Francesc Roca. L’Imperi Català, la primera Commonwealth

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Francesc Roca. L’Imperi Català, la primera Commonwealth

Missatge por Portalcat el Dt Jul 27, 2010 12:49 pm

(1ª part)

La incorporació del Regne de Sicília (que el 1266 havia passat de mans normandes o mans franceses) a partir de 1.282, a la Confederació catalano-aragonesa (formada per 4 estats : Catalunya, Aragó, Mallorca i València, i una ciutat-estat : Montpeller) va significar l’inici d’una nova etapa de la història de la Corona de Catalunya-Aragó : la de la progressiva formació de l’Imperi Català.

Si fem una certa anacronia, com se sol fer en aquests casos, es pot dir que, en el moment de la seva màxima extensió aquest imperi fonamentalment marítim (com ho serà, més tard, l’Imperi Britànic) inclourà territoris, sovint costaners, de tres continents. Partint de la Mediterrània nord-occidental, s’extendrà a les illes i a les penínsules del sur d’Europa, a l’Àsia Menor, i, als inicis del segle XVI, a territoris i illes del Nord d’Africa. Serà, doncs, més un imperi en xarxa (com, més tard, el britànic, l’holandès o el nord-americà), que un imperi continental (com, més tard, el francès o el rus).


La Guerra dels Cent Anys amb Gènova

El rival de l’Imperi Català a la Mediterrània Occidental, fou la república de Gènova. Les guerres amb Gènova, des de la primera (1.333-35) fins a la darrera (1.435-44), que van tenir com a escenari el mar, s’han comparat per la seva llargada, i pel seu balanç final incert, amb la Guerra dels Cent Anys, entre Anglaterra i França. És a dir, amb les diverses guerres que, a la mateixa època, enfrontaren, per mar i per terra, durant més d’un segle, el regne de França i el d’Anglaterra.


Morir d’èxit

L’Imperi Català, amb ziga-zagues i molts problemes (pestes, com la Pesta Negra de 1348, guerres, greus dissencions internes) com tots els imperis, va tenir una llargada considerable : més de 200 anys, fins 1.517. En aquell any, mentre sojornava, justament, a la ciutat de Barcelona, una de les capitals de l'Imperi Català, Barcelona, el comte-rei Carles I (que era, també, rei d’Aragó, Castella-Lleó, Sicília, etc) va ésser elegit, emperador d’un altre imperi: el vell Sacre Imperi Romano-Germànic.

L’Imperi Català, doncs, no va entrar en decadència, ni va esclatar en mil bocins, sinó que va morir d’èxit, car es va incorporar a un imperi europeu de grans dimensions : una amalgama de pobles i cultures molt diverses, sense (com succeeix a molts imperis) un únic centre dominant. La conjuntura històrica era inèdita : Carles, el nou emperador germànic, heretava, per la banda dels avis hispànics, el repte de l’aventura atlàntica i americana iniciada el 1492, amb el vist-i plau dels seus avis (un rei català i una reina castellana).


Les bases de l’Imperi Català

La base econòmica

L’Imperi Català fou un dels primers imperis marítims moderns, que tenia, a més, una important base territorial (la qual cosa el diferenciava de potències marítimes com Gènova o Venècia). La seva base econòmica no fou la ramaderia i l’agricultura extensiva latifundista sumada amb la mineria de l’or, la plata i el mercuri (com seria l’Imperi Castellà), o la marina de guerra i el cors (com l’Imperi Britànic), sinó la producció de bens – teixits, pells, eines, armes, paper, vidre, ceràmica, vi, oli, farina, corall, àmbar- destinats al comerç internacional.

L’economia de Imperi Català, com la d’altres imperis marítim-comercials, demanava treball especialitzat i níxols de mercat . En canvi, no demanava una forta base demogràfica , ni una gran massa de població treballadora esclava, com havia succeït a l’Imperi de Roma, i com succeïria, ¡ fins ben entrat el segle XIX !, a l’Imperi dels USA.


La base tecnològica

Tots els imperis han tingut i tenen uns avantatges competitius subministrats pels avenços tecnològics. La base tecnològica de l’Imperi Català fou, especialment, les millores, i els canvis en l’art de navegar : uns vaixells amb uns nous tipus de timó, que no serien moguts per remers-esclaus com a Roma, sinó per veles triangulars o quadrades, construits en sèrie en unes grans fàbriques modernes : les Reials Drassanes. I, uns vaixells que un cop a mar disposaven, per primera vegada a la història, de cartes de navegar, i que incorporaven les brúxules i els astrolabis.

També, canvis revolucionaris en els sistemes constructius, en la confecció d’aliments, en el calçat, en els serveis de correus, en l’organització de la salut pública, en


L'organització política

L’Imperi Català estava organitzat com una confederació d’estats territorials, i de ciutats-estat, amb, gairabé sempre, el seu parlament (o Corts ), el seu govern autònom, i les seves Constitucions. Més, unes delegacions comercials amb competències jurídiques : els Consolats de Mar. Un model per al que serà, 4 segles més tard, la Commonwealth of Nations britànica.

Els diferents estats eren presidits per un virrei, que, de vegades, era la muller, un fill, un germà, etc. del rei. Aquesta figura política era inexistent a la unitarista Castella, o a la unitarista França. (Seria ‘exportada’, com molts altres productes, idees o institucions, a l’Amèrica Hispànica).

En certs moments històrics, el rei de Catalunya-Aragó, el rei de Mallorca i el rei de Sicília, no coincidiren en una mateixa persona, però la idea de Comunitat de Nacions es mantingué. En la seva fase final, els reis de Catalunya-Aragó (Ferran II i Carles I) serien, també, reis de Castella-Lleó.
Tant el comte-rei i la cort reial com els parlaments eren itinerants. En el ben entès de que els desplaçaments eren lents : quan viatjaven, feien uns 20-30 qm./dia. Així tot, l’Imperi Català (Carles I, inclòs) no tindria una capital fixa. Els desplaçaments eren deguts, en part, a raons militars. L’emperador Carles V, per exemple, embarcaria a Barcelona per dirigir les operacions de control de les places nordafricanes.

En alguns territoris (com Rodes o Malta), el govern era exercit per un Orde religiós internacional en el que el pes dels naturals de la Confederació catalano-aragonesa era important.En altres territoris (com Gran Canària), el lligam s’establiria directament amb el papa de Roma, car el governant seria un bisbe (en aquest cas, mallorquí o menorquí).


Francesc Roca
http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01006


ok
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3514
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum