Drets lingüístics dels catalans (parlem de lleis)

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Drets lingüístics dels catalans (parlem de lleis)

Missatge por Portalcat el Dt Feb 10, 2015 12:57 am

1.  Marc legal
2.  L’atenció verbal i escrita
3.  La documentació comercial: invitacions a comprar, documentació contractual i altres documents diversos
4.  La retolació o cartelleria
5.  Els documents públics
6.  Els documents civils o mercantils
7.  Les empreses públiques
8.  Les empreses de servei públic
9.  El reconeixement i protecció de l’aranès
10.  Les infraccions administratives
11.  Recomanacions





1. Marc legal
El règim jurídic que estableix els drets lingüístics de les persones consumidores en les seves relacions amb els empresaris i comerciants que presten els seus serveis o comercialitzen els seus productes en l’àmbit territorial de Catalunya es troba establert a la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya i a la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística. Ambdues normes regulen els deures dels empresaris i comerciants i precisen els drets de les persones consumidores des del punt de vista de la llengua o les llengües que els agents econòmics han d’emprar en les relacions de consum. Aquesta regulació es fa d’acord amb el règim de cooficialitat de llengües establert a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, reformat mitjançant la Llei orgànica 6/2006. Segons l’Estatut, la llengua pròpia de Catalunya és el català que, també, és la llengua oficial a Catalunya juntament amb el castellà.




2. L’atenció verbal i escrita
Les persones consumidores que actuïn en el marc d’una relació de consum tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin, és a dir, tant en català com en castellà. Això vol dir que quan una persona consumidora s’adreça verbalment o per escrit a un altre interlocutor en el marc d’una relació de consum ho podrà fer en la llengua oficial que desitgi emprar sense cap tipus de limitació.

Dit en altres paraules, ser atès en català vol dir que la persona consumidora ha de ser entesa quan s’expressi en català sense que se la pugui forçar a expressar-se en una altra llengua. No obstant això, l’interlocutor podrà donar resposta a la persona consumidora en català o bé en castellà.




3. La documentació comercial: invitacions a comprar, documentació contractual i altres documents diversos


Les persones consumidores tenen dret a rebre degudament redactades en català les invitacions a comprar, la documentació contractual i altres documents provinents d’establiments o empreses que prestin serveis o comercialitzin béns. Això vol dir que els empresaris o comerciants que prestin serveis o comercialitzin béns en territori català, hauran d’emprar el català en la documentació que, amb caràcter general, utilitzin en les seves relacions de consum. Dit això, aquests documents també podran estar redactats en altres llengües sempre i quan, com a mínim, estiguin disponibles de forma immediata en català.
•Les invitacions a comprar són totes les comunicacions comercials on s’indiquin, com a mínim, les característiques essencials d’un bé o servei i el seu preu de tal forma que això permeti a la persona consumidora adquirir-lo o contractar-lo. És a dir, qualsevol publicitat amb finalitat comercial adreçada a persones consumidores de l’àmbit territorial català (p.ex. els fulletons, els catàlegs, els tríptics o altres suports documentals o no documentals on consti l’oferta de béns o serveis).
•La documentació contractual que sigui formalitzada en el marc d’una relació de consum haurà d’estar disponible en català. Això significa que els contractes hauran d’estar redactats com a mínim en català, amb independència que, també, es trobin redactats en altres llengües acceptades per les persones consumidores a qui s’adrecin. Aquesta obligació afecta els contractes amb clàusules tipus, els contractes normats, les condicions generals i la documentació que hi faci referència o que en derivi i, molt especialment, els contractes d’adhesió. Aquests últims, els contractes d’adhesió, són els que utilitzen les empreses o comerciants per a la seva contractació en massa, de tal forma que el contingut de les clàusules ve redactat de forma prèvia i unilateral per l’empresari de tal manera que el consumidor no pot modificar-ne la seva redacció i, en aquests casos, es limita a adherir-s’hi. Així doncs, els contractes d’adhesió s’han de redactar en català, sens perjudici del dret de les persones consumidores a demanar-los en qualsevol altra llengua.
•Tota aquella altra documentació de caire comercial que es pugui formalitzar en una relació de consum haurà de ser redactada en català (p.ex. els pressupostos, els resguards de dipòsit, les factures o els tiquets de caixa) i, en síntesi, qualsevol altre document que hi faci referència o que en derivi i que es pugui lliurar o exhibir a les persones consumidores.
•Segons la normativa de política lingüística aplicable a les entitats financeres, els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts als seus clients han d’ésser redactats com a mínim en català, sens perjudici que es pugui utilitzar el castellà a petició del client.





4. La retolació o cartelleria


Les persones consumidores tenen dret a rebre en català qualsevol informació de caràcter fix. És a dir, qualsevol element informatiu de caràcter fix haurà d’estar redactat almenys en català amb independència del seu suport (p.ex. els cartells o rètols de les empreses o establiments que continguin informació relacionada amb l’activitat comercial desenvolupada, sempre i quan tinguin caràcter permanent).
•Tant a l’interior com a l’exterior d’un establiment, amb independència de quina sigui la seva mida o ubicació exacta. Aquest deure inclou el cartell exterior visible des del carrer indicatiu de l’activitat comercial, el cartell de l’horari comercial, la retolació interior relativa a les ofertes o serveis en un establiment, els rètols interiors de les seccions dels establiments o de les botigues o, fins i tot, els lineals de les prestatgeries on s’exposen els productes per a la seva venda.  
•Els requisits lingüístics aplicables a la informació de caràcter fix no són exigibles per a les marques, els noms comercials i la retolació emparada per la legislació de la propietat industrial.




5. Els documents públics


Els documents públics són els autoritzats per notaris o altres funcionaris competents com ara, per exemple, l’escriptura d’una propietat o el testament. En aquests casos, són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. Amb caràcter general, els documents públics s’han de redactar en la llengua oficial que esculli l’atorgant o, si n’hi ha més, en la llengua que acordin.
•Si no hi hagués acord pel que fa a la llengua, l’escriptura o el document s’hauran de redactar en les dues llengües oficials.
•Abans de redactar el document, s’haurà de preguntar explícitament als usuaris quina llengua escullen.
•En cap cas la tria d’una o de l’altra ha de comportar retard en la redacció i l’autorització del document i tampoc no pot comportar cap sobrecost.
•Si no s’escull expressament la llengua, el document es redactarà en català.
•Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català, segons que ho sol·liciti la persona interessada, les còpies i les testimoniances, i han de traduir, quan calgui, els respectius documents i matrius, sota llur responsabilitat.
•En la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el fet de la traducció, però no cal protocol·litzar-la.
•Els despatxos dels notaris i altres fedataris públics han d’estar en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les llengües oficials.





6. Els documents civils o mercantils


Segons allò establert a la normativa de política lingüística, la llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per tant, són vàlids els redactats en qualsevol idioma, sens perjudici de les traduccions que les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a executar-los, en el cas que l'idioma no sigui oficial a Catalunya.



Així mateix, els documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya són vàlids i no requereixen cap traducció per a exigir-ne judicialment o extrajudicialment el compliment en l'àmbit territorial de Catalunya.





7. Les empreses públiques


Les empreses públiques de la Generalitat i de les corporacions locals, i també les seves empreses concessionàries quan gestionen o exploten el servei concedit (autopistes, de ports esportius, d’estacions d’esquí…), han d’emprar normalment el català en les seves actuacions i documentació internes i en la retolació, en les instruccions d’ús, en l’etiquetatge i en l’embalatge dels productes o els serveis que produeixin o ofereixin.

També han d’emprar normalment el català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i altres documents de tràfic, adreçades a persones residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.




8. Les empreses de servei públic


Les empreses i les entitats públiques o privades que ofereixen serveis públics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i d’altres (les de telefonia fixa i mòbil, comunicacions per Internet, correus, ferrocarrils, taxis, línies d’autobusos, companyies aèries i les de subministrament d’aigua, llum, gas…), han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les comunicacions megafòniques.

Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones residents a Catalunya, incloses les factures i altres documents de tràfic, s’han de fer almenys en català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.






9. El reconeixement i protecció de l’aranès
L’aranès, varietat de la llengua occitana pròpia de la Vall d’Aran, es regula a la Llei 35/2010, de l’occità, aranès a l’Aran. L’objecte de la norma és la protecció a Catalunya de l’occità, denominat aranès a l’Aran, com a llengua pròpia d’aquest territori, en tots els àmbits i sectors, el foment, la difusió i el coneixement d’aquesta llengua i la regulació del seu ús oficial.

En el marc de la protecció de l’aranès en l’àmbit socioeconòmic, la Generalitat, el Conselh Generau d’Aran i els ens locals de l’Aran, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents i proveir els mitjans per a impulsar i garantir l’ús normal de l’aranès en tots els sectors i activitats de la vida social i econòmica a l’Aran. La Generalitat, el Conselh Generau d’Aran i els ens locals de l’Aran han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir el dret de les persones, especialment quan actuen en la condició de consumidores i usuàries, d’utilitzar la llengua pròpia de l’Aran en les activitats econòmiques i socials que s’acompleixen en el seu àmbit lingüístic. També han de vetllar per posar a l’abast de les persones consumidores i usuàries, en aquesta llengua, les informacions relatives a llurs drets.





10. Les infraccions administratives


La vulneració dels drets lingüístics de les persones consumidores establerts al Codi de Consum i a la normativa de política lingüística pot tenir la consideració d’infracció administrativa. En aquest sentit, les persones consumidores poden posar en coneixement dels organismes competents en matèria de consum l’actuació d’un establiment o empresa que vulneri els drets lingüístics reconeguts per la llei (vegeu l'apartat Reclama/denúncia d'aquest web), mitjançant el Full Oficial de queixa, reclamació i denúncia disponible als establiments comercials.
Trobareu més informació en el tema de consum Queixes/reclamacions/denúncies.






11. Recomanacions


Expresseu-vos lliurement en català en els establiments comercials, tant oralment com per escrit; us han d’entendre.



Fixeu-vos en les senyalitzacions i els cartells d’informació general de caràcter fix de l’establiment perquè han de ser sempre en català (p.ex.cartell exterior visible des del carrer indicatiu de l’activitat comercial, el cartell de l’horari comercial, la retolació interior relativa a les ofertes o serveis en un establiment, els rètols interiors de les seccions dels establiments o de les botigues o, fins i tot, els lineals de les prestatgeries on s’exposen els productes per a la seva venda).



Tingueu en compte que les invitacions a comprar i altra documentació comercial han de ser redactades sempre en català (p.ex. els fulletons, els catàlegs, els tríptics o altres suports documentals o no documentals on consti l’oferta de béns o serveis).



Penseu que l’etiquetatge dels productes posats a disposició de les persones consumidores s’ha de redactar en català en allò relatiu a les informacions, advertències de seguretat, precaucions, instruccions de funcionament, etc. que, d’acord amb la normativa sectorial aplicable a cada cas, tingui caràcter obligatori.



Teniu dret a rebre en català les informacions necessàries per al consum, l’ús i el maneig adequat dels béns i serveis, d’acord amb llurs característiques, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat.



Recordeu que teniu dret a disposar dels documents privats en català, sempre que així ho acordin les parts. (p.ex. contracte privat de compra-venda...).



No oblideu que els contractes d’adhesió han d’estar a la vostra disposició immediata en català (p.ex. contracte de serveis financers, d’assegurances, de subministraments...).

Pareu atenció amb els xecs, pagarés, talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres; han de ser sempre, com a mínim, en català.


http://www.consum.cat/temes_de_consum/drets_linguistics/

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum