Alexander de Croo, líder del partit liberal flamencés "És difícil acceptar que, en 20 anys, la teva ciutat hagi canviat de llengua"

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Alexander de Croo, líder del partit liberal flamencés "És difícil acceptar que, en 20 anys, la teva ciutat hagi canviat de llengua"

Missatge por Portalcat el Ds Maig 01, 2010 10:51 pm

Brussel·les
01/05/2010

lexander de Croo és la guspira que va encendre la foguera de l'actual crisi de govern belga. Als 35 anys, i pocs mesos després d'haver estat escollir líder del partit liberal flamenc, l'Open VLD, va decidir la setmana passada abandonar l'executiu de coalició del que formava part per la manca d'acord en la qüestió de la circumsciprció BHV. Una qüestió que, encara que aparentment tècnica, té a la base un conflicte lingüístic entre francòfons i neerlandòfons i una reivindicació de cessió de competències a les regions. Així ho ha explicat De Croo en una entrevista en què, amb tot, ha mostrat la seva confiança en una Bèlgica "unida però reformada".

"En els últims anys, hem provat moltes vegades de solucionar aquest problema i hem acabat en llargues negociacions que bloquegen el sistema polític del país i no ens permeten centrar-nos en altres temes importants que hem d'afrontar, com el sistema de pensions o la reforma econòmica. Quan l'actual executiu va arribar al poder, un dels principals punts de la seva agenda era solucionar aquest problema. I per això nosaltres vam entrar a format part de la coalició de govern", explica De Croo. "Però com que la solució no arribava, vam decidir deixar-lo", sentencia.

L'actual crisi de l'executiu belga, de fet, té l'origen en la circumscripció Brussel·les- Halle- Vilvoorde (BHV), que agrupa Brussel·les i les poblacions de la perifèria de la capital. A Bèlgica no hi ha cap partit estatal, i per això a Flandes es voten només partits flamencs i a Valònia, només partits valons, amb l'excepció dels habitants de Brussel·les que, en ser una regió bilingüe, poden votar tant llistes neerlandòfones com llistes francòfones. Les 35 poblacions de la perifèria de la capital, també compten amb aquest privilegi ja que, tot i que pertanyen territorialment a Flandes, hi viu una important minoria francòfona. Els partits flamencs, que amb aquest privilegi veuen amenaçada la sobirania dins del seu propi territori, reclamen l'escissió de la circumscripció electoral, deixant Brussel·les capital d'una banda, i els municipis de la perifèria de l'altra.

La Cort Constitucional ja ha sentenciat que aquesta situació s'ha d'acabar i no hi poden tornar a haver eleccions fins que els francòfons residents a Flandes deixin de tenir el privilegi discriminatori de viure en territori neerlandòfon i votar llistes francòfones. "De fet, només cal que la decisió de la Cort sigui executada. Però aquí és impossible: a Bèlgica hi ha molts mecanismes per defensar els drets de les minories -com la minoria lingüística dels francòfons, que representen el 40% de la població- així que no pots tirar pel recte sinó que sempre cal que negociïs. Però aquesta negociació és complicada perquè demanes als partits francòfons que desisteixin i es quedin sense part del seu electorat potencial. Per molt bon negociador que siguis, convèncer un partit a renunciar a vots no funciona", es lamenta el líder de l'Open VLD.

I donat que la qüestió BHV està estancada, De Croo, com molts altres, reclamen negociar el problema en un context més ampli. "Cal una reforma constitucional: si proposem una reforma global, on en un mateix sac hi posem la qüestió BHV però també les competències de les regions en matèries de finançament, per exemple, serà més fàcil convèncer els altres partits perquè ells també en sortiran guanyant", explica De Croo, que reclama més autonomia financera per Flandes.

"Volem que Flandes pugui recollir impostos"

Tot i els successius fracassos de les diverses formacions de govern -només Leterme compta amb tres dimissions al capdavant de l'executiu belga en els últims dos anys-, De Croo encara confia que les eleccions anticipades que se celebraran a principis de juny puguin tirar endavant un govern unitari. I és que el líder liberal, que es defineix com no-nacionalista, creu que és possible un acord entre francòfons i neerlandòfons, només, això sí, si s'estableixen clarament "quines competències tenen les regions i quines es mantenen a nivell federal", és a dir, només si les regions aconsegueixen esgarrapar-li a l'estat algunes competències clau. "El problema és que, des de la banda francòfona, cada pas que fem cap el federalisme és interpretat com un pas cap a la divisió del país. Però no és així. No és el que vol la gent flamenca. Només volen tenir més competències a nivell regional i que el país funcioni", clarifica De Croo.

Una de les competències que reclama Flandes és el control pressupostari. "Flandes i Valònia tenen moltes competències però no en controlen mai el finançament. Sóc d'un partit liberal, i crec que si tens competències, també has de tenir responsabilitats: volem que Flandes pugui recollir els seus impostos i gestionar les seves pensions", sentencia. "Sovint Bèlgica té por de donar més competències a les regions però si mirem al nostre voltant, a Europa passa a tot arreu: a Espanya amb Catalunya i el País Basc, però també a estats amb un nivell més alt de federalisme, com Suïssa i Alemanya. El món ha canviat i hem esdevingut més globals i més locals a la vegada: la gent està molt més lligada a les pròpies identitats i no n'hem de tenir por", afirma.

I tot i la força de les identitats pròpies, De Croo aposta encara per un estat unit. "Crec que Bèlgica té un futur, és com els siamesos que han crescut junts: és impossible dividir-los. Encara que no parlem la mateixa llengua i tinguem diferències culturals estem junts i tenim molta relació econòmica i molts interessos comuns, com Brussel·les, de qui ambdós depenem", explica, "però hem de reformar-nos perquè ja hem comprovat que, tal com estem ara, no anem ni endavant ni endarrere".

"El neerlandès ja no és ni la segona llengua més parlada a Brussel·les"
A banda de la qüestió financera, doncs, les enganxades entre Flandes i Valònia tenen origen en el conflicte lingüístic. En aquest sentit, De Croo lamenta que a Brussel·les, situada territorialment a Flandes però considerada bilingüe, "el neerlandès ja fa temps que no és ni la segona llengua més parlada, sinó que n'hi ha d'altres que li han pres el lloc". I mentre a la capital belga el neerlandès perd espai en favor d'un multilingüisme propi de la capital d'Europa, als pobles de la perifèria de Brussel·les, és el francès el que ocupa el territori flamenc. "Per un flamenc que ha nascut en una ciutat neerlandòfona prop de Brussel·les, és difícil acceptar que, en vint anys, la seva ciutat hagi canviat de llengua i hagi esdevingut francòfona", explica De Croo.



http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/_Es_dificil_acceptar_que_en_20_anys_la_teva_ciutat_hagi_canviat_de_llengua_96867.php#comments



comentaris:


04. Aquests fletxes del Tribunal Constitucional, enlloc d'anar als toros haurien d'anar a Bèlgica i veurien lo bo que hi fa el que ens volen fer. Hem de tenir més mala llet, tot en català i qui no ho entengui "ancha es castilla"
joan barranc barranc (barcelona) 01.05.10, 19:55



03. France 2 i la resta de mitjans francesos es dediquen a anar als pobles i a les batllies de BHV amb càmera oculta per tal de demostrar "la discriminació lingüística als francòfons". L'altre dia traieren una dona francòfona que volia comprar una casa i no li volien vendre perquè no parlava neerlandès. Els francesos no explicaren que els francòfons s'instal.len massivament des de fa 20 anys als voltants de Brussel.les i han esdevingut majoritaris en alguns municipis. No us recorda la invasió de colons espanyols ?
Oriol Moragues i Mas (Montreux) 01.05.10, 19:22




02. No em desagradaria gens que l'AVUI entrevistés algun representant francòfon que pogués donar l'altre punt de vista sobre la mateixa qüestió. Sóc catalana, absolutament independentista, i alhora també sóc molt belga per haver viscut a Brussel·les molts anys. Per això, em sap molt greu que els catalans continuïn perpetuant una idea completament falsa: que la situació de Catalunya és igual a la de Flandes. Ja ens agradaria, a nosaltres catalans, tenir la situació dels belgues flamencs! Una mica d'instrucció no faria mal a ningú.
Montserrat VALLRIBERA FIUS (Barcelona) 01.05.10, 18:18




01. Passat per Barcelona, o qualsevol, zona amb força habitants, i veuràs com a Catalunya, no es tan difícil de acceptar aquest canvi d`idioma. Desprès del 1714, i fins 1975, podríem dir que et jugaves la vida, si no els hi parlaves amb el seu idioma, però ara ja no, però els Barcelonins autòctons, (es la població que millor conec) no volen fer-se mal veure, i mentalment ja ni es plantejant, parla el català quan algun desconegut, et pregunta quelcom en el idioma que sigui. Potser podries vindre a alliçonar-nos una mica de tan en tan, per fer que la gent entengui, lo necessari que es parlar la llengua de aquesta terra, en aquesta terra.
Gifré Lleonar Amill (Catalunya) 01.05.10, 13:17

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum