Quaranta anys de saqueig i corrupció als Països Catalans

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Quaranta anys de saqueig i corrupció als Països Catalans

Missatge por Portalcat el Dt Set 22, 2015 12:26 pm

Tot i l’aparent fi de règim, marcada per les irregularitats comeses per nombrosos càrrecs públics, encara apareixen noves causes mentre d’altres continuen pendents d’abordar-se als tribunals





La corrupció ha estat consubstancial al sistema de governança sorgit dels pactes de la transició. Un marc institucional que, tot heretant els pitjors vicis del franquisme, va facilitar que les elits polítiques i econòmiques se servissin del poder per enriquir-se en detriment dels interessos de la majoria. Ara que aquest cicle sembla agonitzar, la corrupció ofereix nous episodis mentre ens revela el seu caràcter estructural.

Les dades parlen per elles mateixes: el 75% dels ministres d’Aznar han estat investigats per diverses causes, els extresorers del PP es troben encausats i alguns expresidents autonòmics són a la presó per enriquiment il·legal. També trobem representants de diputacions i entitats financeres o dirigents sindicals que s’han assegut al banc dels encausats, igual que ho han fet nombrosos càrrecs locals. Avui, a l’Estat espanyol, hi ha 1.900 imputacions i 170 condemnes vinculades a la corrupció, la majoria de les quals tenen a veure amb delictes urbanístics, frau fiscal, finançament il·legal de partits i contractació irregular. Si bé els diversos casos afecten la majoria de formacions, gairebé tots esquitxen el PP i el PSOE, que, en l’alternança i cogestió del règim, han mantingut el poder a l’Estat durant els últims 40 anys.




Estat en fallida

No és estrany que l’Estat espanyol sigui, després de Síria, el segon país del món on ha augmentat més la percepció de corrupció, vint punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Així ho indica l’ONG Transparència Internacional, segons la qual “la corrupció assenyala debilitats estructurals del sistema legal, com l’adjudicació de contractes públics o la normativa sobre l’ús del sòl”. Prevaricació, tràfic d’influències, suborn, malversació de fons, finançament irregular i evasió fiscal són algunes de les pràctiques més habituals d’aquest fenomen sistèmic, que representa greus perjudicis socials i un cost anual de 40.000 milions d’euros només a l’Estat espanyol. El Conveni penal del Consell d’Europa sobre la corrupció és concloent: “La corrupció constitueix una amenaça per a la primacia del dret, la democràcia i els drets humans i destrueix els principis d’una bona administració, de l’equitat i de la justícia social”.

Els Països Catalans no estan exempts d’aquesta situació. Entre els 295 consellers i conselleres autonòmiques que hi ha hagut fins ara (106 a Catalunya, 80 al País Valencià i 109 a les Illes Balears), 51 han estat imputades, de les quals disset han estat jutjades i vuit condemnades, mentre que un centenar han estat investigades davant l’ombra del delicte. Especialment a les Illes i el País Valencià, la corrupció ha operat fins a nivells insospitats arran del negoci immobiliari i les trames ordides pels respectius governs del PP. Per la presó, hi han passat l’expresident balear Jaume Matas, alguns dels seus exconsellers o l’expresidenta del Consell Insular, Maria Antònia Munar. Casos com el Palma Arena, Scala, Andratx o Voltor han evidenciat l’ús perniciós de les institucions per part d’aquests governants. També l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ha estat condemnat per apropiació de fons públics en el marc del cas que porta el seu nom, igual que l’expresident José Luis Olivas, l’exconseller Rafael Blasco i altres càrrecs de la Generalitat Valenciana.




L’oasi despullat

Catalunya tampoc no es queda curta. Malgrat l’intent de la dreta catalana de maquillar la situació o la valoració del mateix Cercle Català de Negocis (CCN), que presenta Catalunya com “la comunitat més transparent i amb un índex de corrupció més baix per milió d’habitants, concretament cinc”, les pràctiques irregulars durant l’autonomisme han sigut constants. La concertació pública-privada que afavoreix els pactes entre corruptes i corruptors, la gestió opaca i la contaminació d’una justícia que privilegia els poderosos han marcat els 23 anys de pujolisme, però també els set anys de governs d’Entesa i els dos mandats d’Artur Mas. Ho hem vist en les condemnes relatives als casos Hisenda, Pallerols o Treball. Més recentment, s’ha tornat a constatar en diferents peces del cas Palau, que condemna Fèlix Millet i Jordi Montull per l’operació de l’hotel que volien construir, i del cas Mercuri, arran del qual l’exalcalde del PSC a Sabadell, Manuel Bustos, i altres càrrecs socialistes han estat sentenciats a un any i quatre mesos de presó per un delicte de tràfic d’influències.




A tot plegat, s’hi ha afegit l’operació contra les seus de CDC i la Fundació CatDem, vinculada a aquest partit, davant la sospita que haurien cobrat comissions il·legals del 3% per part de Teyco, la constructora del Grup Sumarroca, a canvi que diversos ajuntaments de CiU li atorguessin contractes d’obra pública. Uns fets que s’haurien comès fins a l’any passat, cosa que confirma l’existència continuada de la corrupció. Només a Catalunya, hi ha hagut 178 persones imputades (de les 605 del conjunt dels Països Catalans) per casos de corrupció. Entre elles, apareixen els exconsellers dels governs de CiU Macià Alavedra, Josep Maria Cullell, Jaume Roma i el ja traspassat Jordi Planasdemunt, implicats en diferents trames de suborn i tràfic d’influències.

Fins i tot l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, es troba imputat per un presumpte frau fiscal i per emblanquiment de diners, del qual també hauran de respondre sis dels seus set fills i filles. L’evasió i l’elusió fiscal, a Catalunya, representa 16.000 milions d’euros anuals, la majoria dels quals han estat defraudats per empreses de l’Ibex 35 i les grans fortunes del país: són els casos de l’advocat Emilio Cuatrecasas, l’empresari Gustavo Buesa, la soprano Montserrat Caballé, la tenista Arantxa Sánchez Vicario, l’excap d’Inspecció d’Hisenda, Josep Maria Huguet, l’advocat Juan Josep Folchi o el fill gran de l’expresident Pujol, Jordi Pujol i Ferrusola. Lluny de ser esporàdica, doncs, la corrupció a Catalunya –i a la resta dels Països Catalans– ha esdevingut una pràctica sistèmica que ha impactat totes les esferes de l’activitat pública i privada. Això inclou des dels grans partits fins a les elits extractives, a les quals els diferents governs han premiat a canvi de comissions i altres prebendes que, encara avui, es continuen destapant.

Impunitats: quan les elits es protegeixen


Indults

L’Estat s’ha servit de l’indult per saltar-se el principi d’igualtat i no arbitrarietat. Tots els governs, sense excepció, han exonerat corruptors. El govern de José Maria Aznar ho va fer amb Carlos Navarro, Luis Olivero i Alberto Flores l’any 2000, després que fossin condemnats a penes de presó en el marc del cas Filesa, vinculat al finançament irregular del PSOE. També han estat indultats l’exsecretari general del Departament de Treball i militant d’Unió, Josep Maria Servitje, i l’exmembre d’aquesta formació política, Víctor Manuel Lozano, imputats en el cas Treball, a qui l’executiu de Rajoy va indultar el 2012 malgrat l’opinió contrària dels tribunals.

Amnisties

Les amnisties fiscals han permès que els grans evasors regularitzessin la seva situació. Les dues primeres es van decretar durant els executius socialistes de Felipe González, els anys 1984 i 1991. La tercera es va produir el 2010, amb Rodríguez Zapatero al poder, quan Hisenda va avisar la clientela del banc suís HSBC perquè s’acollís a la regularització davant l’existència de comptes opacs. L’última amnistia –de moment– va tenir lloc el 2012, durant el govern del PP, de resultes de la qual 30.000 contribuents van declarar els diners ocults que tenien a Suïssa i altres paradisos fiscals. Entre la gent que s’hi va acolli, destaquen desenes de jutges, fiscals i ambaixadors, fills de l’expresident Jordi Pujol (Josep i Oleguer) i l’extesorer del PP, Luis Bárcenas.

Justícia de classe


La justícia s’ha alineat contínuament amb els interessos de les classes poderoses, bé sigui obstaculitzant la instrucció (cas Palau), afavorint la demora perquè aquesta prescrigui (cas Treball) o pactant la reducció de les penes amb les persones infractores perquè no ingressessin a la presó. Així va ocórrer en el cas Pallerols, relatiu al finançament irregular d’Unió Democràtica, quan la fiscalia i els acusats van acordar penes mínimes i el retorn dels diners desviats. En el marc del crac financer, l’Audiència Nacional espanyola va rebaixar la condemna dels responsables de Caixa Penedès a canvi que admetessin haver-se apropiat de 28 milions d’euros.



https://directa.cat/quaranta-anys-de-saqueig-corrupcio-als-paisos-catalans


Editat per darrera vegada per Portalcat el Dt Set 22, 2015 12:36 pm, editat 1 cop en total

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: Quaranta anys de saqueig i corrupció als Països Catalans

Missatge por Portalcat el Dt Set 22, 2015 12:35 pm

Temps per a la justícia: deu casos pendents

Als Països Catalans, trobem més d’una cinquantena de causes de corrupció política i econòmica en fase d’instrucció. En triem deu de les més rellevants


1. Cas Palau

La justícia ha de determinar si, a través del Palau de la Música, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) hauria rebut 6,6 milions d’euros provinents de la constructora Ferrovial en concepte de comissions il·lícites. Les comissions, corresponents a l’adjudicació de la línia 9 del metro de Barcelona, la Ciutat de la Justícia i altres obres, s’haurien abonat en efectiu, a través de factures falses o en convenis amb la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC. Del 4% de l’import relatiu a les obres adjudicades, el 2,5% hauria anat a CDC i l’1,5% a Millet i Montull, responsables del Palau. Disset persones estan imputades per un suposat delicte de finançament il·legal amb finalitats lucratives.

2. Cas Pretòria

El cas Pretòria vincula dirigents de CiU i el PSC en una trama de corrupció urbanística creada el 2002 per influir en adjudicacions d’obra pública a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres. Entre els processats, trobem Luis Andrés García Sáez (exdiputat del PSC), Bartomeu Muñoz (exalcalde socialista de Santa Coloma de Gramenet), Macià Alavedra (exconseller convergent de la Generalitat) i Lluís Prenafeta (secretari de Presidència sota el mandat de Jordi Pujol). Tots haurien rebut comissions de les quals ocultaven la titularitat. Se’ls demanen penes que oscil·len entre els sis i els vuit anys de presó per delictes de tràfic d’influències i emblanquiment de capital.

3. Cas Mercuri

El cas Mercuri té a veure amb Manuel Bustos i la xarxa clientelista que va crear al seu voltant durant el seu pas per l’alcaldia de Sabadell. Bustos es troba imputat en deu de les 31 peces que configuren un cas amb més de 30 persones implicades. També se l’acusa de malversar fons de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a través del pagament de dietes. A més, juntament amb altres càrrecs, cobrava 120.000 euros de les empreses a les quals adjudicaven contractes d’obra pública. L’exalcalde ja ha rebut una primera condemna d’un any i quatre mesos pel nomenament irregular d’una tècnica a l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

4. Cas ITV

Oriol Pujol i Ferrusola, l’únic fill de l’expresident Jordi Pujol que s’ha dedicat a la política, està imputat per un presumpte delicte de suborn i tràfic d’influències. L’acusació fa referència al cas ITV, que també involucra empresaris de la seva confiança, dels quals hauria cobrat comissions per beneficiar-los en l’adjudicació d’estacions d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV). Entre altres proves, l’Agència Tributària cita un correu electrònic en què Sergi Alsina i altres empresaris parlen de pagar 30.000 euros a Oriol Pujol perquè instés CiU a esmenar la llei de seguretat industrial amb l’objectiu que el concurs d’ITV els afavorís.

5. Cas Innova

Darrere el cas Innova, es desplega una trama criminal que hauria saquejat empreses públiques vinculades a la xarxa sanitària del camp de Tarragona. Les irregularitats van esclatar el 2012, quan el hòlding Innova i l’Ajuntament de Reus van presentar simultàniament deutes consolidats de centenars de milions d’euros. L’aleshores director de l’ens, Josep Prat, i altres responsables d’Innova havien incorregut en pagaments irregulars, estafa, apropiació indeguda i malversació de fons públics. La causa ja ha derivat en quinze peces i mig centenar de persones estan imputades.

6. Cas Brugal

En el si del Partit Popular, s’han registrat nombrosos episodis de corrupció. Un d’ells implica l’exalcalde d’Oriola, José Manuel Medina, i alguns dels seus regidors. Segons es desprèn de la investigació, l’any 2006, haurien beneficiat l’empresari Ángel Fenoll en l’adjudicació del servei d’escombraries de la localitat. A tots ells, se’ls acusa dels delictes de suborn, extorsió i tràfic d’influències per concedir aquest servei a Fenoll, tant a Oriola com a d’altres municipis de la província. El cas ha derivat en diverses causes paral·leles que esquitxen nous dirigents del PP i empresaris afins al partit.

7. Cas Terra Mítica

L’any 2000, el president valencià Eduardo Zaplana va inaugurar el parc temàtic Terra Mítica, situat a la població alacantina de Benidorm. Ràpidament, es van produir irregularitats en la gestió del projecte. Segons l’Agència Tributària, en els exercicis de 2000 i 2001, vint de les empreses relacionades amb la construcció del parc havien incorregut en un suposat frau a la hisenda pública mitjançant la manipulació de les liquidacions de l’IVA i de l’Impost de Societats. Després de ser sobresegut, el cas va ser reobert, el 2011, per l’Audiència de València, que ha encausat 37 persones per estafa i falsedat documental. En total, sol·licita penes que van dels cinc als deu anys de presó.

8. Cas Nóos

De les 25 ramificacions en què ha derivat el cas Palma Arena, el procés judicial relacionat amb la corrupció més important a les Illes Balears, destaca el cas Nóos, nom de l’institut presidit per Iñaki Urdangarin. Entre 2004 i 2006, el marit de Cristina de Borbó i el seu soci, Diego Torres, haurien acordat amb diferents administracions de les Illes i el País Valencià, totes en mans del PP, treballs ficticis i convenis per un valor de 5.800.000 euros que no van quedar justificats en les factures aportades. Per aquest desviament de fons amb benefici propi, Urdangarin, Torres, Cristina de Borbó, l’expresident balear Jaume Matas i altres persones s’enfronten a penes d’entre vuit i 26 anys de reclusió.

9. Cas Over Marketing

Una de les irregularitats produïda sota el mandat de Jaume Matas és el cas Over Marketing, una peça separada del Palma Arena que fa referència a la contractació fraudulenta, entre els anys 2003 i 2007, de l’empresa que dóna nom al cas. En la seva instrucció, el jutge investiga si, a canvi de rebre desenes d’adjudicacions, Over Marketing hauria abonat importants sumes de diners en negre a l’expresident balear, l’exconseller José María Rodríguez i el cunyat de Matas i extresorer del PP, Fernando Areal. Per aquests pagaments, els implicats hauran de respondre d’un possible delicte de malversació de fons públics.

10. Cas Citur

El cas Citur fa referència a la suposada manipulació d’un concurs públic a l’Ajuntament de Ciutadella. L’operació hauria tingut lloc l’any 2011, quan l’àrea de Turisme de la localitat menorquina, aleshores governada pel PP, va afavorir diverses empreses en el procés d’adjudicació d’obres públiques. D’acord amb la investigació, la concessió s’hauria produït mitjançant la manipulació del concurs a fi que les beneficiades fossin empreses afins al partit. El cas Citur –també conegut amb el nom d’operació Xoriguer– durà un total de sis persones als tribunals, entre elles, Llorenç Brondo (exalcalde del PP) i Gabriel Cardona (aleshores regidor de Turisme).



Imputats que ocupen cadira a molts ajuntaments

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca (Baix Camp) per CiU. Imputat en el cas Innova per uns suposats delictes de blanqueig, malversació i falsedat documental.

Jaume Domínguez, regidor de Pallaresos (Tarragonès) per UNIM-PSC-CP. Imputat per un delicte de malversació de fons i falsedat documental en una operació urbanística.

Jaume Torramadé, regidor a Salt (Gironès) per CiU. Imputat per un cas de presumptes abusos sexuals a una antiga col·laboradora d’Unió Democràtica.

Jesús Calderer, alcalde de Cercs (Berguedà) per CiU. Imputat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa pel fet d’haver tolerat obres il·legals en una masia.

Joan Casas, alcalde de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa) per CiU. Imputat per delictes de frau, prevaricació i tràfic d’influències per una operació urbanística.

Teo Romero, alcalde de Santa Margarida de Montbui (Anoia) pel PSC. Imputat per un suposat delicte de malversació per viatges a l’estranger entre 2007 i 2010.

Susana Marqués, alcaldessa de Benicàssim (Plana Alta) pel PP. Imputada per prevaricació per un pagament a una societat de capital mixt amb fons públics.

Rafael Calvo, regidor de Sogorb (Alt Palància) pel PP. Imputat per prevaricació i desobediència continuada de la normativa que regula les festes de bous.

Javier Pérez, regidor de Callosa de Segura (Baix Segura) pel PP. Imputat per un presumpte delicte de prevaricació en l’acomiadament d’un funcionari de la policia local.

Montserrat Rosselló, alcalde de Vilafranca de Bonany (Pla de Mallorca) pel Partit pel Poble. Imputat per irregularitats en les contractacions de càrrecs municipals.

Bartomeu Cifre, regidor de Pollença (Serra de Tramuntana) per Junts Avançam. Imputat en un cas relacionat amb la tramitació de les obres d’una urbanització.


https://directa.cat/temps-justicia-deu-casos-pendents

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum