DE LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LA NORMALITZACIÓ CULTURAL

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

DE LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LA NORMALITZACIÓ CULTURAL

Missatge por Portalcat el Dt Ago 10, 2010 2:11 pm

DE LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LA NORMALITZACIÓ CULTURAL

Jaume Sastre

Una cultura és quelcom més que una llengua, és una forma de relacionar-se
amb la natura i d'entendre la vida, el plaer, la mort... Lluis Garcia Sevilla va
definar Cultura com el conjunt de coneixements, normes de
comportament, valors, actituds, etc. que, vehiculats per una llengua,
conformen un grup humà, assentat en un territori, i el diferencien d'un
altre; i Llengua com el sistema molt complex i especificament humà de
transmissió d'informació i de comandament. Sovint, a les escoles i instituts
parlam molt de "normalització lingüística" i deixam de banda que la llengua és
una part més de la cultura i que, per tant, no es pot tractar d'una manera
aïllada. L'any 1982, Isidor Marí va afirmar: cal no oblidar que les nostres illes
reben un tractament colonial: són econòmicament explotades en règim de
monoconreu turístic; són políticament dependents; culturalment
sotmeses a un procés de marginació i assimilisme, en el qual la cultura
oficial té totes les oportunitats -televisió, pressupostos, etc.-. Una cosa és
l'intercanvi cultural que resideix en la igualtat i es caracteritza per la reciprocitat
i la permeabilitat. I tota una altra cosa és l'aculturació, és a dir, el procés a
través del qual una cultura dominada veu com la cultura dominadora li imposa
els seus esquemes valoratius i les seves pautes de conducta. Tota colonització
suposa la desestructuració social i cultural dels colonitzats davant els costums i
creences imposats pel colonitzador. Davant això, els pobles colonitzats han de
respondre al repte d'evitar la folklorització arcaïtzant de la seva cultura
mitjançant l'actualització històrica i el control intern de les seves
transformacions. Per lluitar contra les pressions desintegradores exercides
sobre la cultura catalana per part del colonialisme espanyol, l'escola és un
element vital de revitalització de la cultura popular i d'integració dels nous
vinguts. En conseqüència, la Comissió de Normalització Lingüística (CNL), en
col.laboració amb els departaments d'Extraescolars, Música..., hauria de
promoure, a més de la "normalització lingüística, tambe la normalització
cultural, això és, la promoció dels elements bàsics de la nostra cultura popular:
Sant Antoni, Sant Joan, Sant Sebastià, cercaviles, balls de revetles, gegants
dimonis, xeremiers, ximbombes.... A mena d'exemple, reproduiré el treball de
recerca que vaig fer sobre la diada de Sant Antoni per tal de revitalitzar-la als
ulls del nostre alumnat i que va anar acompanyat de la realització d'un fogueró
al propi institut.


SANT ANTONI
LA FESTA MÉS POPULAR DE MALLORCA

Antecedents
La festa de sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d’antigues
cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la
fecunditat, dels conreus i dels animals. Antoni Gili, al llibre Sant Antoni Abat,
festa popular d’Artà (Ed. Documenta, Palma 1997), afirma: la festa de Sant
Antoni és una romanalla sàviament conservada d’antiquíssimes
celebracions paganes agermanades amb totes les que celebren el solstici
d’hivern. Hi té innegables punts de contacte: la data de la celebració, el
ritual del foc... (pàg.33). Joan Amades, l’autor del Costumari català, afegeix:
La festa de Sant Antoni sembla recordar les festes consuàlies romanes,
que tenien lloc pel desembre i per l’agost en honor de la divinitat Cònsua.
La primera tendia a preservar el bestiar del mal, i la segona tenia per
objecte festivar la fi i l’èxit de la collita. A Roma, el dia 8 de gener, tenia
lloc la festa de la coronació dels ases davant de l’altar de Júpiter. Un cop
celebrats els sacrificis, els forners i els flequers coronaven llurs ases amb
corones de murtra i de llorer, de les quals també en duien ells (Vol. I, Pàg.
430).
Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels
conreus, del camp i també dels animals, especialment els domèstics que
conviuen amb l’home (cans, moixos...), i del bestiar de peu rodó (cavalls,
someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels menascals, els
ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els
confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí
vénen aquelles glosses tan famoses:


Sant Antoni ha vengut
amb un ase amb quatre cames,
amb un covo d’ensaïmades
i una botella de suc
Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta
i sant Antoni, trenta-u


També se’l considera advocat contra la lepra per la qual cosa aquest dia la gent
menjava un tortell per tal que el sant els protegís d’aquesta malaltia. Sant
Antoni és invocat contra les malalties gangrenoses de la pell i, molt
especialment, contra l’herpes zòster i la borradura dels infants.

Costums propis d’aquest dia:
- Estava molt mal vist fer matances.
- Aquest dia és considerat la festa dels animals per la qual cosa no se’ls feia
treballar, era corrent donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d’un
tractament respectuós. També era mal vist tenir-los fermats. Després de les
beneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per dins una tanca.
- Es guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corretjam fet
expressament per aquell dia. Els genets, igualment, vestien llurs millors
robes i, com els animals, lluïen el bo i millor que tenien. Els cascavells,
campanetes i d’altres elements sonors igualment que les cintes de
coloraines tenen caràcter d’amulet i de protecció contra els mals esperits.
Al segle XV aquesta festa era organitzada pels gremis de llogaters de mules,
dels traginers i dels bastaixos. Després van agafar el relleu els cotxers i els
carreters.


Elements simbòlics de la festa:

Encesa de foguerons:forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els
dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant
talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la
llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern (22
de desembre). El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que
fertilitza la terra. Els nostres avanpassats estaven convençuts que agafar les
cendres dels foguerons de Sant Antoni i escampar-les pels sementers afavoria
les collites. Es considera el Foc com a fill del Sol que va arribar a la Terra a
través del llamp. El nostre calendari és eminentment solar si bé incorpora
també el còmput dels antics calendaris lunars, pel que fa a les setmanes i als
mesos. Els foguerons (presents a les revetles de sant Antoni i de sant Joan),
les rodes de foc, les danses i balls en rotlle són símbol de la força del sol. La
cultura popular té moltíssims refranys que fan referència al fet que les hores
d’irradiació solar es recuperen:


Per Nadal, creix el dia una passa de gall,
Per sant Esteve, una passa de llebre,
Pels reis una passa de vell,
Per sant Antoni, una passa de dimoni.


Sant Antoni: durant el mes de gener el cristianisme va col.locar les festes dels
sant barbuts: Sant Antoni Sant Pau i Sant Maur. Segons Joan Soler: Aquest
barbuts recorden Saturn, el vell Cronos de llarga barba blanca, incorporat
al santoral cristià amb les Saturnalia, en el canvi de l’any, origen remot del
Carnestoltes. En les celebracions d’aquesta diada s’acullen ritus
precristians de l’hivern, de fertilitat i purificació (pàg. 669).

Dimonis: segons Antoni Gili, els dimonis són reminiscències llunyanes dels
antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien els rituals en pro de la
fecunditat de la tribu a la qual pertanyien a fi d’assegurar la seva
supervivència (pàg. 36) i també en pro de les bones collites. Un component
ritual molt primitiu és el fet de saltar damunt el foc, acte que es creia,
comportava la consecució màgica de la fecunditat (pàg. 36). Un element
importantíssim del dimoni o millor dit “bruixot” és la barrota: En els pobles de
Mallorca encara segueixen aquesta cerimònia del salt sobre el foc dels
dimonis. I ho fan proveïts del seu emblema més característic: la canya
fel.la, el simbolisme sexual de la mateixa, representatiu de l’organ sexual
masculí, l’evidencia perfectament el mateix origen etimològic de la
paraula: canya fel.la, és a dir, fàl.lica (pàg.36). No és casual, doncs, el fet
molt popular a Mallorca de cantar cançons verdes aquesta nit màgica presidida
pel foc. Diu Antoni Gili: podem encara percebre en el to de la festa actual un
deix orgiàstic que, si avui no va més enllà del cant bullangós i d’un
sanitós empinar el colze, degué constituir en altre temps una autèntica i
desenfrenada orgia (pàg. 35).

Cavalcades: tothom que tenia un animal de sella o de bast compareixia a la
plaça del poble per fer una cercavila. La cavalcada remet a la processó, a la
desfilada seguint un ordre, un fenomen ancestral conegut gairebé en totes les
religions, amb relació amb el mite de l’etern retorn als orígens.

Porc: per a la cultura catalana el porc és un animal totèmic. Per a les cultures
índies de les planures d’Amèrica del Nord és el bisó. En canvi per als celtes és
el porc senglar. Les relacions que mantenim els mallorquins en particular i els
catalans en general amb el porc està marcada per la simpatia i la gratitud ja
que tot ens ho dóna i no deixa desperdici. És per això que el dia de Sant Antoni
està mal vist matar el porc però en canvi al caliu dels foguerons torram porc
(botifarrons, llengonissa, sobrassada, xulla...). Igualment la matança del porc és
un ritual que encara no fa molts anys durava dos dies. Menjam porc per Sant
Antoni i també per Nadal (porcella rostida) continuant una creença primitiva i
pre-cristiana que considera el porc com l’esperit del gra en forma d’animal. Diu
Joan Soler a l’Enciclopèdia de la Fantasia popular catalana: Sant Antoni abat
o “del porquet” pren el relleu de l’antiga divinitat protectora dels porcs,
figura de l’esperit del gra. El crit que els porquers arrien als porcs quan
volen fugir és “sus” o “ust” (en llatí ‘sus’ vol dir ‘porc’). (pàg. 589). El porc
és un animal totèmic, antiga representació de l’esperit del gra; la seva
carn és prescrita en l’àpat de Nadal (pàg. 669).

Rifa del porc: es rifava un porc per recollir doblers destinats a la comunitat els
frares antonians que recollien els malalts de lepra. Els comerciants del carrer
de Sant Miquel de Ciutat, on està situat l’edifici de Sant Antoniet (antic hospital
de leprosos) han recuperat aquest costum. Aquesta comunitat es va dissoldre
quan els avenços de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Ciutat és costum
rifar el porc més gras de tota l’illa. Com que generalment de tan gras no
podia caminar, el porc era passejat en carro pels carrers de la ciutat al so
d’una tonada de xirimia especial (Joan Amades, Vol. I, pàg. 496). L’any
1879, el govern de Madrid va prohibir la rifa del porc per afavorir la “lotería
nacional”. Tot i la prohibició el poble mallorquí va continuar fent-la fins avui.

Beneïdes: en els ritus solsticials primitius un element important és l’aigua que
en el nostres cas fa acte de presència en l’acte de beneir. Per altra part, en
anys de sequera, és costum intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la
pagesia, dels conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam
davant la cristianització de les danses primitives demanat la pluja. L’aigua és un
símbol ambivalent. Té un aspecte positiu i un altre negatiu. Evidentment, l’aigua
de les beneïdes és la mateixa aigua del ritual iniciàtic del baptisme cristià que a
la vegada continua la creença primitiva d’entendre l’aigua com a mantenidora
de la vida en un cicle constant que mai no s’atura: pluja, fonts i rius, mar,
evaporació i novament la pluja fecundant, símbol alhora aquàtic i celeste, com
la rosada matinal.

Corregudes: curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pèl,
amb la sella descordada, etc. També es feien curses amb cintes.

Carrosses: A Mallorca la festa de Sant Antoni pren aspectes
carnestoltescs que s’estenen per les diades immediates a aquest període
(Joan Amades, vol. I, pàg. 478). És per això que que alguns participants van
disfressats de manera grotesca a les carrosses.

Canya: a Mallorca és costum endiumenjar les carroses amb canyes silvestres
perquè des de temps immemorials hem considerat la canya, de la qual es fan
instruments musicals com el flabiol, com un amulet màgic que allunya els mals
esperits. D’aquí ve el costum ancestral de posar una canya dreta, o una
granera amb mànec de canya, al costat del llit o darrera la porta.

Pi: el dia de Sant Antoni (17 de gener) a Pollença fan la davallada del pi.
Aquest arbre en la nostra cultura és un símbol d’immortalitat. Segon
l’Enciclopèdia de fantasia popular Catalana de Joan Soler: A les festes
dinosisíaques gregues, un gran pi era dut en processó i plantat enmig de
la plaça; al seu entorn, orgies i embriagueses de vi, escenes amb pells i
banyes de boc, orígen de la tragèdia (tragos= boc, i aoído= vi); d’aquí la
relació del pi amb el vi (pàg. 571). D’aquí també el fet que els cellers de
Mallorca anuncien l’arribada del vi novell amb una branca de pi al portal.

Balls: començava el dissabte de Sant Antoni després de l’encesa de foguerons
i durava fins a trenc d’alba. A Artà es van fer fins a principis del segle XX. El
ritual acabava donant la benvinguda als primers raigs de sol.

Glossades: Per Sant Antoni eren molt habituals els combats de glossadors. A
Manacor han recuperat aquesta tradició. L’any 1997 hi van combatre els
segúents glossadors: na Miretona de Llubí, en Planisi de Can Picafort i en Rafel
Roig de Felanitx.

Mostres de teatre popular casolà: posaven en escena les temptacions de
sant Antoni però en un pla còmic i gairebé infantil i en les quls el dimonin’era la
figura més destacada.

Fer captes: El jovent, en cercavila pels carrers, de casa en casa, cantant i
tocant instrument capta menjar o doblers per després celebrar una berenada
amb motiu d’una festa popular. Era costum amenaçar als qui no dovaven res
amb una desgràcia.

Fogueró dels quintos: A molts pobles els quintos, a més de fer captes, fan un
fogueró per a Sant Antoni i endiumengen carroses per a les beneïdes.


Sant Antoni, dia escollit per a:
- Llançar-se a nedar per més freda que sigui l’aigua ja que es creu que guarda
de mals i porta bona sort. Aquest costum el trobam desplaçat en alguns llocs a
Nadal o a Cap d’Any.
- Plantar rosers.
- Posar els picarols i les esquelles al bestiar, especialment el de peu rodó i
forcat: Les esquelles del bestiar sembla que responen a un antic culte
solar i lunar de caient màgic encaminat a guardar els animals de mal
donat i de l’atac dels mals esperits. A l’edat de bronze ja es troben
esquelles d’aquest metall, de marcat caràcter màgic (Joan Amades, vol
I, pàg. 477).

http://weib.caib.es/Documentacio/ponencies/COMUNIC_LLUCMAJOR.pdf


ok
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum