Gallardón consuma un retrocés històric en el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Gallardón consuma un retrocés històric en el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos

Missatge por Portalcat el Dj Des 26, 2013 3:14 am



El dret al propi cos de les dones continua sent un camp de batalla per a la dreta catòlica espanyola. El ministre de Justícia del govern del PP, Alberto Ruiz Gallardón, ha anunciat avui l'aprovació de la reforma de la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), que passarà a dir-se Llei de Protecció de la Vida del Concebut. La reforma es basa en tornar a una llei de supòsits més regressiva que l’aprovada pel PSOE el 1985, ja que penalitza l'avortament en tots els casos tret dels supòsits de violació o que existeixi perill per la vida o la salut mental o física de la dona. L’atac a un dret tan fonamental i acceptat socialment ha posat en peu de guerra tot el moviment feminista, que ha convocat concentracions avui a les 19h davant les seus del PP.

La reforma Gallardón fa retrocedir l’Estat espanyol en matèria de legislació sobre dret a l’avortament, un retrocés que l’equipara a països com Namíbia, Tailàndia o Botswana i el situa per darrere de gairebé tots els països europeus, amb l’excepció d’Irlanda i Polònia.

Anunciada pel ministre de justícia Alberto Ruiz-Gallardón durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la nova llei d'interrupció de l'embaràs elimina dos supòsits fins ara vigents: l'avortament per malformació del fetus i l'avortament lliure en les primeres catorze setmanes. Amb la nova llei, una dona només podrà avortar en els cas de violació o en cas de risc per la vida de la dona o dany acreditat. En el primer cas la interrupció es podrà practicar en les dotze primeres setmanes i caldrà que la dona presenti una denúncia per la violació, en el segon cas podrà avortar en les primeres 22 setmanes. El supòsit de malformacions es restringeix només als casos en què un facultatiu acrediti que el naixement pot suposar un perill per la salut psíquica de la dona o si la malformació del fetus és "incompatible amb la vida". Pel que fa al supòsit de dany a la dona, Gallardón ha destacat que caldrà que dos metges de diferents centres mèdics acreditin en un informe que existeix "greu perill, important i durador" per la salut física o psíquica de la dona, i que l'avortament és necessari i no existeix cap altra alternativa.

El ministre ha remarcat un cop i un altre, durant la roda de premsa, que la nova llei no contempla penes per les dones -a diferència de les lleis de 1985 i 2010-, si bé sí que les manté pels facultatius o equips mèdics que practiquin avortaments fora dels supòsits establerts en la nova legislació. La llei també elimina el fet que no calgués consentiment patern per avortar en cas de les dones menors d'edat i implementa altres mesures, diu el ministre, per reforçar "l'assessorament i informació de la dona que ha d'avortar", regular l'objecció de consciència dels facultatius i prohibir la publicitat de mètodes d'interrupció de l'embaràs o clíniques on es practiqui, ja que en cap cas poden suposar la primera opció.

Gallardón ha insistit que la mesura és la traducció d'un compromís electoral i ha afegit dos arguments més per justificar la regressió en dret al propi cos: la nova llei recull la interpretació i la doctrina del Tribunal Constitucional -malgrat que el TC encara no s'ha pronunciat sobre el recurs que el PP va interposar davant la Llei de 2010- i significa una mesura de protecció dels concebuts, segons el ministre un dels col·lectius més vulnerables.

A Catalunya, el Parlament va aprovar una resolució impulsada pel moviment feminista, per 88 vots a favor i 31 en contra, amb la intenció de blindar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva de 2010 i rebutjar qualsevol reforma regressiva. Tot i així, el moviment feminista ho té clar: davant l'aprovació de la llei Gallardón, la resposta serà, com ha estat al llarg de la història, la desobediència. I és que el camí per arribar fins aquí no ha estat gens fàcil.

1822-1932: l’honor i la mala fama

L’avortament apareix penalitzat específicament per primera vegada dins el Codi Penal espanyol l’any 1822, durant el Trienni Liberal. Una dona que avortés voluntàriament en aquell moment s’enfrontava a una condemna de presó d’entre quatre i vuit anys, pena que es reduïa a entre un i cinc anys si era “soltera o vídua no corrompuda i de bona fama anterior”. La llei establia diversos graus de reclusió per a la dona que avortava i per a la persona que li practicava l’avortament, que variaven en funció del consentiment, de la professió de la persona que li facilités les eines d’interrupció de l’embaràs, de la culminació o no de l’avortament i de si es feia o no per “salvar l’honor”.

Després es van anar succeint diverses reformes del Codi Penal el 1848, el 1870 i el 1932. Totes elles introduïen modificacions més o menys significatives en el càstig a aplicar, però continuaven considerant l’avortament com una pràctica il·legal.

1936: Catalunya, pionera

Durant la Segona República, es produeix un canvi destacable: el govern de Catalunya es posa al capdavant d’Europa amb el Decret de la Interrupció Artificial de l’Embaràs, una llei elaborada pel metge anarquista Fèlix Martí Ibàñez i aprovada a finals de desembre de 1936, en plena Guerra Civil Espanyola. Aquesta normativa es converteix en la llei més progressista del continent en matèria de dret al propi cos, ja que la dona podia justificar l’avortament voluntari per raons terapèutiques (risc per la vida del fetus o de la dona), eugenèsiques i, la més innovadora, per causes sentimentals o ètiques. És a dir, una dona podia decidir, sense la mediació de terceres persones, si volia avortar o no durant els tres primers mesos d’embaràs, amb cap més justificació que la seva voluntat de no ser mare. Tot això, garantit per una sanitat pública i gratuïta.

1941-1985: els anys foscos

No cal dir que l’arribada de la dictadura franquista dibuixa un horitzó desolador pels drets i les llibertats, també pels drets reproductius de les dones. “Es punible todo aborto que no sea espontáneo”, diu l’article primer de la llei per la protecció de la natalitat contra l’avortament i la propaganda anticoncepcionista de 1941. Durant els anys 60 i 70 i fins la llei de 1985, la xarxa del reactivat moviment feminista va donar tots els recursos possibles a les dones que volien avortar de manera clandestina. “La manera més habitual era per aspiració durant les primeres setmanes, pel mètode Karman, que era el que feien servir les dones de planificació familiar que venien de França i que van aprendre algunes ginecòlogues d’aquí”, afirma Montse Cervera, militant històrica de l’associació Ca la Dona. “La demanda era molt gran i, a vegades, les enviàvem a Londres o a Amsterdam a clíniques amb les quals ja establíem un contacte previ”.

Les dones que no seguien aquests circuits i no es podien permetre, econòmicament, marxar a un altre país per avortar utilitzaven mètodes poc segurs que ja s’havien fet servir durant el franquisme, com ara la ruda, una planta medicinal amb una certa toxicitat que podia interrompre l’embaràs, però també podia produir hemorràgies. D’altres fins i tot utilitzaven agulles de fer mitja, fet que posava en perill la seva vida.

1985-2013: Passos endavant

Després de la transició, quan la força dels moviments feministes es va fer evident amb la despenalització dels anticonceptius, l’avortament es va convertir en una demanda social majoritària. El 1985, el PSOE va aprovar una llei per la despenalització parcial de l’avortament. Segons aquesta llei, una dona podia avortar legalment en tres supòsits: en cas de malformació del fetus, si la seva vida corria risc o en cas de violació. La llei de 2010, també aprovada pel PSOE, va ampliar els drets al propi cos: les dones podien avortar abans de les catorze setmanes de manera lliure i sense intervenció de terceres persones, fins i tot en el cas de menors de setze a divuit anys. La llei, fins ara en vigor, obria la porta a practicar avortaments més enllà de les 22 setmanes per malformacions greus o risc per la vida de la mare.



http://www.setmanaridirecta.info/noticia/dret-al-propi-cos-una-batalla-constant

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum