La història d’Espanya, engrandida i falsejada. (El castellà, dialecte del català)

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

La història d’Espanya, engrandida i falsejada. (El castellà, dialecte del català)

Missatge por Portalcat el Dc Oct 17, 2012 10:59 am

La història d’Espanya, engrandida i falsejada
(El castellà, dialecte del català)

Per Joan Anguela





Quantes vegades ens han dit de ben petits a l’escola, estudiant la història d’Espanya, l’única que es podia aprendre, que el que coneixem com Espanya va tenir el seu inici a les muntanyes d’Astúries quan “Don Pelayo” va començar a fer retrocedir els àrabs muntanyes avall.

La història, més ben dit, la historieta del pobre Don Pelayo és una llegenda inventada per l’ideari castellanoleonés que ha volgut fer prevaler la seva identitat per a sobre de qualsevulla de les altres de la península. Resulta que el dit reconqueridor no era més que un pobre pastor de les muntanyes que tenia un ramat de cabres, i per que els àrabs d’aquelles contrades no li robessin el bestiar va muntar guàrdia amb uns quants homes del llogaret per mirar de frustrar l’intent dels escamots sarraïns que anaven al aguait d’alguna de les cabres del ramat per així mirar de calmar la fam que patien els uns i els altres. Però el cert és que el primer compte independent d’Astúries va ser Rodrigo Álvarez cap allà l’any 980.

Els “populatores” del Bierzo, en els confins de Galícia , sota les ordres del compte Gatón van ocupar les ruïnes de Astúrica Augusta (Astorga) cap allà el 845. Poc temps després van tornar a perdre les terres conquerides. Al final la victòria de Simancas el 939 els va de permetre conservar el territori, fundant Zamora i més tard Toro. Legio Séptima (León) i Salmantica (Salamanca) van ser restaurades.

A Castiella (Castilla), Fernán González (932) cap d’un territori de Castella situat al nord de la ciutat que ara és Burgos, que gaudia d’un poder amplament autònom, encara que depenent d’Oviedo i León, va ocupar Aza i Septem Publica (Sepúlveda), i com que era el territori més amenaçat entre l’Ebre i el Duero, es van construir nombrosos castells per salvaguardar el territori, donant-li aquest fet el nom de Castilla.

Navarra es va constituir en regne amb Sancho Garcés (905-926), emparentat amb la família de García Jiménez que estava considerat el primer reietó per una petita part del territori cap a l’any 724. Sancho Garcés obté una gran victòria sobre els musulmans conquerint una gran part de La Rioja al sud de l’Ebre superior.

A Catalunya el primer compte independent va ser Grifré el Pelós a l’any 878, fill de Sunifred I d’Urgell i Ermessenda de Carcassona, compte de Carcassona, Urgell, Osona, Cerdanya, Conflent, Barcelona i Girona. Segons Jaume Vicens Vives, un dels millors, sinó el millor historiador medievalista, en el 925 el camí entre Le Perthus, el Rosselló i la Cerdanya era anomenat “via marxaderia” (camí mercantil). Al nord del comptat, Osona-Ripoll s’hi va fundar la abadia de Ripoll, símbol del poder de la Catalunya d’aquell temps, tant pel seu esplendor artístic com per l’econòmic i la seva irradiació espiritual. Allà s’hi van traduir al llatí per primera vegada, moltes de les grans obres àrabs. Abans es va fundar el monestir de Sant Joan de les Abadesses el 885. El savi Gerbert d’Aurillac, abans de convertir-se en el Papa Silvestre II, va ser secretari de Joan XIII, aconsellà a aquest papa que restablís l’Imperi amb el rei alemany Otó I, i en la seva estada a santa Maria de Ripoll, el bisbe Ató de Vic que va ser un dels seus preceptors li va ensenyar matemàtiques, àlgebra i geometria, tal i com les transmetien els àrabs. Silvestre II va ser qui va donar carta de naturalesa Catalunya com a nació. L’any 1001, aquest Papa va declarar lliures i independents del Sacrum Romanum Imperium els territoris adjacents del nord i el sud dels Pirineus orientals, la Catalunya primerenca. L’abat Oliba va ser abat de Ripoll fundat per Guifré el 880, i de Sant Miquel de Cuixà fundat el 879, i juntament amb l’abat Garí el van convertir en el centre espiritual i cultural més important del sud d’Europa. Sant Pere de Rodes, encara que es desconeix l’època de la seva fundació, la primera documentació data del 878. A Sant Felíu de Guíxols, el monestir benedictí està datat al segle X. Al 1034, Arnau hi fou nomenat abat per Ermessenda, va ésser un gran amic i secretari d’Oliba. Al 1038 es va donar per acabada la catedral de Vic, la de Girona al mateix any, dos mesos més tard, al 1040, la de la Seu d’Urgell . Totes elles dotades de magnífics claustres amb els seus extraordinaris capitells que invitaven a la meditació i l’estudi, edificats per copsar els racons més endinsats de l’ànima dels seus il•lustrats habitants. Al monestir de Santa Maria de Ripoll es va escriure l’any 1180 la “Gesta Comitum Barchinonensium” , que recopila les gestes dels comptes catalans. Així mateix, el monestir benedictí de Montserrat va ser a la vegada fundat per l’abat Oliba cap allà el 1011. Al 1082, Montserrat va deixar de dependre de Ripoll per passar a tenir abat propi.

Tal era l’embranzida d’aquella Catalunya que l’afany del saber va portar a construir els primers centres de la cultura cristiana a la península, de tal forma que al Principat es van començar a fer les esglésies de tres naus sense els contraforts que fins llavor eren necessaris perquè la nau principal quedés completament recolzada, així les naus laterals feien aquesta feina, i a damunt les tres naus, el taulat amb lloses a dues vessants. (encara no s’havia adoptat la teula àrab).

Contràriament a Navarra i Catalunya, que van començar a cobrar cos al segle IX, Aragó no ho fa fins el segle XI, separant-se de Navarra. El 1035, un fill bastard de Sancho el Mayor va heretar la vall de l’alt Aragó, encara que no es va atrevir a atribuir-se el títol de rei. No va ser fins el 1063 quan el seu fill Sancho Ramírez no el va assolir fins que el papat no li va de permetre.

Veiem doncs, que l’ensenyament a tot el nivell educatiu de l’Estat espanyol està tergiversat i quan no ho fan gaire, ho fan del tot fals. Els governants espanyols, des de la il•legítima unió dels anomenats reis catòlics, s’han entestat a explicar i escriure la història peninsular de forma totalment inexacta i propícia als interessos de Castella. Volen deixar palès a la història que la gran nació espanyola ha sigut una obra de la “Castilla sempiterna”, des de la que es va iniciar la reconquesta peninsular. I veiem que tot això que aquest poble aspira a atribuir-se, no s’havia constituït, encara, dos segles després que Catalunya fos el far de cultura de tota la península i bona part de la mediterrània occidental.

A l’escola espanyola mai s’ha fet tan d’èmfasi en els fets de la guerra del francès de 1808 a les muntanyes del Bruc com a explicar la llegenda de Don Pelayo, en que 1.500 efectius, entre forces regulars, terços de Lleida i Tàrrega engrossits per sometens i tots ells sota el comandament de Joan Baget, van posar en fuga més de 4.000 soldats regulars del exèrcit francès gràcies a una estratagema posada en pràctica per Isidre Lluçà, timbaler de les forces catalanes que amb els sons del seu timbal engrandits pel ressò de les muntanyes, va atemorir les forces franceses fins a fer-los creure que l’exèrcit català era força més gran que el seu.

Es va començant a saber que Cristòfor Colom era català. Un estudi exhaustiu del eminent historiador Jordi Bilbeny ha posat en evidència, després de molts estudis i consultes de texts antiquíssims, aquesta afirmació que jo ja he posat en el meu blog.

El mateix ha passat amb Bartomeu Cassaus (Bartolomé de las Casas), al que han volgut castellanitzar fins l’absurd, ja que aquest historiador i gran cronista de les Índies Occidentals feia tots els seus escrits en llengua catalana i els signava amb el seu nom originari que era català. També he publicat en el meu blog un recull dels seus escrits.

I quantes vegades ens hem de hagut de sentir, durant la dictadura del vell sàtrapa, que el català era un dialecte de no se sap ben bé quin altre idioma quasi desaparegut del sud de França?. Quan nosaltres dèiem quelcom sobre la nostra llengua relatiu a la nostra literatura, la contesta era sempre la mateixa: “ el catalán es un dialecto, una lengua vernácula, i por lo tanto, al no tener rango de lengua reconocida no es apta para ser usada como idioma de cultura”

Fa uns quants dies que m’he assabentat que la Universitat de Friburg, especialista mundial en filologia dels idiomes, ha fet a les biblioteques del Vaticà, una troballa que ha passat desapercebuda i fins i tot amagada pels mitjans de comunicació espanyols. A continuació la exposo:

El castellà, dialecte del català
Publicat sota Català al diari Avui

Aquests dies corre la notícia d’un estudi que té per títol: “Der Ursprung des Spanischen” realitzar pel Romanistische Abteilung de la Universitat de Friburg ( la Universitat de Friburg és la millor en la filología dels idiomes provinents del llatí) que diu demostrar que l’origen de la llengua castellana és el català.
El grup de lingüistes i historiadors alemanys van descobrir a la Biblioteca Vaticana una sèrie de textos de mitjans del segle IX dC. on escrivans de la cort de Ramon IV discutien la forta influència que estava exercint el català sobre el castellà “les gents de la castella usen ja nosos vocablas “,” la gent de castella ja fa servir les nostres paraules “es pot llegir en el text d’un dels
escrivans. A mitjans del segle IX la influència catalana sobre la resta de la península va créixer de forma molt notòria. La gran influència econòmica i social que els catalans van exercir necessàriament va haver de deixar empremta.
“La preponderància de la cultura catalana, i el seu major grau de
desenvolupament va suposar en les zones de contacte i superposició un fenomen d’assimilació dels trets culturals “declarava Mark Vlamynck,
historiador del Romanistische Abteilung.
Aquest estudi es va acabar el gener del 2003 i es pot trobar documentació referent a aquest tema a:
http://www.jura.uni-freiburg.de/institute/rgesch1/
http://www.uni-freiburg.de/
http://www.vaticanlibrary.va
No sé si la informació és certa o no. La veritat és que la notícia dóna poques proves i poques explicacions. No sóc lingüista i suposo que els historiadors que han fet l’estudi deuen donar-ne més dades. Els lingüistes són els que ara tenen la paraula i hauran de donar les explicacions pertinents per tal que la notícia sigui creïble. Desconec si ja ho han fet o no.
Sí, però, que tenim les Homilies d’Organyà, que són un dels documents literaris més antics escrits en català. Per l’època i l’arcaisme d’escriptura el seu llenguatge és troba entre el llatí vulgar i la llengua romanç del català. Es tracta del fragment d’un sermonari destinat a la predicació de l’evangeli, i és el més vell de tots els escrits en qualsevol de les llengües peninsulars. Segons els experts, les Homilies d’ Organyà pertanyen al segle XI, i més concretament entre el 1080 i el 1095. El caràcter de la lletra és el propi de l’època de transició al gòtic, i la qualitat del pergamí, bastant gruixut i ordinari. Certes particularitats del llenguatge fan pensar als erudits que aquest manuscrit és del temps del rei Pere I el Catòlic (1196-1213). El text és escrit en català, no provençalista, tot i que s’hi trobin alguns mots poc coneguts en la llengua catalana.
Les Homilies van ser descobertes pel Dr. Joaquim Miret i Sans, historiador i jurista, el setembre de l’any1904, tot regirant en la rectoria d’Organyà els pergamins de l’arxiu de l’extingida col•legiata de Santa Maria, que fou fundada pels senyors de Caboet en el segle X o principis del IX. La troballa consistia en un petit quadern de pergamí de tres fulls doblegats per la meitat, sis folis de 18 centímetres d’alt per 12,5 d’ample, escrits en les dues cares, amb 23 ratlles d’escriptura en cada cara o plana, assenyalades fortament amb un punxó i amb una mitjana de 50 a 55 lletres cada ratlla. Ja més endavant van ser trobats altres fulls que complementaven els primers, de manera que avui el manuscrit consta de 8 folis escrits per ambdues parts, amb un total de 16 planes.
El text original es troba a la Biblioteca de Catalunya, mentre que a Organyà se n’exposa una reproducció. L’original es pot consultar digitalitzat.[1]


http://elprimerpas.wordpress.com/2012/10/12/la-historia-despanya-engrandida-i-falsejada-el-castella-dialecte-del-catala/
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3514
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum