé què passarà. Però sí, és clar que podran dictar i fer coses. Fins a quin punt el TC es deixarà utilitzar és l’interrogant.

—Ara el TC pot actuar d’ofici si veu que es tramiten lleis i considera que s’incompleix la suspensió de la declaració independentista?
—Mesures cautelars? Sí, pot ser d’ofici o a instància de part. Però no crec que li calgui perquè el govern de l’estat estarà absolutament a l’aguait i actuarà primer.

—I un cop actuï, quin serà el moment més perillós?
—La resolució del parlament parla de tramitació de les lleis, però l’admissió del TC parla d’intentar impedir qualsevol acte contrari a la resolució. Com que la resolució parla de tramitació, crec que el moment perillós és l’aprovació d’una proposició de llei, o d’un projecte de llei al consell executiu o en una ponència parlamentària, per exemple; també l’admissió a tràmit per part de la mesa…

—I sobre qui s’actuaria concretament?

—Aquí hi ha el requeriment nominal. Qui més perilla és qui és esmentat en el requeriment, els vint-i-un noms. Aquestes són les persones més sota el punt de mira.

—I si després hi ha més incompliments de la llei espanyola, se suspendrien més càrrecs?

—De veritat, això serà possible? A veure, posem per cas la pobresa energètica. Realment si es torna a intentar d’executar el decret, hi hauria una vulneració d’una suspensió d’una resolució parlamentària que provoca un incompliment que pot fer que et suspenguin del càrrec… Ho trobo molt embolicat. Perquè els incompliments són incompliments per si mateixos, no pas per si has incomplert una resolució que suspèn que incompleixis no sé què…

—Però en la tramitació de lleis com la de la hisenda, la seguretat social o el procés constituent sí que sembla que allò que es prohibeix, l’amenaça i el càstig són més clars.

—Sí, se les miraran més.

—Quan es comencin a tramitar, quines responsabilitats es poden exigir a aquests càrrecs assenyalats?
—S’hauria de veure cas per cas. Perquè una cosa és l’execució de la suspensió i una altra cosa és la tramitació d’un delicte. Són coses molt diferents. La inhabilitació crec que no podria ser; en tot cas, alguna mesura de suspensió, de substitució de la decisió pel govern… No ho sé, perquè com que aquesta llei orgànica no s’ha aplicat mai som en una dimensió desconeguda.

—Una suspensió de càrrec es pot fer molt ràpidament o necessita un recorregut llarg?
—No ho sé, perquè són mesures de la nova llei orgànica del TC i no se sap encara com s’articularia. Suposo que hi hauria d’haver un procediment. Hi ha un moment que es poden prendre mesures sense escoltar les parts. Però no crec que sigui en aquest cas, que serien mesures que s’haurien de fer amb procediment.

—A algú a qui suspenguin i no faci cas de la suspensió, què li podria passar?
—Hem de pensar en el cas Atutxa, que va ser inhabilitat per no haver dissolt el grup parlamentari de l’esquerra abertzale. Hi ha aquest precedent.

—Però en el cas d’Atutxa la inhabilitació va venir tard.
—Perquè hi va haver un plet penal. I una cosa és la inhabilitació i una altra la suspensió. La inhabilitació per sentència implica no poder exercir un càrrec públic durant un temps. I la suspensió pot ser per no haver respectat la suspensió de la resolució, però això només dura mentre la resolució és suspesa.

—I si no es fes cas de la suspensió?
—S’obriria un ventall nou.

—Voleu dir que presentarien una querella contra aquesta persona?

—Si ho van fer amb el 9-N… Però no sé si es pot aplicar amb tant automatisme, perquè aquí darrere hi ha un seguit de drets, de tramitació, de drets parlamentaris, drets fonamentals com el dret de participació i de representació, que és recollit a la constitució, són drets màxims protegits, que s’haurien de posar a la balança en la suspensió automàtica d’una resolució. Aquí no ha estat tot dit, no hi ha un automatisme. La llei del TC altera tot l’engranatge constitucional i arriba a incidir en poders atorgats a la constitució i l’estatut a més òrgans constitucionals i estatutaris.

—Què preveu ben bé l’article 155 de la constitució espanyola? Poden suspendre l’autonomia?
—El mecanisme del 155, mal aplicat i mal raonat, pot arribar a fer que l’estat intenti suspensions o recuperació de competències. Aquesta és la idea primordial. Però no sé fins a quin punt les línies vermelles que posen la gent mateixa, el carrer, la democràcia, la percepció internacional que hi pugui haver, l’estat espanyol les podrà resistir. Hi ha una legitimitat de la majoria independentista a les institucions i al carrer que topen amb la voluntat d’entrar aquí i deixar sense una autonomia garantida pel títol vuitè de la constitució. És molt discutible que pugui ser suspesa, l’autonomia; a pessigades, potser sí. Però, segons quina pessigada, no se l’empassaran. Fins a quin punt es considerarà que es traspassen tots els límits serà quan comencin a suspendre càrrecs institucionals, toquin el moll de l’os de l’autogovern i comencin a exercir competències des del govern de l’estat. Aquesta és una possibilitat que preveu tant el 155 de la constitució com la llei orgànica del TC. Aquest serà el moment en què es veurà el poc tarannà democràtic.


http://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-dolors-feliu-juridicament-som-en-una-dimensio-desconeguda/



Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum