NAMING o relat de l'escriptor reciclat...

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

molt be NAMING o relat de l'escriptor reciclat...

Missatge por cfolcat el Ds Set 04, 2010 1:10 pm

Vaig llegir al New Scriptorium, la revista d’elit del món de les lletres, que un tal Jenej, (el nom o cognom no em sona de res però deu ser una de les noves revolucions de la cuina literària de l’Europa de l’est o del nord) és la nova revolució de les impremtes i creador del recent fenomen del “NAMING”. El seu poder arriba tan fort que les esta deixant sense tinta. El seu primer i únic fenomen literari “JENEJ” és una mina d’or que es ven més que els gelats en un dia calorós d’agost.

Em va picar la curiositat i és tasca de bon escriptor interessar-se pel què fa la competència, no amb ànims luxuriosos de copiar i/o plagiar sinó per veure quins mous universos es desperten a més del vampíric i el negre que semblen haver acaparat els aparadors els darrers anys.

Em vaig acostar a una llibreria i vaig demanar un exemplar a la dependenta del nou huracà de les lletres, però com era de preveure estava esgotada i es preparava ja les següents nou edicions consecutives per por de fer curt en la oferta, vist el tsunami de demanda del geni en qüestió. Vaig començar a ampliar el marge de cerca d’un exemplar i de les llibreries de Ciutat Vella vaig passar a les de l’Eixample, Gràcia, Sabadell, Tarragona i Andorra. En més de 300 kilòmetres a la rodona no en quedava ni un. “Una flor no fa estiu”, vaig pensar però mentre conduïa de tornada cap a casa la curiositat em picava més que una xuclada de mosquit tigre pel que vaig recórrer al món virtual i vaig regirar llibreries i altres tendes virtuals on sovint es venen o subhasten fins les dents de llet que va perdre el darrer nen perdut de Rússia. Però res.

Estava llegint crítiques sobre l’obra i l’autor novell en qüestió que la descrivien com “breu però precisa”, “sorprenent”, “no hase falta desir nada más”, “màgica”, “onírica”, “el fenomen literari dels darrers 10 anys”, “brutal”, “punyent”, “l’obra d’un geni”, “palindròmica” i moltes més floretes que a mi m’han regalat i penso que o Jenej, nom real de l’autor/autora amb aquest nom qualsevol aposta per un gènere, o està molt bona o el món literari és massa masclista per escoltar res més que el seu mèlic. Cansada de suposicions i mosquejada de tant compliment vaig buscar al Google una foto del fenomen i res. Estava posant en el cercador “porc literari” quan vaig rebre un e-mail molt sospitós enmig de tot el correu escombraries que et regala viatges, herències, t’espanten dient que tens bloquejat el compte en un banc que ni tan sols ets client o ofertes de miracles per millorar la teva sexualitat. Enmig de tanta desinformació allà estava aquell e-mail d’una llibreria de Cracòvia.

L’e-mail escrit en un anglès macarrònic, proper al meu nivell pel qual se’m feia força desxifrable, em deia que havien vist que estava cercant l’obra de l’escriptor novell Jenej i m’oferien fer la reserva d’un exemplar per quan haguessin fet la nova edició, això sí en polonès. La meva desesperació i curiositat era tant que vaig acceptar i vaig lliurar gràcilment totes les meves dades bancàries així com personals i amb l’emoció fins vaig enviar-els-hi una foto tamany. Per fi, en tres dies aquella impremta familiar cracovina m’enviaria un exemplar estampat lletra a lletra de la manera artesanal pel mestre impressor. Uns 200€ ben gastats, si senyor ja que si el llibre fenomenològic m’avorria el podria revendre fàcilment el triple del preu de compra per Internet i treure-me’l de sobre ràpidament recuperant la inversió i fent negoci i tot amb el novell.

Per fi un cop a les meves mans vaig estripar l’embalum i em vaig sorprendre de trobar aquella portada tan blanca on apareixia en l’espai central amb lletres negres i molt sòbries “Jenej”, era una autobiografia?. No n’havia sentit res. O era l’obra d’un nou Narcís?. Ni Shakespeare posava el seu nom en l’espai central reservat per al títol en les seves obres, ni Plató. Quina blasfèmia! O quin tiu (o tia) més llest/a. Segur que és un d’aquests autors transgressors i postmoderns que només escolten els consells dels publicistes i no pas els dictats de la raó i del savoir faire literari. Aristòtil a hores d’ara ja tindria els pèls de punta.

Tres dies després encara riu (o ploro perquè el meu nebot que encara és un embrió sabria fer més negoci que jo pel que es veu). La “gran obra” constava d’una sola paraula en l’espai central del volum, en la plana 151 o sigui que la resta de plecs eren folis en blanc. La paraula màgica que constava escrita era “jeNeJ” amb l’ortografia revolucionada fent cas omís a les normes internacionals de majúscules i minúscules, l’autor (o autora) s’havia quedat tan ampla amb la transgressió. A la darrera plana oferia les gràcies a tots aquells que l’havien assessorat i donat ànims en el seu primer projecte: pares, germans, amants, professors, editors, impostors i polítics varis que es volien penjar una medalla d’ajut als nous talents revolucionaris del país. Em pixo i amb perdó. Quan estic davant d’un fenomen tan radical com aquest, un art tan modern, m’agafa un riure nerviós en el que ploro i ric a intervals de 2 a 1. És com una reacció natural que es desperta en els meus sentits. Déu ser un déu de la ploma, bé de les tecles, aquest paio (o paia). Ostres quina enveja (sana) quina sort que els talents d’avui faran un món millor per demà i reemplaçaran els ja caducs cervells d’ahir. Em trec el barret i ja friso per poder tenir a les mans (no menjaré postres durant tot l’any per estalviar) la següent meravella d’aquest geni recent descobert. Se’n parlarà i molt n’estic segura.

I sí, se’n va parlar. Rius de tinta que deixaven el dilema de qui va ser primer si l’ou o la gallina en un ridícul segon lloc. Em vaig assabentar que l’autor (o autora) va ser descobert/a gargotejant el seu nom en parets d’edificis municipals i monuments nacionals. Quan la policia es disposava a arrestar-la un caça-talents londinenc va fitxar la figura per que escrigués la seva obra mestre. Bon ull perquè ara la casa editorial s’ha forrat i quan preparaven el segon encàrrec, una monografia dedicada al seu cognom, la societat va fer fallida. Es veu que l’autor o autora va sofrir el bloqueig de l’escriptor davant del full en blanc ja que la seva família biològica li va estampar a mig procés creatiu que l’havien donat en adopció perquè al néixer ja van veure en ell/ ella un diamant en brut i ara que estava polit pretenien cobrar-ne els interessos.

Quan em vaig assabentar de la trista noticia em va saber greu per ell/ella però em vaig alegrar per mi. Ara que no em cal estalviar per comprar l’obra mestre que s’ha quedat en camí, ja puc tornar a menjar postres amb normalitat. L’altre dia quan anava a cruspir-me el flam vaig llegir que Jenej, desterrat/da del món literari de primera plana treballava estampant les lletres dels cartells per la consulta dels oftalmòlegs i que el Dr. Ullviu n’ha comprat els drets en exclusiva del que s’augurava com un nou èxit mèdic-literari. Heus aquí un avançament:

A C D S X P

L M I R Z V

U G F H K Q

El col·legi d’oftalmòlegs ja prepara una campanya de revisió ocular que s’estima serà un gran èxit. Potser amb unes ulleres ben graduades endevinarem el sexe del fenomen literari del NAMING, el/la que fa del seu nom poesia i or. Serà Anna un bestseller?.


(més textos i rauxa a
http://laparkercat.blogspot.com/)
http://laparkercat.blogspot.com/

cfolcat

Nombre de missatges : 8
Fecha de inscripción : 04/09/2010

http://laparkercat.blogspot.com/

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum