A l’Estat espanyol, els grans patrimonis i les grans corporacions cometen més del 72% del frau

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

A l’Estat espanyol, els grans patrimonis i les grans corporacions cometen més del 72% del frau

Missatge por Portalcat el Dt Des 02, 2014 6:51 pm

Miguel Ángel Mayo és el coordinador a Catalunya del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda i el primer a declarar avui a la comissió del cas Pujol. La Directa va parlar amb ell sobre el frau fiscal i l’economia submergida

Què tenen en comú la família Carulla (propietària d’Agroalimen), Demetrio Carceller (propietari de Cerveses Damm), Ricardo Rodrigo (directiu d’RBA), el futbolista Leo Messi, Urdangarin i la infanta Cristina? Tots acumulen grans rendes i han estat o estan imputats per frau fiscal. A l’Estat espanyol, el 20% de les persones més riques té el 44% de les rendes i el frau representa 88.000 milions d’euros l’any. Són dues dades del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), l’únic que les publica. El coordinador d’aquest sindicat a Catalunya, Miguel Ángel Mayo, explica que han demanat estudis a l’Agència Tributària en repetides ocasions i que han instat el Parlament a sol·licitar una avaluació del frau fiscal i l’economia submergida. De moment, la ciutadania continua comptant únicament amb les dades de Gestha.

Hi ha una certa confusió entre frau i elusió. Podries aclarir-ho?

El frau fiscal és deixar de pagar a la hisenda pública mitjançant un il·lícit; i quan és superior a 120.000 euros, és un delicte amb penes de presó. L’elusió és aprofitar-te de la norma per crear un negoci paral·lel o un entramat amb la finalitat d’evitar tributar per la renda que tens. En aquest cas, si no es demostra el contrari, no estàs cometent cap il·legalitat.


Què és més alarmant el frau o l’elusió?

La dimensió d’ambdós fenòmens és alarmant. A Catalunya, tenim una economia submergida d’un 24,6% i, a la resta de l’Estat, és d’un 24,8%. És a dir, un de cada quatre euros no paga impostos. S’estima que més del 72% del frau el cometen grans patrimonis i grans corporacions. Després, hi ha l’elusió, que la fan aquells que tenen mecanismes d’enginyeria fiscal per no pagar impostos. De nou, les grans corporacions empresarials i els grans patrimonis. Per exemple, Apple ha multiplicat les vendes per 1.400 a Espanya, però només paga un 4% dels impostos, amb prou feines, fora dels Estats Units. Hi ha un increment molt substancial de vendes, però no paga impostos al país on es genera el benefici. Passa el mateix amb les cinc principals empreses tecnològiques si et fixes en el volum de negoci. Això no és frau, si no ja estarien imputades, és una translació de l’impost cap a fora.


Sovint, als comptes anuals de les empreses, el benefici abans de pagar impostos no quadra amb el benefici net.

Exacte. Com pot ser que una societat com Facebook tingui pèrdues? Normalment, xoca el volum de negoci respecte dels impostos pagats. S’evidencia que el benefici s’està traslladant cap a fora. Moltes empreses estableixen la seu matriu d’Europa a Irlanda, on es paguen pocs impostos, i des d’allà, facturen la resta d’empreses. Aquí, l’impost de societats és del 30% i, a Irlanda, del 12,5%. A més, Irlanda permet subfacturar el 80% a altres països, que acaben sent paradisos fiscals. Tens un milió d’euros a Espanya, on pagaries el 30%; el fas passar per Irlanda per pagar només el 12,5% i, a més, subfactures el 80% a un tercer país. Acabes pagant només el 12,5% de 200.000 euros.

El doble irlandès, el sandvitx holandès, la truita de riu, els mariachis... estem parlant de mètodes d’elusió fiscal?


Són maneres d’anomenar pràctiques fiscals agressives. Els mariachis fan referència a les SICAV. Són societats d’inversió de capital variable on, els diners invertits, ad infinitum, no tributen fins que no els retires. Requereix un capital de partida elevat i ja veus qui hi ha al darrere. Hi ha l’inversor i la resta, els mariachis, que només hi són de comparsa. Les SICAV són societats que serveixen per evitar pagar impostos. Holanda té una legislació similar a la d’Irlanda. Si estableixes una empresa que opera fora, només pagues per un percentatge dels beneficis.

Aleshores, evitar l’elusió passa per unificar la normativa?

El problema de la normativa és que, perquè s’aprovi en l’àmbit de la Unió Europea, ha de ser ratificada per tots els països membres. I hi ha països que no hi tenen cap interès: el Regne Unit, Irlanda, Holanda, Luxemburg. Els paradisos fiscals existeixen perquè els països permeten que existeixin. Un terç de la riquesa està gestionat per paradisos fiscals i més del 40% del comerç passa directament o indirectament pels paradisos fiscals. S’estan centrifugant les operacions per no pagar impostos. Actualment, controlem l’empresa que està domiciliada al nostre polígon industrial i li demanem impostos, però les grans corporacions eviten pagar impostos allà on generen el benefici de manera sistemàtica perquè les normes internacional ho permeten.

La reacció de l’Estat davant del frau va ser l’aprovació de la llei d’amnistia el 2010. Com la valores?

L’amnistia fiscal va fer que tots els que havien defraudat abans tinguessin la possibilitat de regularitzar la seva situació pagant impostos molt baixos –el 10%– i quedar lliures de sancions administratives i penals. L’amnistia va obtenir molt pocs resultats. Sembla que la gent no s’ho va prendre seriosament o estava ben tranquil·la. El poc resultat de la recaptació evidencia que les seves posicions estan blindades i això espanta. Tens gent que tenia diner en B i, durant el període 2008-2012, s’ha regularitzat, però ara tens la temptació de pensar que podria continuar operant en B. Moltes diuen que no van declarar perquè no volien posar en alerta l’Agència Tributària.


Per què no s’ataca el frau fiscal en comptes de perdonar la gent evasora?

L’amnistia diu: davant la incapacitat de descobrir-los, deixem que es regularitzin voluntàriament. Si hi hagués prou recursos per descobrir el frau, no hi hauria amnistia. És una mostra de la impossibilitat; és molt difícil fer front al frau perquè és molt elevat. És cert que, ara, gran part de l’economia submergida ha passat de ser una opció a ser una necessitat, però hi ha una elusió molt gran per part de les grans companyies. Qui paga són les rendes mitjanes. Més del 75% de la recaptació és IRPF i IVA i més del 80% de l’IRPF són rendes del treball i no rendes del capital. Catalunya és el tercer territori amb el tipus marginal de renda més alt del món, el 56% –a Espanya, és un 52%. A partir de 33.000 euros de base imposable, el tipus de gravamen de l’IRPF és del 40%. La pressió fiscal és enorme pels que realment paguen impostos. Hi ha una estimació que diu que el frau fiscal costa prop de 1.000 euros l’any a cada català. El que es deixa d’ingressar per la via de l’elusió fiscal o el frau és evident que ho acabaran aportant la resta de contribuents.

Com detecteu el frau?

Hi ha tres fronts. Primer, podem fer un inspecció global a una empresa localitzada per saber si defrauda o no, però també tenim l’economia submergida pura i les grans empreses, dos fronts on es produeix frau i on ens costa molt més arribar, arran de la creació d’un entramat que passa per dos o tres països. A més, hi ha un intercanvi d’informació nul per part de molts països. Diria que el frau intern està controlat, però el frau transnacional se t’escapa totalment perquè la normativa internacional és complicada i l’enginyeria fiscal és molt agressiva. Fins al punt que, l’any passat, es va crear una oficina especial per inspeccionar les grans empreses que tenen un volum alt de negocis al nostre país i paguen pocs impostos. És evident, però, que si estan ben assessorades i el que fan no és il·legal, continuaran amb els seus jocs fiscals per pagar pocs impostos.

Després de la inspecció, arriba la justícia, quan arriba. Recentment, el Suprem ha condemnat l’empresari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez a tan sols dos anys i dos mesos de presó pel cas Hisenda (trama d’inspectors que afavorien l’estalvi fiscal d’empresaris catalans a canvi de diners). Una pena baixa després de vint anys...

Nosaltres només tenim un any per fer una actuació inspectora i els impostos prescriuen al cap de quatre anys. Molts fets demostrables no s’han pogut atacar per prescripció. Després, la justícia s’eternitza. El problema d’una justícia lenta és que hi ha molt lapse de temps perquè es produeixi qualsevol caducitat, interrupció, defecte de forma... Pels delictes financers, cal una celeritat especial, s’haurien de posar mitjans per accelerar els processos. Es dicta sentència molt tard, de fet, quan es dicta, pràcticament ja s’ha oblidat. Jo estudio un expedient i, quatre o cinc anys després, vaig a un judici oral a fer una declaració d’un cas de fa més de cinc anys.

El sistema fiscal castiga les classes populars i premia les grans corporacions?

El sistema fiscal hauria de ser redistributiu. Al final, ens trobarem que tenim una classe alta que evadeix impostos, una classe mitjana que, amb sofriment, paga impostos i una classe baixa que no pot pagar perquè no té renda. El problema és que el sistema fiscal hauria de ser progressiu, però les rendes del capital no tenen progressivitat. A més, s’han d’eliminar els paradisos fiscals. O els eliminem o les economies fan fallida perquè permeten un drenatge de liquiditat exagerat. Hem tingut una època molt bona de 2000 a 2008, s’han generat molts diners. Després, esclata la crisi i no sabem on són aquests diners. L’any 2008, hi havia 105 milions en bitllets de 500 euros. Espanya era el país de l’eurozona amb més bitllets de 500. Tocaven més de dos bitllets per cada espanyol. Cada persona tenia 1.000 euros a la cartera i, si ara no els tenim, és que algú els té per nosaltres. Els diners han sortit i ara ens queda la gestió de la misèria.


https://directa.cat/actualitat/lestat-espanyol-grans-patrimonis-grans-corporacions-cometen-mes-del-72-del-frau

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum