La carabassa de Halloween detectada en la Catalunya medieval

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

La carabassa de Halloween detectada en la Catalunya medieval

Missatge por Portalcat el Dj Nov 11, 2010 11:52 am

La nit de la carbassa és també una festa catalana
Ara que s'acosta la castanyada, potser seria bo trencar falsos mites, perquè la carbassa és ben nostra! Dos articles en parlen de les arrells del ritual a la terra.
Aquesta carbassa sí que fa la por.



El fenomen de la globalització que s'ha covat a través dels mitjans de comunicació ha creat nous costums i nous hàbits entre la nostra societat. La cultura no n'és pas exempta, ans el contrari, puix és permeable a totes les noves interpretacions. És la gent qui decideix quin ritual li és més útil i quin ja no. Tots Sants n'és un cas paradigmàtic d'aquest fet. Aquesta festa es debat entre dues forces: la conservació d'un ritual que és entès com a genuï, la Castanyada, i l'assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que entre la jovenalla de ciutat o urbana creix la simpatia per al Halloween d'una forma meteòrica, amb el suport de mitjans de comunicació i el consumisme.

Però d'on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l'1 i l'11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s'obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre'n la seva benedicció. Va ser l'emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d'aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s'ha mantingut fins ara.

A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D'aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d'ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L'endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.

Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l'explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.

Ramon Redorta.


Article del dissabte 14 de novembre de 2009 publicat a blog http://costumaridemalla.blogspot.com/ amb el títol "Tots Sants".



Europa, Espanya i Catalunya, les carbasses ja es relacionaven amb el món dels morts i els esperits des de molts segles abans del Haloween americà. Pensar que hem importat la moda d'Estats Units és pura ignorància.
El masover de la masia de Can Deu i enginyer tècnic agrícola, David Espejo Fraga, 25, ha muntat, gràcies a Caixa Sabadell, una exposició de 70 carbasses de cinc espècies diferents, la majoria conreuades per ell mateix.


-Halloween té el mateix orígen que Tots Sants?
-Ja ho diu la paraula. Halloween és All-hallow even, o sia el vespre de tot el sagrat, o sia Tots Sants.
-El vincle carbassa-morts no ve dels americans?
-De cap manera. Va ser l'emigració irlandesa qui la va portar als Estats Units el segle XIX.
-Vé doncs d'aquella època?
-Vé de moltíssim abans. Ja en la cultura celta, molt abans del cristianisme, a molts llocs d'Europa es posava una flama dins un nap o una carbassa recordant els esperits dels familiars morts.
-El Jack-o-lantern dels anglosaxons?
-Sí. Segons la llegenda irlandesa el tal Jack va enganyar el dimoni. El va fer pujar a un arbre i un cop dalt va gravar una creu a l'escorça de l'arbre.
-Aixó el va condemnar a l'infern?
-No, això el va condemnar a vagar tota l'eternitat en els llimbs com ànima en pena. No el van voler ni al cel ni a l'infern. Però el diable, es va compadir i li va donar una llanterna dins una carbassa per a que, almenys, es veiés en la foscor del més enllà.
-I a la resta d'Europa?
-No només a Europa, sinó a Àfrica i Àssia, tots els fruits que poden fer de recipient d'una espelma, esdevenen reservoris d'esperits.
-Vol dir que és una creença universal?
-Sí, el geni que surt de la llàntia meravellosa, conegut a tot l'Orient, vé d'aquí. També els africans sempre han usat la carbassa per guardar ànimes i en els rituals funeraris sempre apareix la carbassa.
-I aquí?
-A Catalunya sempre s'han foradat carbasses per encabir-hi espelmes en memòria als difunts.
-La nit de Tots Sants?
-Efectivament. De molt antic, la nit de Tots Sants es posava una flama de foc dins una carbassa, o el recipient més modern, un cantir.
-Vé d'aquí allò tant català de l'ànima de cantir?
-Sí, es refereix a l'ànima de l'avantpassat que es guardava en qualsevol tipus de recipient d'aigua, ja fos una carbassa o un cantir. Existeix fins i tot una cançó popular.
-Me la canta?
-No sé la música, però la lletra diu així: «Ànima d'en cantiret, que salta i balla per la paret». Amb aquest rodolí s'espantava els nens. I si es repetia tres cops s'invocava l'esperit del difunt.
-O sia que l'atmòsfera de terror de Port Aventura i la iconografia americana de gats negres, bruixes, assassins i caps tallats, té el seu orígen en els esperits dels morts de la família.
-Els fantasmes, és clar. És la nit que poden tornar a casa aquells que van morir. Per això fins i tot s'els oferien aliments que es posaven davant la carbassa amb flama.
-Se'ls convida a sopar.
-Sí. I si no els donaves menjar l'ànima es podia enfadar i venjar-se de la família. Per cert un dels aliments que se'ls donava era el pa d'ànima, en castellà torta de ánima, que està fet de...
-Carbassa!
-Exactament. Els forns d'avui en dia encara venen pa d'ànima per Tots Sants.
-Els nens americans que van de casa en casa demanant caramels estan evocant aquella ofrena alimentícia?
-És clar. Aquells nens van disfressats com si ells fossin les ànimes. I també amenacen en fer trapelleries si no els dones menjar. Igual que les ànimes.
-Quina facilitat té vostè per lligar-ho tot!
-És així. Jo només m'he documentat una mica.
-I tot a partir de la carbassa.
-És que la carbassa és l'orígen de tot. La paraula carbassa vé precisament del llatí carapaccia pel seu valor de recipient, d'aquí venen les paraules cabàs i la castellana caparazón.
-Està documentada també la carbassa mortuòria a la resta d'Espanya?
-Sí. A la Mancha hi ha pobles que, fins els anys 50, la nit de Tots Sants agafaven carbasses i carbasssons i els hi posaven espelmes dins.
-Una d'aquelles tradicions assimilades al cristianisme?
-Sí. Un ritus pagà que marca el canvi d'estació, com Nadal o Sant Joan, en aquest cas la tardor, i que acaba integrat al cristianisme.
-Pels pagesos, l'últim producte de temporada.
-Sí, un símbol espectacular, enorme de la última collita abans de l'hivern.
La traca final

PRIVILEGIAT
Barceloní, tècnic agrícola i solter, Espejo troba en la seva feina la felicitat quasi completa.
«Jo he viscut tota la vida a ciutat, però sempre m'ha atret la natura i el medi rural on trobo totes les coses que realment valen la pena a la vida. Per aixó em sento un privilegiat».
Fer de pagès en horts didàctics com vinyes, arbres fruiters, cereals i altres i, a més, fer també de masover, disposar de la casa i d'horta pròpia per a consum particular és per ell un somni fet realitat.



Entrevista publicada al Cara a Cara d'En Víctor Colomer http://cac.drac.com/200410/20041030.html amb el títol "Daniel Espejo: carbasses abans de Halloween".


http://www.novahistoria.org/articles/La-nit-de-la-carbassa-es-tambe-una-festa-catalana

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum