Joaquim Coll i la fal·làcia de la identitat (artícle de Francesc Puigpelat)

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Joaquim Coll i la fal·làcia de la identitat (artícle de Francesc Puigpelat)

Missatge por Portalcat el Dj Jul 10, 2014 6:00 pm

«La qüestió de les identitats és totalment diferent, i Joaquim Coll és molt mentider o molt demagog si no se n’adona»


Als mitjans espanyols els encanta això de les realitats paral·leles. Ahir, Joaquim Coll publicava al El País un article titulat “Cuando sucede lo inesperado”, la tesi del qual és que la creació de Societat Civil Catalana ha estat un cop duríssim al procés sobiranista. Òndia! I jo sense adonar-me’n! Està bé que a Madrid vagin autointoxicant-se. Suposo que arribarà un dia que el Parlament proclamarà la DUI i Catalunya serà reconeguda per Irlanda, i a El País encara continuaran amb l’apassionant debat de si els cognoms castellans són majoritaris a Catalunya.

Una de les frases antològiques de Joaquim Coll és la següent: “Porque votar la división de un país, de una sociedad y de un Estado no es una fiesta, sino algo que si llega a producirse sería traumático. Te obliga a elegir entre identidades. Y esto siempre es malo”. La frase amaga una fal·làcia molt elemental. En una consulta sobre la independència no es votaria sobre identitats. Es votaria, simplement, per a la constitució d’un nou estat: Catalunya.

La qüestió de les identitats és totalment diferent, i Joaquim Coll és molt mentider o molt demagog si no se n’adona. Vegem-ho. Segons Coll, representa que en l’statu quo actual, en que Espanya és un Estat que reparteix passaports i Catalunya una comunitat autònoma, no hi ha cap problema perquè un individu, diguem A, que viu a Barcelona, pugui tenir una identitat catalana. El senyor A pot ser (sentimentalment) català, alhora que (legalment) és espanyol. No hi ha cap incompatibilitat, sembla.

En canvi, Joaquim Coll planteja que hi haurà una incompatibilitat en el cas que Catalunya sigui independent. Si això passés, l’esmentat individu A que via a Barcelona seria (legalment) català, però no podria continuar ser (sentimentalment) espanyol. Curiós, oi? Per què? Segons Joaquim Coll (que, curiosament, deu ser d’aquells que proclamen creure en les fronteres) n’hi hauria prou amb posar una ratlla al mapa perquè al senyor A li resultés totalment impossible sentir-se (sentimentalment) espanyol. A més, la ratlla de Catalunya seria especialment gruixuda, perquè tothom sap que rere la ratlla de la frontera amb França, per exemple, Manuel Valls no té cap problema per seguir sentint-se català i espanyol.

Tota la teoria de Joaquim Coll, és clar, no s’aguanta ni amb pinces. M’agradaria que el senyor Coll em respongués una pregunta molt senzilla: ¿per què uns catalans podem sentir-nos catalans, malgrat tenir passaport d’Espanya, i, en canvi uns altres catalans no han de poder sentir-se espanyols malgrat tenir el passaport de Catalunya? És que els catalans que se senten espanyols tenen la pell més fina? Vinga, senyor Coll: respongui. No fugiu d’estudi.


http://www.naciodigital.cat/opinio/8719/joaquim/coll/fal/lacia/identitat

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum