Gibraltar, 45 anys de rebuig democràtic a la sobirania espanyola

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Gibraltar, 45 anys de rebuig democràtic a la sobirania espanyola

Missatge por Portalcat el Dj Set 13, 2012 11:53 pm

El 99% dels votants gibraltarenys van negar-se el 1967 a ser governats per Madrid · Un nou referèndum, el 2002, va visualitzar un refús similar a la cosobirania hispanobritànica · L'executiu de Gibraltar vol que l'ONU elimini el penyal de la llista de territoris a descolonitzar, perquè entén que la Constitució de 1969 i la de 2006 equivalen a una descolonització de facto



En política, s'acostuma a dir que les votacions guanyades amb pràctica unanimitat s'han fet "a la búlgara", en record de les victòries abassegadores que acostumava a obtenir el Partit Comunista de Bulgària. Però ben bé també en podríem dir "a la gibraltarenya", si fos pels resultats que s'han obtingut en aquest territori britànic cada cop que s'ha plantejat la possibilitat que The Rock passés sota sobirania espanyola. Avui es compleix el 45è aniversari de la primera d'aquestes consultes.

Els ciutadans gibraltarenys van ser cridats a les urnes el 10 de setembre de 1967 per decidir si volien romandre amb estatus autònom dins del Regne Unit, o bé si volien passar sota sobirania espanyola. Era la resposta de Londres a la resolució 2070 del 16 de desembre de 1965 de les Nacions Unides, que instava a l'inici del procés de descolonització del penyal. El resultat no va admetre discussió: el 99,19% dels gibraltarenys que es van acostar a les urnes van aprovar romandre dins del Regne Unit, mentre que el 0,36% (44 persones) van triar passar a sobirania espanyola.

Internament, la principal conseqüència política del referèndum va ser l'aprovació de la Constitució de Gibraltar, el 1969. El text consagrava l'autogovern del penyal a través dels seus propis govern i assemblea i, evidentment, era força més avançat i democràtic que no pas les lleis espanyoles de l'època.

Reedició del "no" a Espanya l'any 2002

Des del nacionalisme espanyol es podria argumentar que, lògicament, els gibraltarenys que van acudir a les urnes el 1967 no van poder fer una tria en condicions: el Regne Unit era un estat democràtic mentre que Espanya estava llavors sota la dictadura franquista. L'adveniment de la democràcia a Espanya no va canviar la política exterior de Madrid en aquest aspecte: el govern espanyol va continuar reivindicant la sobirania del penyal. I, del punt de vista de les relacions entre Londres i Madrid, mai va estar tan a prop d'aconseguir-ho -ni que fos parcialment- com durant la presidència de José María Aznar.

En aquell període, els ministres d'Afers Estrangers britànic, Jack Straw, i espanyol, Josep Piqué, van negociar la cosobirania de Gibraltar. El primer ministre gibraltareny, Peter Caruana, s'hi va oposar frontalment i va convocar un nou referèndum sobre la qüestió, el 7 de novembre de 2002. Els residents de Gibraltar van ser cridats a votar si acceptaven l'acord de cosobirania o no. El resultat, de nou, no va tenir discussió: el 98,48% va triar la papereta del "no" i un escàs 1,03% va votar-hi afirmativament.

Com havia passat 35 anys enrere, el rotund resultat va servir perquè Gibraltar es dotés d'una nova Constitució, l'any 2006, que aprofundia l'autogovern del penyal, sense posar en qüestió la sobirania britànica sobre el territori.

Madrid manté la teoria de la il·legalitat de l'estatus gibraltareny

Malgrat la claredat meridiana dels resultats democràtics del referèndum, el govern espanyol continua mantenint que, de fet, l'existència mateixa de Gibraltar com a subjecte polític és il·legítima. La reivindicació espanyola es basa en la següent interpretació: al Tractat d'Utrecht (1713) s'especifica que, si Gibraltar deixa de ser britànica, ha de passar a ser espanyola; i les resolucions de l'ONU deixen ben clar que The Rock ha de ser descolonitzada. En conseqüència, afirma Madrid, la potència colonial (el Regne Unit) ha d'abandonar Gibraltar i aquest ha de passar a control espanyol.

La interpretació que es fa des de Gibraltar és totalment diferent. Sense posar en discussió el Tractat d'Utrecht, els gibraltarenys consideren que el penyal va deixar de ser una colònia mercès a la Constitució de 1969 i que, per tant, no hi ha cap motiu per continuar insistint en els textos aprovats per l'ONU. A més, afirmen, la voluntat democràtica del poble gibraltareny hauria d'estar lògicament per sobre d'un tractat signat ara fa tres segles. El ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, ho explicava fa pocs dies: un dels principals objectius del seu executiu serà aconseguir que l'ONU tregui Gibraltar de la llista de territoris per descolonitzar.


http://www.nationalia.cat/ca/noticies/1209

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum