La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?

Missatge por Portalcat el Dc Oct 12, 2011 9:31 pm

Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa.





Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre.



Tartessos era una ciutat rica i poderosa, que apareix esmentada a la Bíblia. Era, en temps del rei Salomó, un riquíssim empori, objectiu dels navegants fenicis, que ja floria a finals del segon mil·lenni aC. La historiografia situa aquesta ciutat en algun lloc del delta del Guadalquivir, a l'Andalusia occidental, en una zona que aniria des de la ciutat de Sevilla fins a l'Atlàntic. És en aquest lloc on s'ha buscat, sense cap èxit, algun testimoni d'aquesta ciutat, destruïda pels cartaginesos pels voltants del 600 aC. perquè s'havia convertit en una competidora comercial massa molesta.

Tants anys de cerca estèril ens fan plantejar si s'ha estat, realment, cercant en el lloc correcte? En aquest article proposarem una alternativa sobre la localització de Tartessos.

D'entrada, cal tenir present un fet important: si aquella època és coneguda com a edat del bronze és, precisament, per remarcar la importància que aleshores tenia aquest aliatge per al desenvolupament d'aquelles civilitzacions. El coure, metall bàsic de l'aliatge, feia molts segles que se sabia treballar. No obstant això, per si sol és massa dur de tractar, és tou, pesa molt i es rovella amb una relativa rapidesa. Aquests inconvenients se solucionen fent un aliatge del 90 % de coure i un 10 % d'estany, el que coneixem com a bronze. Malgrat que els problemes del pes es corregeixen només molt lleugerament, el resultat és un producte metàl·lic molt més fàcil de treballar, molt més tractable, molt més resistent a trencar-se o esquerdar-se i que no es rovella. Amb el bronze es feien totes les eines tant les del camp com les dels diferents oficis.

Tenia, però, una aplicació molt més important des del punt de vista social, i sobretot, polític. Amb el bronze es feia tota mena d'armament: espases, llances, els cascos, armadures, etc. Per equipar un exèrcit era imprescindible tenir bronze. Sense bronze cap rei, príncep o governant no podia disposar d'una força militar ni defensiva ni ofensiva i restava totalment a la mercè del primer que el volgués atacar.

El coure era un metall relativament abundant, bastant distribuït al qual tenien accés amb relativa facilitat les civilitzacions de l'època. No passava el mateix amb l'estany, ja que si bé n'hi havia algunes mines a la zona del Pròxim Orient i potser en altres llocs del Mediterrani, la seva producció era escassa, fet que feia que l'estany fos un metall rar i car. Calia anar-lo a buscar a l'Índia, des d'on n'arribava de forma molt escadussera o a les illes Britàniques, que n'eren la font principal i, gairebé sempre, única.

Sense estany, doncs, no hi havia bronze, i si no hi havia bronze, tampoc no hi havia exèrcit, ni agricultura ni moltes altres activitats econòmiques. Això va convertir l'estany, durant aquells segles, en allò que avui anomenem material estratègic, és a dir, un material el subministrament del qual no podia fallar de cap de les maneres. Per tant, reis, prínceps i governants estaven disposats a pagar bé per aquest metall vital. Qui aconseguia comerciar-hi esdevenia algú important, ric, i poderós.

Així ho van copsar els fenicis, que van començar, ben aviat (al voltant de l'any 1000 a. C), la seva expansió cap al Mediterrani sud-occidental, i que, des de la seva base de Cartago, controlaven l'únic accés marítim del Mediterrani a l'Atlàntic: l'estret de Gibraltar, llavors anomenat les Columnes d'Hèrcules. Des del segle VII a.C., totes les antigues colònies i factories fenícies de la Mediterrània occidental van passar a ser controlades pels cartaginesos o púnics, que també eren fenicis, en concret els pobladors d'una antiga colònia situada a l'actual costa de Tunísia anomenada Cartago.

Als púnics, els va sortir tot seguit un competidor que segles enrere havia estat soci comercial, una autèntica pedra a la sabata: Tartessos. Es tractava d'una ciutat ibera molt poderosa que també va veure el negoci i el va començar a practicar.

Com a reacció, els púnics van bloquejar l'estret de Gibraltar, impedint que cap altra embarcació que no fos de la seva nació hi passés. Una poderosa marina de guerra i el fet que l'estret només té uns 14 kilòmetres d'amplada van facilitar-los la feina. Si alguna nau no púnica intentava passar-hi no es tenia cap mena de pietat ni amb ella ni amb la seva tripulació.

Els tartèssics, però, van aconseguir burlar el bloqueig desembarcant l'estany en algun lloc atlàntic de la Península, diuen que a l'estuari del Tajo. Riu amunt, o potser des del mateix estuari, el feien arribar per terra fins a Tartessos i, des d'allí, a una colònia grega anomenada Mainaké (l'actual Vélez-Màlaga, no s'ha de confondre amb la colònia púnica Màlaka, l'actual Màlaga) situada ja en el Mediterrani, més o menys a la costa de l'oest de l'actual província de Màlaga.

Salvar-se del bloqueig implicava, a més, la col·laboració dels grecs, ja que la flota tartèssica estaria bloquejada i no podria accedir al Mediterrani oriental, que era on hi havia els clients. Recordem que la historiografia situa Tartessos a la zona del delta del Guadalquivir, per la qual cosa l'únic accés que tindria al mar seria l'Atlàntic, a l'oest de les Columnes d'Hèrcules. Per fer arribar l'estany al seu destí final, des de la costa malaguenya, els tartèssics havien de comptar, necessàriament, amb la col·laboració indispensable dels grecs i els seus vaixells.

Aquesta teoria no explica, però, com s'ho feien els tartèssics per travessar tan extensos territoris poblats per bel·licoses nacions celtes com els lusitans, els carpetans o els vetons, entre d'altres, amb una mercaderia tan preuada i llaminera com era l'estany. Possiblement, no ho sabem, paguessin per no tenir problemes. Tampoc no explica com els púnics permetien que, en una zona que ells dominaven de totes totes i davant dels seus nassos, els grecs fundessin i mantinguessin una colònia que, a més, estava destinada a fer-los la guitza en el negoci de l'estany. És versemblant pensar que, per a la poderosa flota púnica hauria estat relativament fàcil bloquejar el port de Mainaké.

Fos com fos, als tartèssics els anava prou bé com perquè els púnics se sentissin perjudicats i obligats a cercar una solució militar al problema. Així doncs, primer, van conquerir tres illes que, segons les cròniques que ens han arribat "eren davant de Tartessos" i estaven sota el seu domini o, almenys, sota la seva protecció. D'aquesta manera, van intentar pressionar la potència rival. Segons la historiografia serien tres illes del delta del Guadalquivir, que permetrien bloquejar totalment la ciutat enemiga, cosa que no van aconseguir.

Aquesta teoria, des del meu punt de vista, presenta dos problemes. D'entrada, no hauria estat més fàcil i definitiu destruir la colònia grega de Mainaké, impedint així que els grecs ajudessin Tartessos. D'altra banda, és raonable pensar que els púnics mantinguessin militarment tres illots d'al·luvions, amb terres llimoses i fangoses en què és molt difícil construir grans obres de cap mena per la impossibilitat de fer-hi els fonaments necessaris, sotmesos, a més, a sofrir inundacions en cas de crescuda del riu. Tot plegat, sense comptar els problemes de subministrament, tant d'homes com d'aliments i altres articles necessaris, per mantenir una guarnició prou poderosa per defensar-les en cas d'un més que probable intent de contraatac dels tartèssics. La presa militar d'aquests illots no té, al nostre entendre, gaire sentit.

En qualsevol cas, la pressió explicada no va acabar de fer l'efecte desitjat i la paciència dels púnics es va acabar. De manera que, cap al 500 a.C., van atacar militarment Tartessos. S'ha calculat que va ser entre els anys 530 i 480 aC, encara que la primera data és la més probable. Els púnics van guanyar la guerra i van destruir la ciutat i, des de llavors, el rastre de Tartessos i la seva civilització ha desaparegut.








On era Tartessos?

Se sap que era una ciutat i una civilització ibera, al costat d'un riu navegable anomenat Iberus. Els esforços que fan els etimologistes per deduir que Betis, el nom que a l'època romana es donava al Guadalquivir, ve d'Iberus són bastant penosos i, malgrat els nombrosos equilibris que intenten, no hi ha cap raonament que justifiqui aquesta evolució del nom. El riu, però, també era conegut amb el mateix nom de la ciutat: Tartessos.

El riu, però, venia de la Hispània cèltica (1). Aristòtil explica que el riu Tartessos naixia als Pirineus "dels Pirineus baixen l'Istre i el Tartessos, aquests més enllà de les columnes d'Hèrcules". En efecte, l'Ebre neix a la serralada Cantàbrica, més enllà de l'estret de Gibraltar (2).

De vegades s'ha discutit si l'Ebre és afluent del Segre o al revés. Avui acceptem aquesta darrera opció. En efecte, l'Ebre neix en el que aleshores era la Hispània cèltica i el Segre neix als Pirineus.

Així doncs, l'únic riu navegable de la Península Ibèrica que reuneixi totes aquestes característiques és el riu Ebre, de cap de les maneres el Guadalquivir.

D'altra banda, el poble iber veí de Tartessos eren els cempsos, que vivien al peu dels Pirineus (3), fet impossible si Tartessos fos al delta del Guadalquivir.

Tartessos era al Mar Lígur (4), que és aquella part del Mediterrani que hi ha entre Provença, Llenguadoc, el Principat de Catalunya i les Balears. Mai s'ha anomenat així el mar que banya la costa de l'Andalusia Occidental.

Va haver-hi un rei mític de Tartessos anomenat Theron o Geron, aquell a qui Hèrcules va robar les vaques. Probablement, la longevitat excessiva de Geron ens fa pensar que, més que d'un sol rei, es tractaria d'una dinastia. Bé, fos com fos, fonts romanes descriuen aquest rei com a rex Hispaniae citerioris (5). Recordem que la Hispània Citerior era la Tarraconense, i comprenia, més o menys, la meitat nord-est de la Península Ibèrica: els actuals Països Catalans, Aragó, la regió de Múrcia, i tota la vall de l'Ebre fins al Cantàbric. Al Mediterrani, el límit era en algun punt entre les costes de les actuals províncies espanyoles de Múrcia i Almeria. La resta de la Península Ibèrica era coneguda amb el nom d'Hispània Ulterior, que comprenia l'Andalusia actual on la historiografia situa Tartessos.

Hem parlat abans dels esforços dels púnics per desmpallegar-se d'un competidor tan molest com era Tartessos. Com a part de la seva estratègia, recordem, van conquerir tres illes que hi havia davant de la ciutat. Explica l'autor romà Servi, en el seu escoli a l'Eneida de Virgili que "Geryones rex fuit Hispaniae, qui ideo trimembris fingitur quia tribus insulis proefuit, quoe adiacent hispaniae: Balearicae majori et minori et Ebusso ", és a dir: "Gerió va ser un rei d'Hispània que es representa amb tres cossos, perquè va manar sobre tres illes: Mallorca, Menorca i Eivissa" (6).

Doncs bé, sabem que els púnics van envair Eivissa el 654 aC, uns 150 anys abans de la destrucció de Tartessos. Probablement, van prendre el control de totes les Balears, tot i que no van ocupar directament Mallorca i Menorca i, sí, en canvi, Eivissa, la qual cosa no tenia sentit, si no era per a usar-les com a base d'operacions per pressionar als tartèssics i per evitar, alhora, que aquests les usessin com a centre d'aprovisionament en suport de la seva flota. És una explicació molt més plausible que la conquesta de tres illots de la desembocadura del Guadalquivir.

De tot el que hem dit fins ara es dedueix que Tartessos no podia estar situada a la desembocadura del Guadalquivir. Cal buscar, per tant, una localització alternativa més d'acord amb la informació que es desprèn de les fonts. ¿Quina ciutat coneixem, situada a prop de la desembocadura d'un gran riu navegable de nom Iberus que nasqués prop de l'Atlàntic i travessés el país dels celtes i pel qual es pogués fer baixar l'estany britànic amb relativa facilitat? Quina ciutat coneixem que tingui... tres illes amb prou entitat per ser colonitzades pels púnics no gaire lluny, i que a més tingués com a veí un poble situat al peu dels Pirineus?

Segurament, a tots ens ve al cap un nom: Tortosa que, dit sigui de passada, presenta una sorprenent similitud fonètica amb Tartessos. I no som els primers en dir-ho. L'any 1849, el teòleg alemany Redslob ja va formular aquesta hipòtesi (7).

Cal recordar que, en època romana, Tortosa era port de mar, que a l'edat mitjana consta perfectament documentada l'existència del port de Tortosa i que aquesta ciutat, que s'ha allunyat del mar en una època relativament recent, va tenir comandància de Marina fins fa ben poc.

Es deia que l'estany banyava les parets de Tartessos, ( 8 ). Això s'explica per la burla del bloqueig que els púnics feien a les Columnes d'Hèrcules utilitzant el riu Ebre, que amb rais és navegable poc després del seu naixement. Aquesta navegació és perfectament factible. Antoni Rubió i Lluch descriu com una part de la Companyia Navarresa que va anar a Albània a lluitar per uns drets que hi tenia l'infant de Navarra Lluís d'Evreux, fill de Felip III de Navarra i germà de Carles II. Ni més ni menys que un exèrcit de 400 homes va baixar riu avall, des de Tudela fins a Tortosa (9).

A més, la distància fins a l'Atlàntic és bastant curta, i uns pocs pactes amb alguns cabdills càntabres o bascons haurien estat suficients per dur, sense entrebancs, el preuat metall fins al Mediterrani i, d'allà, cap als mercats del Mediterrani oriental, i tot amb la més que probable col·laboració dels grecs.

Va ser quan els púnics van començar a pressionar Tartessos i van atacar les Balears, tot i ocupant Eivissa, que els grecs, aliats dels tartèssics, van començar a fundar les seves colònies del nord de la Península Ibèrica. Al ser destruïda Tartessos, els grecs es van trobar sense cap suport a la Península i van haver de fer servir els seus nous assentaments per poder mantenir les relacions comercials en aquesta part del Mediterrani un cop desapareguts els seus col·laboradors.



D'on ve la confusió?

Tanmateix, si els raonaments exposats fins ara semblen tan contundents en contra de la tesi de la localització andalusa, com és possible que hi hagi tanta unanimitat en la historiografia oficial a l'hora de situar Tartessos al delta del Guadalquivir?

Sens dubte, l'error neix del fet que una part dels historiadors, cronistes i geògrafs de l'època clàssica grecoromana, que seguint-se els uns als altres, van confondre Tartessos amb Gades (l'actual Cadis). Gades era una colònia púnica, estratègicament situada per vigilar la ruta atlàntica de l'estany. Les lluites entre púnics i tartèssics van ajudar a estendre la confusió que van cometre, per exemple, autors de gran prestigi com Herodot, Aristòfanes, Èforos i Plató (10), entre d'altres, i que es va generalitzar entre els estudiosos posteriors. Així ho confirma l'expert en Tartessos, l'alemany Adolf Schulten.

Així doncs, quan descrivien l'entorn on, segons ells, s'ubicava Tartessos el que feien era descriure l'entorn de Gades i, per consegüent, el que descrivien era el delta del Guadalquivir i, així, l'error es va anar autoalimentant.

Quan els primer estudiosos van parlar de Tartessos, aquesta ja feia segles que havia desaparegut. Hi havia el record que era 'prop de l'Oceà', o 'prop de les Columnes d'Hèrcules'. És clar que, des de Grècia, Fenícia (l'actual Líban) o Egipte, Tartessos, situada a la desembocadura de l'Ebre, queda relativament a prop, des del seu punt de vista, de l'Oceà Atlàntic. És com si des del Mediterrani diguéssim que Hamburg és a prop del Bàltic, cosa certa des del nostre punt de vista geogràfic, però que li pot sonar estrany a un hamburguès perquè des d'aquesta ciutat encara hi ha un bon tros fins al Bàltic, com hi ha un bon tros des de Tortosa fins a l'Atlàntic.

El fet que el riu Tinto fos anomenat Hiberos en època romana, a partir del comentari introduït per Rufius Festus Avienus en la seva Ora Marítima, ha alimentat la confusió (11). Però l'únic riu navegable d'Andalusia és el Guadalquivir, llavors anomenat Betis. I derivar Betis d'Iberus és una autèntica missió impossible.

Els cronistes d'època clàssica grecoromana expliquen que els ibers eren mals navegants. Però, és clar, quan ells escrivien ja feia un bon grapat d'anys que els púnics havien destruït Tartessos i, amb la seva completa destrucció hauria desaparegut, també, qualsevol record sobre les aptituds dels seus pobladors. De manera que no podien saber res sobre una possible marina dels ibers tartèssics. Tanmateix, la Bíblia i documents d'origen egipci parlen de la flota de Tartessos, per la qual cosa cal suposar que aquells ibers tenien una flota i que, per tant, poc o molt, sabien navegar. A tal efecte cal considerar també el fet que la tribu ibera dels sicans va va colonitzar Sicília, circumstància que només podria haver-se dut a terme a partir del coneixement de l'art de la navegació. (12)

Una altra conseqüència de la incorrecta ubicació de la ciutat de Tartessos al delta del Guadalquivir ha estat el fet de considerar que els turdetans, nació que s'ubicava en aquells temps a l'Andalusia oriental, també eren ibers. Si Tartessos i el seu entorn era iber, els turdetans, que eren el poble veí, havien de ser ibers: els ibers del sud. Però els únics ibers de debò han estat sempre els que alguns anomenen incorrectament ibers del nord, com els que vivien a Tartessos, on ara hi ha Tortosa, al bell mig de la nació ibera, els nostres avantpassats.


Carles Camp
Barcelona, 23 de novembre de 2009

Bibliografia:
(1) Adolf Schulten, Tartessos, Centro de Estudios Andaluces, Editorial Renacimiento, Sevilla, 2006. P. 142-143.
(3) Schulten, Op. cit., p. 112-3. Schulten diu que ho treu del periple d'un navegant massaliota de principis del segle VI, que el mateix Schulten va recollir a Fontes Hispaniae antiquae (Berlin, Weidmann) i Barcelona (llibreria A. Bosch, 1922) i d'un autor anomenat Dionisi (Dionis. Perieg. ( Geogr. Gr. Min., ed Müller II) v. 337 i s.
(4) Schulten, Op. cit., p. 55. Schulten diu que ho treu d'un autor anomenat Estéfanos, que relaciona l'antecedent de Tartessos com a "ciutat dels ligurs ". En una nota a peu de pàgina Schulten diu "la ciutat devia estar en el llac ligur", que ell identifica amb un lloc d'Andalusia, ja que Tartessos ha d'estar a Andalusia.
(5) Schulten, Op. cit., p. 64-5. Adolf Schulten diu que ho treu de l'autor Macrobi, quan descriu la guerra entre el rei Theron o Gerion contra Tir. Schulten conclou que el rex Hispaniae citerioris Theron esmentat per aquest autor clàssic és el rei de Tartessos.
(7) Schulten, Op. cit., p. 153. Schulten diu que ho treu de Redslob, Tartessus ( Prog. D. Hamburg, Acad. Gymnasium, 1849).
( 8 ) Schulten, Op. cit., p. 131. Schulten ho treu del periple esmentat més amunt. Op. cit., p. 113, L'Adolf Schulten diu que ho treu de Aviè 297, Estéf. Biz, Eustth, a Dionys., 357 "diuen que el riu Tartessos du estany als habitants", a Eforos ( fr. 5, Dopp. ) Escímn., v. 162.
(9) Antoni Rubió i Lluch, Navarros y catalanes en Grecia en el siglo XIV. Los navarros en Grecia. El ducado catalán de Atenas en la época de su invasión, Barcelona, Imprenta de Jaime Jepús, 1886, reproducció feta per Libreía París-Valencia, València 1998, p. 31.
ufius Festus Avienus, Ora Marítima, Versos 238-249. Traducció catalana de Pere Villalba, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1986.
(12) Segons Avienus (IV, 379), el riu Sicà seria el mateix que els romans en van dir Sucro, l'actual Xúquer. En canvi, el gramàtic Servi (segles IV-V d.C.), Ad Aeneida VIII 328 afirma que el riu Sicà seria el Sicoris, l'actual Segre.


Carles Camp
Barcelona, 23 de novembre de 2009

http://www.inh.cat/articles/La-localitzacio-de-Tartessos-es-desconeguda.-Pot-ser-Tartessos-Tortosa-
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?

Missatge por Portalcat el Dc Des 05, 2012 12:33 am

LA PIRAMIDE TARTESICA

El ritual de los Puros recibía al Nuevo Sol cada 104 años solares, en conjunción con la subida a los cielos de Las Siete Hermanas (Las Pléyades) y Venus. El ritual comenzaba con la subida a la Pirámide-Túmulo en siete etapas o purificaciones, que hacían de la Reina y su séquito de Sacerdotes Médicos «Los Refulgentes» (proceso de Purificación e Irradiación de sus Chakras o Centros Energéticos de Poder Cerebro-Espinales) (Del diccionario de la Lengua Española, "Refulgir : Emitir fulgor o brillo muy intenso").
El ciclo de 52 años empezaba cuando las Pléyades cruzaban el quinto punto cardinal o el cenit del cielo a medianoche. Algunas veces no sólo estaban las Pléyades en el cenit sobre Atlándalus sino que esa alineación también entraba en conjunción plena con el sol (como lo veremos de nuevo en nuestro siglo XXI). Además, dos ciclos de 52 años (104 años) se coordinan con una alineación adicional con Venus (símbolo de la forma creativa femenina en la escala local).
Se subía en procesión espiral hasta la cúspide de la pirámide tumular a una altura de 93 metros. Se cantaban mantrans o cánticos mágico-espirituales y se preparaban para el gran momento.
El día indicado a la hora justa la Reina era desnudada por el Sumo Sacerdote y se le imponía el símbolo Real Atlante (proto-tartéssico), el "Collar del Humilde Pastor"
y se "abría" a la Energía que como un rayo penetraba en los cuerpos físico, mental y espiritual proveniente del Gran Sol Central (1) del Universo, vía Sirio y nuestra estrella cercana, nuestro Sol-Ra. En este caso Las Pléyades hacían el papel de Modulador Armónico de la Conexión. Esta energía inundaba a la Reina-Diosa, la acumulaba en Sí, la Refulgía en sus Entrañas, la manifestaba con el mantram ...

Omni-Aeeem, Omni-Uuum,
Omni-Eooom, Omni-Seeeo-Ka

... quedaba prendada en el Collar y su Piedra Mágica, y ahora Ella repetía la Oración que su madre, su abuela, su bisabuela y así hasta una larga ascendencia habían pronunciado para un Si a la Vida, para una Reinterpretación de los Dones, el gran secreto de la Fertilidad de su pueblo, Reactivación Biogénesis. Lanzaba andanadas de largos y silenciosos Mantrans sagrados hacia el horizonte, hacia los cuatro puntos cardinales, Reverenciando la Vida y Rearmonizándola con el Nuevo registro, con la Nueva energía llegada. La Reina-Diosa era valedora de los Dones de la Vida, ella ... toda Vida y Encanto, y enviaba sus arrullos a los vivientes y esperanzados humanos de su Civilización y Cultura


http://www.tartessos.info/html2/refulgentes.htm





El papa assegura que els Reis Mags eren andalusos

Després que el papa va dir en el seu nou llibre que l'Evangeli no recull que hi hagués un bou i un ruc al pessebre, el text continua generant polèmica i sembla que aportant noves dades a la tradició cristiana. En el llibre "La infància de Jesús", el pontífex ja no només fixa on i quan va néixer Jesús, sinó que també situa d'on provenien els Reis Mags i conclou que eren andalusos.

Segons el papa, Melcior, Gaspar i Baltasar venien de Tartessos, un regne que els historiadors ubiquen en algun punt indeterminat entre les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla. A més, també recull que l'encens, l'or i la mirra que van arribar a Betlem tenien "aroma andalusa".

Benet XVI ha justificat les seves conclusions després d'haver interpretat els passatges del naixement de Crist a partir de salms i textos sagrats anteriors en què s'esmenta Tarsis diverses vegades. En concret, es refereix als textos de Mateu i Isaïes.

Sobre els Reis Mags, el papa també diu al seu llibre que representen la humanitat "quan emprèn el camí cap a Crist". Sobre els dubtes que planen sobre l'adoració dels Reis, el papa està convençut que es tracta d'un fet històric. En qualsevol cas, diu que tant si és veritat com si no, no afecta cap aspecte essencial de la fe.


http://www.324.cat/noticia/1997134/societat/El-papa-assegura-que-els-Reis-Mags-eren-andalusos


Editat per darrera vegada per Portalcat el Dj Des 20, 2012 12:32 pm, editat 2 cops en total
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?

Missatge por Portalcat el Dj Des 20, 2012 12:26 pm

Pido disculpas de antemano por si resulta un poco farragoso o está mal estructurado.
Debido a su longitud se subirá el artículo por partes.
La identificación de Cádiz o el entorno del Estrecho de Gibraltar, es un error que cometen varios autores latinos y griegos que hablan de la mítica ciudad una vez esta ha desaparecido o cambiado su nombre por otro, tal vez latinizado.
Sobre el momento en el que comenzó a difundirse la equívoca relación Cádiz/Estrecho con tartessos podemos remitirnos a lo que se dice en http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01305064255026840190802/014048.pdf?incr=1 dependiente de la Universidad de Alicante:
“El problema radica en saber de qué fuentes arranca la confusión Cádiz = tartessos.
Schulten cree que el más antiguo testimonio de la confusión de tartessos y Cádiz se encuentra
en Herodoto (IV, 8 ) pero el pasaje
no es lo suficientemente expresivo para poder deducir tal conclusión, lo mismo se puede afirmar de un segundo texto (Her. IV, 192) del que escribe el mismo historiador, que como en tiempos de Herodoto tartessos ya no existía, el epíteto tartésico es una reminiscencia histórica o bien equivalente a gaditano y en este caso sería un testimonio para la confusión de tartessos con Gades, pero aquí tartésico puede referirse a toda la región del antiguo reino de tartessos y no necesariamente a Cádiz, que sin duda no tenía hurones. La misma interpretación admite Aristófanes en Ranas 473-475.
Schulten vuelve a ver en estos versos uno de los más antiguos testimonios de la confusión, pero el sabio alemán no está muy seguro de esta interpretación, pues añade:
«también es posible ciertamente que la salazón se hubiera exportado ya de tartessos y que el nombre perdurase. De igual manera debe juzgarse de los hurones tartésicos de Herodoto», interpretación esta última que creemos muy aceptable. El adjetivo se referiría en todos estos textos a la región. Tampoco está claro que existiese la confusión en Ateneo, autor del siglo I, ya que se tiene noticia de alguna guerra en torno a Cádiz.
Un poeta del siglo I, Silio Itálico, que en los años 88-89 en su epopeya Punica celebró la Segunda Guerra Púnica, confunde por tres veces tartessos con Gades (V, 339;XVI, 114, 465-467). La mención más significativa en este poeta son los tres últimos versos mencionados: Fulgenti pueri tartessos et Hesperos ora / ostendere simul uulgi
clamore secundo. / hos Tyria misere domo patria inclita Gades.
Un texto extraordinariamente importante es el de Plinio NH IV, 120: uocatur ab Ephoro et Philistide Erythea, a Timaeo et Sileno Aphrodisias, ab indigenis Iunonis, maiorem (la mayor de las islas, con Cádiz) Timaeus Cotinusam ab oleis uocitatam ait, nostri Tartesson appellant, Poeni Gadir ita Punica lingua saepem significante. En este párrafo afirma el Naturalista claramente que el llamar a Cádiz tartessos es una costumbre de los escritores latinos; en cambio ni los griegos, ni los fenicios la llamaron así.
Otras fuentes no identifican a Cádiz con tartessos, así Eforo, autor que vivió entre los años 405-340, en Escimno 162-168:
De las Columnas hasta tartessos había 900 estadios, equivalente a dos días de navegación; Gades distaba 250 estadios de tartessos, o sea medio día de navegación, y las Columnas de Gades un día de navegación, de todo lo cual se desprende claramente que para las fuentes de Éforo, que son jónicas y cartaginesas, tartessos no es Cádiz. Se deduce la antigüedad de las fuentes de las palabras παλαιοί, como indica Schulten. Esta fuente griega arcaica podía ser algún autor como Pisandro de Camiro, siglo VI, o cualquier otro de este tiempo, como Estesícoro de Himera, que vivió hacia el 600, y que tenía una visión exacta de tartessos, como se verá más adelante. Pisandro tal vez sea, como apunta Schulten, la fuente para Apolodoro 2,5, 10, que no identifica Cádiz con tartessos, pues escribe que esta ciudad está junto al estrecho de Gibraltar, por lo que Schulten cree que la identifica con Carteia, lo cual no está claro. Según Estrabón (3, 2, 14), algunos identificaban a tartessos con Carteia, entre los que se pueden citar a Mela II, 96: Carteia, ut quidam putant, aliquando tartessos; Plinio (NH III, 7) y Apiano Ib. 63.
Pausanias (VI, 19, 3) escribe que algunos identifican la ciudad de Carpia (Carteya) con la antigua tartessos; la frase da a entender que había otras interpretaciones. El error de esta identificación puede arrancar de alguna fuente, no muy bien informada, que sitúe, como Pisandro, tartessos en el Estrecho. Posiblemente para los escritores que vivían alejados del Estrecho, tartessos se encontraba en sus proximidades, tanto más cuanto que la región se denominaba con igual nombre. Un eco tardío de esta creencia se lee en Esteban de Bizancio, quien escribió hacia el año 530: Ταρσήτον πόλις ταις Ήρα-xείαις στήλαις. Πολύβιος τρίτω, es decir, según Polibio (3, 24, 2), y en los Scholia a Likofrón de Calcis (643 p. 213), autor trágico, que vivió hacia el año 280 a. de J. C.:
Ταρτησος δέ νήσος πρός ταις Ήραxλείας στήλαις. Suidas la identifica con Cartago en su Lexikon I, 2, p. 284, núm. 54, p.285, núm. 56, pero no sabemos qué fuente utilizó para semejante afirmación.”
En esta página acaban ubicando tartessos en la zona de Huelva e identificando el río tartessos con el Tinto.
Sin embargo, atendiendo a la afirmación de Suidas desarrollaremos la posible identificación de tartessos con Cartago de Hispania, la actual Cartagena.

El sureste español acogerá desde fines del s.XVIII o principios del XVII la cultura argárica, una cultura próspera que construye sus poblados en zonas elevadas próximas a yacimientos mineros de cobre y plata.
Durante esta época, en el Sureste peninsular, habrá un gran incremento demográfico. La población se distribuye en poblados de gran tamaño, en ocasiones rodeados de una muralla, compuestos por viviendas de piedra. Esta sociedad realiza una gran variedad de actividades como la caza, el pastoreo, la confección de tejidos de lino y esparto, manufactura de marfil y hueso y, como gran novedad, aparecerá la metalurgia de plata y bronce desarrollando la orfebrería.
Según algunos autores el inicio de la metalurgia en el sureste se produce como consecuencia de contactos con pueblos del Oriente Próximo (Anatolia) y se establecerán contactos comerciales, motivo por el que se han encontrado copas de pie alto del tipo Argar B en las culturas micénicas y en Anatolia del 1500 a.C.
La afirmación de que la industria metalúrgica la trajeron estos pueblos parece no casar con algunas fuentes que indican que fueron los pueblos peninsulares los que enseñaron la metalurgia a los griegos, de ahí el hecho de la adoración en Carthagonova al indígena Aletes, descubridor de la minería (Tal vez el que desarrolló los procesos metalúrgicos por primera vez en la península).

Sea como fuere, el Sureste se convierte en un centro minerometalúrgico de primer órden que atraerá a los demás pueblos mediterráneos para comerciar con él.
Esta cultura argárica empezará a configurar una sociedad jerarquizada y la preeminencia de unos poblados sobre otros.
Autores como el profesor Maluquer afirman que el Sureste es la primera cuna de la monarquía tartésica. La existencia de símbolos regios, como el cetro del tesoro de Villena parecen confirmar el inicio de una monarquía señorial.
Siguiendo la teoría más extendida de que tartessos tenía su centro político en la Baja Andalucía, nos encontramos ante el problema de hallar respuesta a:
- cómo y por qué cambia el centro político, económico y social desde el Sureste a la zona Occidental
- cómo y por qué durante las campañas de Amilcar Barca y la presencia carthaginesa en la península las únicas zonas que crearán problemas y rechazarán las actividades de los púnicos en la península será la zona del sureste, donde se acabará dando muerte a Amilcar y quedando constancia de la existencia de numerosos régulos en el territorio. Un Estado como el tartésico (tan avanzado y desarrollado según los clásicos) no permitiría una ocupación púnica tan fácilmente como según parece sucede en la zona de la Baja Andalucia.
- Cómo se explicaría, estando el centro político en el suroeste, que Asdrúbal (sucesor de Amilcar) se dirija a Mastia (en el sureste) y sea allí donde se acuerde un matrimonio de conveniencia con una indígena y la asunción de Mastia Tarsseion como ciudad, prácticamente independiente de la metrópoli africana, dirigente de la Hispania púnica y desapareciendo en este momento el rechazo y las guerras entre púnicos e indígenas del sur penínsular. En caso de que la capitalidad del territorio se hallara en Occidente sería cuanto menos extraño que no se alzara en contra de ese reto de los púnicos frente a la capitalidad ibera/tartésica.
- Qué sucedió para que entre el desarrollo de la cultura argárica hasta la fundación de Carthagonova perdiera el sureste su importancia frente a la Baja Andalucia.

Sería más fácil creer que la zona del sureste continuó desarrollándose y expandiendo su territorio e influencia hasta ampliar su territorio hasta el estrecho de Gibraltar, hasta el Júcar y, tal vez, la zona de la Meseta.

Por tanto la desaparición de tartessos en el s. III a.C. no sería tal, sino un cambio de política (pacto con los púnicos desde Asdrúbal) como consecuencia de la necesidad de hacerse fuerte ante el bloque greco-romano, que comienza a poner en peligro el monopolio comercial púnicotartésico.

Acerca del nombre tartessos, según Husley, hallamos que el sufijo –ssos (al igual que –nthos) no son de origen heleno, más bien parece que se relacionan con ese entorno por los pueblos preindoeuropeos del mediterráneo oriental y podría ser el nombre que daban esos pueblos que llegaron a nuestras costas y comerciaban con el Sureste.

Acerca del peliagudo tema sobre si la Tarsis bíblica es tartessos existen defensores de ambas posturas, sin intentar entrar en si es o no la misma ciudad o región nos quedaremos con el dato expuesto por Täckhlom que nos dice que el nombre Tarsis que aparece en Ezequiel (s.VII a.C.):
“Tarsis comerciaba contigo, por tu opulento comercio: plata, hierro, estaño y plomo te daba a cambio”
aparece en la Septuaginta o los LXX (traducción del Antiguo Testamento al griego en el s.III a.C. por, según la tradición, 72 eruditos judíos) como Karchedon.
Del mismo modo parece exponerlo San Isidoro en sus etimologías, donde dice que Tarsis es Kalkedon y que ésta da Carchedonia y Carchedon.
Lo que podría llevar a identificar el significado de Tarsis con Calcedonia (piedra semipreciosa de la familia del cuarzo).
Karchedon es el nombre griego para Carthago, sin embargo los griegos también utilizan el nombre Kainepolis para referirse a Carthago.
¿Diferenciarían en un primer momento los griegos la Qarthadasth africana de la peninsular? ¿Acabaría nombrando el nombre de una a las dos?
Kainepolis significa Ciudad nueva(o renovada), que encaja a la perfección con el púnico Qarthadasth y el hecho de la fundación por un pacto de la ciudadela de Byrsa por Elisa junto a una ciudad anterior en una zona llamada Mastinax (Curiosa semejanza con lo que sucedería en Mastia Tarsseion siglos después con Asdrúbal). Karchedon, como nombre de mineral no tiene sentido en la Carthago africana pues no posee riqueza minera.
Cuando se escribe la Septuaginta Cartagena aún no es Qarthadasth (Kainepolis). Ni tan siquiera Amilcar ha desembarcado en Hispania.
Sin embargo, esta ciudad se halla en el Sureste español, rico en minería, plata, plomo, zinc, hierro y también piedras semipreciosas, calcedonias, amatistas y diamantes, referidos estos últimos a su significado antiguo, el cristal de roca (Cuarzo tallado).
Varios autores afirman que la denominación Karchedon identifica a Cartagena.
Silio itálico lo usa en sus textos para referirse a Cartagena, del mismo modo, Saavedra afirma que Karchedon sólo puede referirse a la Carthago hispana, pues la africana carece de minas de plata y oro.
En http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12937318682304844198846/p0000009.htm , (Boletín de la Real Academia de la Historia) se habla del hallazgo de una inscripción en jaspe donde se hace referencia a Carchedon:
“Jaspe ó mármol amarillo, cuadrangular, que mide 22 centímetros de alto por 36 de ancho. Fue hallado por un labrador en un campo de la villa de Buñol, partido de Chiva.

L . SENTO . CARCEDON.
SENTAE . THALIAE
SENTA . CARCEDONA
FILIA

L(ucio) Sentio Charchedonio, Sentiae Thaliae, Sentia Carchedona filia

Sentía Carjedonia a sus padres Lucio Sencio Carjedonio y Sencia Talía
El sobrenombre Karchedonio (Cartaginés) no se había mostrado en ninguna lápida de nuestra colección latina. Sin que neguemos que Carchedonius pueda referirse á Cartago, parece más natural y obvio no separarlo de Cartagena. Estrabón (III, 4, 6) dice que desde la desembocadura del Júcar hasta Cartagena (Karchedon), el trecho marítimo lucía tres pequeñas ciudades colonizadas por los marselleses, de las cuales la más famosa era Denia.

Al igual que Mesech es el nombre de la tierra de los mastienos y su significado es “Tierra de metales” (Libro de los Jubileos) puede que acabara denominándose Tarsis ¿“Tierra de piedras preciosas”?
Si esta tierra siempre recibió su nombre por su riqueza minera ¿puede traducirse Ophiusa como la tierra de la ofita? La ofita, también conocida como serpentina es una piedra de color verdoso muy abundante en la península.
El Sureste es rico en yacimientos de piedras semipreciosas muy valoradas en la antigüedad, algunos autores han conjeturado que el “Cabo de Gata” es la evolución del “Cabo de Agatas” (El ágata es un tipo de calcedonia. Con ágatas hispanas se hicieron escarabeos, camafeos y ornamentos de los sacerdotes egipcios).
El cuarzo, con el que se elabora el cristal de roca (antiguamente llamados diamantes) se halla desmesuradamente en el sureste, incluso en superficie.
El lapislázuli, azurita también se halla en el sureste y, en época islámica, se habla de que el de Medina Lorca es único.
Incluso en épocas más recientes el Licenciado Cascales hablará de la riqueza mineral de la Sierra Minera, refiriéndose a los montes de Cartagena dirá que son “montes de plata y pedrería preciosa”.
Del mismo modo en el Antiguo Testamento también aparece Tarsis como Chrysolitus, siendo la Crisolita otro mineral abundante en el sureste y que nos recuerda al río Criso (que es donde según la Ora Marítima viven los tartesios), a Crisaor y se conserva en topónimos como la Cumbre de la Crisoleja.
Acerca del famoso texto de Reyes (s.VII a.C) sobre Tarsis:
“No había nada de plata, no se hacía caso de ésta en tiempos de Salomón, porque el rey tenía en el mar naves de Tarsis, y cada tres años, llegaban las naves de Tarsis trayendo oro, plata, marfil, monos y pavos reales.”
Algunos autores, como Sureda (“Las fuentes sobre tartessos y su relación con el Sureste peninsular”), afirman que todo este material podía salir de la península. Sobre el delicado punto de los pavos reales mantiene que pudieron criarse sin problema en el Sureste. (De hecho, en el Parque Torres de Cartagena hay numerosos pavos reales en libertad que crían todos los años, por lo que pudo realizarse su cría en la antigüedad). Sureda pone de relieve la representación de un pavo real en una escena campestre en un mosaico romano hallado en Portman (cerca de Cartagena).
Sin embargo, parece ser que el clima de la Baja Andalucía en invierno no permite la supervivencia del pavo real en ese territorio.
Del mismo modo, el texto sobre tartessos de Diodoro de Sicilia (V, 35, 4-5) "Siendo desconocido
este uso (de la plata) entre los naturales del país, los fenicios lo utilizaban para sus
nancias comerciales, y cuando se dieron cuenta de ello adquirieron la plata a cambio
de pequeñas mercancías. Así, los fenicios que la llevaron hasta Grecia y Asia, y todos
los otros pueblos, adqurieron grandes riquezas. Hasta tal punto se esforzaron los
mercaderes en su afán de lucro que cunado sobraba muchaplata porque los barcos
estaban llenos de carga, sustituían el plomo de las anclas por plata".
La confirmación de la veracidad de estas fuentes, que hablan
de que los fenicios en sus viajes de vuelta de tartessos sustituían las anclas de
plomo por otras de plata, son las anclas de Cartago Nova, fechadas a finales del
siglo IX, a juzgar por los tres monogramas, que fueron fabricadas en la costa
de Israel, en Sephela en la Palestina meridional, que prueban además la veracidad
de las fuentes que hablan de los viajes de fenicios en fecha tan temprana.
Del mismo modo Sureda comenta la existencia de un ancla argentea de la misma época con inscripciones fenicias y tartésicas hallada en Cartagena.
Parece ser que Tarsis puede hacer referencia al Sureste Peninsular y puede, hasta cierto punto, relacionarse con tartessos.
Sin embargo, el suroeste peninsular carece de la riqueza mineral en cuestión de piedras preciosas y semipreciosas. Del mismo modo las mayores concentraciones de plata del Mediterráneo se hallaron en las sierras del Sureste, desde las minas de Cástulo (Linares) a las minas de Carthagonova.
Si Tarsis es Karchedon y Karchedon es Cartagena y, si es viable la igualdad Tarsis=tartessos, deberían encajar las descripciones de la ciudad y entorno de tartessos con la ciudad antigua de Cartagena al haber descubierto el error generalizado de algunos clásicos de situarla en Cádiz o el estrecho de Gibraltar por una mala interpretación de otros textos. Lo que dejaremos para una segunda parte.

tartessos y el sureste español (II) en http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=2377

Leer más: http://www.celtiberia.net/articulo.asp?id=1733&cadena=tartessos#ixzz2FaBEunQz
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?

Missatge por Portalcat el Dv Des 21, 2012 11:22 pm

La Atlántida: lo que la ciencia oculta
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?

Missatge por Contenido patrocinado


Contenido patrocinado


Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum