El sègol banyut, l' ergotisme i el pa, l'epidemia del foc de Sant Antoni

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

El sègol banyut, l' ergotisme i el pa, l'epidemia del foc de Sant Antoni

Missatge por Portalcat el Dg Ago 15, 2010 6:52 pm

El fong Claviceps purpurea o sègol banyut és un potent al·lucinogen natural, els alcaloides estant rel·lacionats estretament amb La LSD, és un fong que parasita tot tipus de gramínies com el sègol, l'ordi i el blat




A l'Edat Mitjana, aquest fong produir veritables estralls entre la població, ja que en ocasions, les farines amb què es confeccionaven els pans, eren infectades pel fong. D'aquí l'explicació de l'existència de gent endemoniada o posseïda. En molts casos es produïen amputacions de membres gangrenats provocats per la ergotamina, potent vasoconstrictora, produïda pels verins del sègol banyut. La intoxicació provocada pel fong es anomenada ergotisme.

La intoxicació del pa fet amb farina amb restes d'aquest fong explica les repetides epidèmies anomenades del foc de Sant Antoni

Una malaltia horrible, dolorosa i que cremava molt les mans i els peus fins al punt que literalment s'assecaven i ennegrien, les persones es tornaven bojes i acostumaven a tenir atacs epilèptics, al·lucinacions... la única cura era deixar de consumir el pa contaminat ja sigui peregrinant o internat-se a algun monestir

l'Orde de Sant Antoni Abat era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana


podeu apreciar la creu de Sant Antoni i els exvots de mans i peus...



tal vegada podem explicar capitells com aquest que podem trobar a monestirs que eren ruta de pas de peregrins cap a Santiago de Compostela o d'altres indrets lliures de sègol contaminat


És evident que una malaltia com aquesta que podia afectar a molta gent i en poc temps no passà desapercebuda en el nostre costumari català

El 16 d'agost, just l'endemà del dia de la Mare de Déu d'Agost, se celebra la festa de Sant Roc, que la tradició popular considera protector contra epidèmies de pesta. A tot el territori europeu, també a casa nostra, la devoció a Sant Roc s'hi va estendre molt, sobretot a partir del segle XV.


En la tradició catòlica llatina Sant Roc comparteix amb Sant Cosme i Damià, Sant Sebastià i Nostra Dona Santa Maria el paper d'intercessor en temps d'epidèmies

Al nostre país, les festes a llaor de Sant Roc hi són molt arrelades, no solament perquè fou invocat durant segles a fi que el deslliurés de tantes plagues com l'assolaven, sinó també perquè sembla que va néixer a Montpeller a la darreria del segle XIII, quan aquesta ciutat llenguadociana formava part del Regne de Mallorca, regit per Jaume II, fill de Jaume I el Conqueridor.

Tot plegat ajuda a explicar per què tants pobles i ciutats del país, com ara Arenys de Mar (Maresme), Barcelona, Bétera (Camp de Túria), Malgrat de Mar (Maresme), Porreres (Mallorca), Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) i Solsona (Solsonès), celebren la diada de Sant Roc i li han dedicat ermites i capelles.

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=724342

Aquí us deixo la llegenda del gos de Sant Roc: (que es veu que està relacionada amb el pa)
http://portalcatala.forocatalan.com/historia-llegendes-rondalles-f5/la-llegenda-del-gos-de-sant-roc-t381.htm


tenim dons relacions amb el pa, el foc, amb Sant Roc, Sant Antoni...

També dit foc sagrat o foc de Sant Marçal. A Mallorca, dit foc de Santa Quitèria o foc de Sant Antoni donat que a la ciutat de Palma es va establir l'Hospital de Sant Antoni de Viana que s'especialitzà en l'ergotisme gangrenós. Malgrat que la malaltia prové d'un paràsit dels cereals, la veu popular ha atribuït aquesta malaltia al dimoni.

És una malaltia molt rara i molt poc explicada...

L'ergotisme podria ser una explicació per El procés de les bruixes de Salem
http://ca.wikilingue.com/fr/Ergotisme#El_proc.C3.A9s_de_les_bruixes_de_Salem


alguns autors com el bosco que pinten a Sant Antoni en els seus relats es suposa que les al·lucinacions demoníaques de Sant Antoni podrien ser explicades per la ingesta del claviceps



El bosco en realitat es deia Jeroen Anthoniszoon van Aken (autor flamenc) aquí el varem conèixer com a Hieronymus Bosch que es la forma llatinitzada, a Castella Felip II estava molt interessat amb aquest autor...


Dalí en "les temptacions de Sant Antoni"




He estat mirant dins el costumari català influencies amb la paraula pa, en principi els afers Bíblics com l'eucaristia es a dir repartir un bocí de pa entre els assistents... avui dia es fa per conviccions de Fe antigament s'incorporava algún al·lucinogen [?] com la cultura de Eleusis...
relats bíblics com la multiplicació del pans "que es veu que amb cinc pans Jesús sacià la gana de molts seguidors...
hi ha algun passatge de Sant Joan que diu que "va menjar pa i el dimoni va entrar en ell"(Jn, 13, 25-27)
hi ha nombroses referències a la Bíblia del manà o pa del cel...
l'arbre del bé o del mal del Gènesis podria ser algun al·lucinogen...
La planta que tenia espines i sortia foc en una visió de Moisès descrita al Gènesi també podria estar relacionat...
Moisès prohibí més d'una ració diària de manà [Èxode 16:19]
dins de l'Arca de l'Aliança hi havia un vas ple de manà per a ús exclusiu del sacerdoci...[Èxode 16:33]


aquí hi ha una imatge del calvari de Jesús, curiosament no porta una creu sinó una T, aquesta era una de les imatges preferides per els antonins per mostrar als malats de ergotisme, s'identificaren i es reconfortaven...


és un gravat a la catedral de Burgos







avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: El sègol banyut, l' ergotisme i el pa, l'epidemia del foc de Sant Antoni

Missatge por Portalcat el Dc Ago 16, 2017 11:45 pm

Per què Sant Roc va acompanyat d'un gos?
Jordi Bilbeny*

Diu la llegenda que sant Roc era al carrer, empestat, i un gos que passava se'n va compadir i, a força de llepar-li les nafres, el va guarir. Perquè el sant pogués alimentar-se, el gos cada dia robava un pa i li portava. Quan l'home va estar bé, el gos el va seguir i anaren junts arreu fins que es va morir. En parlar-nos de la festa de sant Roc, a Barcelona, l'Amades ens consigna que "és creença popular que cada dia, de bon matí, el gos de sant Roc volta per tota la ciutat, sense deixar ni un sol carrer ni una sola plaça i fa fugir els gossos folls. Per això cal recollir el pa que hom vegi llançat pel carrer i posar-lo en un raconet perquè quan passi el gos de sant Roc se'l pugui menjar". Així, els qui actuaven correctament podien estar segurs que mai no els mossegarà cap gos foll, ni patirien de ràbia, perquè el gos de sant Roc els en preservarà. L'Amades observa, encara: "Portada per aquesta creença, la gent invocava el gos i deia que l'endemà de sant Roc era sant gos, i seguia fent llum a la imatge cantant els goigs i fent oració, dedicats, però, no al sant, sinó al ca. Al gos de la imatge de sant Roc que es venera en la capelleta de la Plaça Nova se li havien fet ofrenes i àdhuc presentalles. Avui és l'únic dia que era permesa l'entrada dels gossos a les esglésies, interdita durant la resta de l'any en virtut de la creença que una de les seves maneres preferides pel dimoni per a dissimular la seva presència era la de prendre la figura de gos".

De la descripció popular de l'Amades de la festa barcelonina, se'n poden treure les següents conclusions en clau religiosa. La primera és que el sant té un gos de company de camí o viatge. Ara bé: el gos és, en el llenguatge iniciàtic, el guia de l'ànima del místic en el Més Enllà. Per això mateix, el gos o el llop, que sovint es confonen en un sol animal -com en el cas del Mal Caçador, en què els gossos encantats que el segueixen són sovint considerats llops-, acompanyen Sant Francesc, Sant Bernat, Tobies o Santa Quitèria. Així mateix, a les regions septentrionals d'Europa, segons ens reporta En Charbonneau-Lassay a El Bestiario de Cristo. El simbolismo animal en la Antigüedad i la Edatd Media, abans de la reforma luterana, "hom relacionava el llop amb el simbolisme de Crist". I, encara, el mític personatge dels orígens de la Catalunya catòlic, Otger Cataló, fou guarit, de les ferides rebudes en combat, per un llebrer. No és d'estranyar, doncs, que si aquest gos era el guia espiritual de sant Roc, li portés pa. Avui dia, el fet de portar o donar pa a algú no té cap missatge simbòlic enclòs. Però tractant-se d'un món llegendari o mític, de connotacions religioses ineludibles, sí, atès que la ingestió d'un pa fet amb blat que contingués el fong del sègol banyut (Claviceps purpurea) -tal com demostren el químic Albert Hofmann i l'etnomicòleg Gordon Wasson al seu llibre El camino a Eleusis. Una solución al enigma de los misterios- provocava grans visions. A l'Himne a Demèter, deessa dels cereals, se'ns parla dels misteris que contemplaven els qui ingerien el pa sagrat. Diu el text: "Feliç, entre el homes terrenals, el qui els ha contemplat; puix el no iniciat en aquests misteris, el qui no en participa, mai no gaudirà d'igual sort que aquell que, després de la mort, davalli a la foscor tenebrosa".

Hi ha una segona observació rellevantíssiva a fer: a Barcelona s'havia arribat a retre culte al gos de sant Roc, al qual s'anomenava també "sant". Això em permet conjecturar que el culte originari fou el d'un gos diví que, posteriorment, per les exigències populistes imposades pel nou guió catòlic, arribà a encarnar-se en el personatge de Sant Roc o en el seu amic inseparable. Entre els egipcis la vinculació déu-gos és evident en Anubis, que té el cos d'home i el cap de xacal o gos. L'Elisa Castel, al seu Diccionario de Mitologia Egípcia, ens innova que Anubis "fou un dels primers déus del Més Enllà", i que era tingut, com a Déu dels difunts. "Com a déu titular dels sacerdots embalsamadors, estava relacionat amb la màgia i les arts endevinatòries; era el guardià de les necròpolis que acull als difunts a la porta de la tomba i els guia a l'altre món, assistit de vegades per un altre déu xacal, amb qui pot ser confós: Upuaut 'l'Obridor de Camins'". Anubis era "Senyor de les Cavernes" a Deir-Rifeh i l'encarregat d'il·luminar els difunts amb la lluna, que portava a les mans.

Però també Sant Roc ressuscitava els empestats que s'havien mort i talment com Anubis, per la raó etimològica del nom, ha de tenir una relació directa amb la roca o la cova de la resurrecció iniciàtica. Cosa que fa sentit si sabíem que els antics enterramorts tenien sant Roc per patró i que abans es creia que el dia dedicat al sant les pedres creixen. No ens ha de sorprendre, per tant, que veneressin sant Roc també els molers, els picapedrers, els marbristes, els empedradors i els minaires. I, així com Anubis, als Textos dels Sarcòfags, té com a mare la Vaca Hesat i que, en funció d'aquest parentiu porta el títol de "Senyor de les Vaques Lleteres", per la qual cosa sovint se'l troba fen donacions de llet al costat d'Isis a les taules d'ofrenes, també hom dedicava l'endemà de sant Roc, però dia encara farcit d'actes culturals als gossos, a Sant Mamet -en clara al·lusió a la mama o mamella-. A les ermites que li eren dedicades hi acudien les dones joves en edat maternal, a fi que el sant les fes ser bones lleteres i llurs infants prenguessin bé el pit.



http://www.arenys.org/stroc/art2000agenda.htm
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum