Les Colònies Sueques de Teià

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Les Colònies Sueques de Teià

Missatge por Portalcat el Dc Jun 23, 2010 6:11 pm

El període del 1936 al 1939 va tenir moments molt durs, però en diversos
moments es va mobilitzar la solidaritat internacional. Alguns per
motius de simpatia política i altres, com el cas de les Colònies
Sueques, per ajudar alguns dels més dèbils, els infants.

ANDREU BOSCH
ALCALDE DE TEIÀ


«L'ajuda de Suècia
va ser per a tots com
un oasi dintre l'ambient
dolorós que provocava la
guerra civil (els pares sabien
que els seus fills estaven ben
atesos), perquè a més d'alimentar
el cos, recomfortava
l'esperit» (Conxita Alier, Teià).
«M'agrada rememorar aquella
època que ens va proporcionar
tantes estones lúdiques,
de formació escolar i
humanística, i bons aliments»
(Jordi Fabra, Caldes de Montbui).
«Els Menjadors suecs de
can Wertheim em van salvar
la vida, com aquell qui diu. Hi
vam entrar famèlics (a casa,
hi vam anar cinc dels sis germans),
i al cap d’una setmana
d’anar-hi, ens vam refer,
ens vam engreixar, ens vam
posar bé» (Julio Hospital, Teià).
Vet aquí alguns dels
records dels exalumnes de la
Colònia Sueca Catalana de
can Wertheim a Teià entre
maig de 1938 i març de 1939,
sufragada per l’ambaixada de
Suècia i dirigida pel botànic
Eric R. Svensson (després,
Eric Ragnar Sventenius,
fundador del Jardín Botánico
Canario). Van
ser escassament deu
mesos, però deu mesos
intensos d’ajuda
humanitària i formació
humanística econòmicament
sustentats per col·lectes populars
de les principals ciutats
sueques canalitzades a través
de l’ambaixada.
Ara fa un any i mig, dos
teianencs que van viure aquella
experiència, Josep Homs i
Josep Balada, eren entrevistats
per a un programa de la
Radio i Televisió Educativa de
Suècia (Sveriges Utbildningsradio),
amb aquestes paraules
de presentació del periodista
Joaquim Masoliver (de fet, l’origen
simbòlic de l’Homenatge
de Teià a Suècia del passat
11 de Setembre):
«Els dos homes parlen sovint
de la Colònia. Diuen que
tenen un deute amb Suècia i
hi estan molt agraïts perquè
Suècia els va salvar —diuen—
no la vida, però sí la salut
en aquelles èpoques de
fam». S’emocionen quan veuen
atletes suecs a la televisió.
Josep Homs diu «sento
com si fossin catalans i els hi
vaig més a favor que si fossin
espanyols». Diuen que els hi
agradaria que alguna autoritat
hagués posat el nom de
Suècia a algun carrer o plaça»
(La Casa Sueca, dins Palabras
al aire, 2003. Stockholm).
I és que molts dels que
tenim o hem tingut familiars o
coneguts que van viure la guerra
civil a Teià (és el cas de
mon pare, Salvador Bosch),
hem sentit a parlar dels Menjadors
de Suècia de can Wertheim.
De fet, un pòsit, encara
ben viu i emotiu, de records i
anècdotes, sempre amb un rerefons
de nostàlgia continguda
però sobretot d'agraïment.
Les colònies de la guerra
La primera referència documentada
de la Colònia Sueca
Catalana data del 9 de març
de 1938, d’un acord de Ple
mitjançant el qual l’Ajuntament
de Teià sol·licita «de l’entitat
Mutualitat Obrera La Llibertat
d’aquesta població, sigui
concedit transitòriament
el local conegut pel de La Unió
per tal d’instal·lar-hi un
menjador popular per a nens
de la vila, patrocinat per l’ambaixada
de Suècia a Barcelona
».
Tanmateix, l’arribada de
l’ambaixada de Suècia a Teià
s’inicia el 9 de març de 1938
amb l’establiment a can Godó
de l’Hogar Jorge Brantin per a
nens refugiats de ciutats i pobles
bombardejats (procedents
bàsicament de Madrid i
de Barcelona), una de les responsables
del qual fou Maria
Aurèlia Capmany, del Comitè
d’Ajut Infantil de Rereguarda.
L’Ajuntament, amb l’alcalde
Josep Mateu Cabús (CNT),
va veure en aquesta sol·licitud
la manera de treure’n profit
per als nens i nenes de Teià i
va autoritzar a l’ambaixada de
Suècia que es fes càrrec d’una
segona colònia a l’edifici
de can Wertheim, en aquella
època ja requisada al Carlos
Wallin, propietari de l’empresa
de màquines de cosir Wertheim.
Fóra el naixement de la
Colònia Sueca Catalana de Teià.
I així ho demostra l’acord
de Ple de 6 de juliol de 1938,
segons el qual s’acorda «concedir
a Ajut Infantil de Rereguarda
la torre abandonada
pel seu propietari radicada en
el barri de Francesc Layret
núm. 68 d’aquesta vila, amb
la finalitat d’instal·lar en la
mateixa una guarderia de fills
i orfes de combatents».
I en aquell mateix Ple s’aprovava
«satisfer amb càrrec
als cabals municipals l’import
dels vestits d’uniforme confeccionats
als nens que assisteixen
a l’Escola Sueca Catalana,
tenint en compte que el
Comitè d’Ajut Infantil de Rereguarda
renuncia a favor de
l’Ajuntament a l’import del
subsidi de cert nombre de refugiats
que té acollits en aquesta
localitat», amb una
partida de 6.285,85 pessetes.
L’escola durà fins ben
entrat el març de 1939. Els
nens i nenes de Teià hi menjaven
tres àpats (esmorzar,
dinar i berenar) i anaven a dormir
a casa seva. Durant l’estada,
se’ls ensenyava gimnàstica
sueca, dibuix, escultura,
pintura, balls populars catalans,
etc.
Finalment, el 21 de març
de 1939, gairebé dos mesos
després de l’ocupació de Teià
per part de les tropes feixistes,
i amb l’Ajuntament de Teià
constituït des del 31 de gener
mitjançant l’Acta de Constitución
Provisional de la Comisión
Gestora, el màxim responsable
de la Colònia Sueca
Catalana de Teià, Eric R.
Svensson presenta la dimissió
a l’alcalde i abandona can
Wertheim, pressionat per les
queixes del propietari de la casa
al Consolat de Suècia, Carlos
Wallin.



http://www.esquerra.cat/documents/en/en59-memoria.pdf
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 32
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum