Tallar la llengua, artícle d'en Melcior Comes

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Tallar la llengua, artícle d'en Melcior Comes

Missatge por Portalcat el Ds Jul 16, 2011 6:56 am

“Abans els espanyolistes es mobilitzaran per salvar una espècie de mones que no per reivindicar la riquesa de les llengües d’Espanya”



Un dels arguments que més reiteradament he sentit en boca dels que voldrien arraconar la llengua catalana és que aquesta va sobreviure al franquisme. Diuen que si va sobreviure a una dictadura sobreviurà a les lleis democràtiques que, amb l’excusa de la llibertat dels castellanoparlants, només fa que lesionar la llibertat lingüística dels catalanoparlants, que veuen retallada la possibilitat de veure la seva llengua com a instrument de comunicació en molts d’àmbits. Els que militen a favor de la llibertat lingüística (PP, Ciutadans, i altres marques) només entenen la llibertat en un sentit, el que implica ampliar les esferes amb presència del castellà —llengua absoluta—, i mai la llibertat dels parlants d’altres llengües per poder veure normalitzada la seva situació.

Veiem com aquí s’opera una de les paradoxes més tràgiques de la llibertat. Tots som iguals i ningú pot ser marginat per raons de llengua, però a l’hora de la veritat —a l’hora de fer lleis— es veu que n’hi ha que són més iguals que els altres. Els grans principis estan molt bé lluny de casa —sembla que pensin els espanyols— però quan del que es tracta és d’Espanya i de la dimensió de la llengua castellana —i de la dimensió territorial de l’Estat— llavors els grans principis de la tolerància són arrossegats a un segon pla o directament oblidats. Només hi ha preocupació per la llengua espanyola, sense que els interessos dels catalanoparlants tinguin la més mínima importància.

Així, la llibertat i la igualtat són principis molt bells, inapel•lables, almenys quan toca als individus. Però quan del que es tracta és de comunitats, aquest domini, que en el pla individual era impensable, es transforma en legítim, com si aquestes col•lectivitats no estiguessin formades per individus! Així, les desigualtats entre persones comencen a fer-se legítimes. I les úniques denúncies que es posen sobre la taula són les que afecten la llengua castellana, i mai la catalana.

Hi ha una projecció, al nivell de les col•lectivitats, dels principis de la llibertat individual. És a dir, tant l’esquerra com la dreta espanyolista parteix de la llibertat dels individus per fer el que vulguin, dins dels límits de les lleis que fixen les col•lectivitats; el nacionalisme espanyol fa el mateix, però a nivell de nacions, dins el qual, els límits, però, no existeixen. No hi ha, entre les nacions, unes lleis que facin que es limitin mútuament, tal com sí que hi ha entre els individus. En aquest cas, tot és un problema de força. Guanya el més fort, és a dir, qui s’imposa. El liberalisme vol garantir les capacitats, per tant, també —tergiversat el seu sentit, convertit en nacionalisme— dóna el dret a colonitzar o a practicar tota mena de polítiques d’eliminacionisme lingüístic.

L’imperi espanyol és l’imperi de la seva llengua. No hi ha ni una punta de preocupació per la diversitat lingüística que acull l’estat espanyol. Ara veiem que tornen a caure els índexs de lectura en català: hem passat, en només un any, del 4,4 % al 3,9%, a nivell estatal, com a llengua habitual de lectura. Abans els espanyolistes es mobilitzaran per salvar una llengua amazònica o una espècie de mones que no per reivindicar i celebrar la riquesa de les llengües que també es parlen a Espanya. Espanya s’imposa a través de l’espanyol, el qual, a més d’una llengua, implica, així considerada, tota una ideologia, la del seu nacionalisme d’imposició.

Així, Espanya pot veure morir, a Mallorca o al País Valencià, el català, però no podem esperar que s’immuti. ¿Com pretén Espanya que ens sentim espanyols si ens menysprea i aplaudeix la nostra desaparició com a cultura? Com si els catalans no contribuïssin, via impostos, a sostenir un Estat que els persegueix i els menysté els seus drets lingüístics!

I si Espanya menysprea aquest patrimoni —des de la premsa, les institucions públiques, les televisions públiques i privades—, altra cosa no podem esperar de les institucions internacionals, com el Parlament Europeu, amb tot l’enrenou de l’etiquetatge.

Mentre la dimensió cultural no es posi al mateix nivell que l’econòmica, el nacionalisme català no passarà de un prejudici més o menys salvable. Hi ha menys fermesa a l’hora de defensar la llengua que no davant les escomeses que ens afecten la butxaca. Per això és tan important el missatge que es difon des d’Omnium Cultural: independència cultural, fiscal i política, i totes en el mateix nivell, sense que res, dins aquests extrems, serveixi de moneda de canvi.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/07/tallar_la_llengua_71159.php

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum