Palau Salatà, els templers, Santa Magdalena i la història del municipi de Palau Solità i Plegamans

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Palau Salatà, els templers, Santa Magdalena i la història del municipi de Palau Solità i Plegamans

Missatge por Portalcat el Ds Abr 10, 2010 10:39 pm

Palau Salatà, els templers, Santa Magdalena i la història del
municipi de Palau Solità i Plegamans
Sala, Salatà, Salatzen, ...Les llengües ibera, hebrea, euskera i catalana i la importància de conservar a tot arreu la
memòria històrica dels noms originals dels topònims i municipis
Llegeixo a la revista Quatre Pins núm. 9 que s’edita a Palau solità i Plegamans un article signat per Jaume
Ventura i Nualart on diu que històricament trobem per primera vegada en un pergamí del monestir de Sant Cugat del
Vallès, datat el 3 d’abril de 955 i que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó la referència: in termino de
Palatio Salatan.
He pogut comprovar que algunes d’aquestes referències són escrites també en el llibre Palau Solità. Títol de
Glòria escrit per Mossèn Pere Gibert i Josep Mª Martí Bonet, on es diu : El nom de “Palatio Salatan” ha sofert
diversos canvis al llarg del temps fins que passats més de 400 anys el trobem com "Palau Solità".
El mot Solità no té cap significació en sí mateix i es degut a deformacions de l’original Salatà mot que sí té
un significat en sí mateix , tal com jo l’entenc i ho com explico més endavant.
El primer que se m’ha acudit pensar és: ¿Per quin motiu no li tornen a ficar el seu nom original actualment,
donat que és el seu nom propi autèntic i a més a més té un significat? ¿Per què no es canvia el seu nom de Palau
Solità pel de Palau Salatà ?
El significat del nom Salatà i la càbala hebrea
De les diverses opinions de les que es fa ressò l’esmentat article de la revista Quatre Pins núm 9 , estic
d’acord amb l’opinió del filòleg Antoni Griera que relaciona el mot "Salatà" amb el visigot, o alemany antic, "Sala".
L’esmentat filòleg diu que "Sala" significa "Habitació".
Jo opino que "Sala" és un mot relacionat amb la càbala hebrea i fa referència a un "lloc sagrat", deducció
que no s’aparta de la interpretació del mot com “habitació” que també fa referència a un lloc o espai de la casa.
El fet que estiguem parlant d’una església, doncs el nom del municipi era i és relacionat amb Santa Maria
de Palau Salatà, fa que sigui lògica i de sentit comú aquesta traducció del mot en relació a “un lloc sagrat”. Accepto,
doncs, dins d’aquest sentit de “lloc sagrat”, també la interpretació del mot com a “ habitació”.



El fert que a prop d’aquesta església s’hi trobi un monument megalític, conegut amb el nom de la Pedra
Llarga i dos "arbres sagrats" en les antigues tradicions paganes com són “El Lledoner” a Can Cortés (Restaurant
Can Joan)[1] i “l’Alzina”[2] de darrera l’església de Sant Genis de Plegamans -, recolza aquesta interpretació que es
relacionada amb aspectes religiosos o sagrats.
Quan jo vaig començar a estudiar el significat del cognom Salat, - que és el meu cognom -, vaig conèixer la
dificultat de superar els prejudicis que durant determinat temps havien proscrit els noms jueus de la nomenclatura
catalana a causa de determinada censura espanyolista i vaticanista. La mateixa Església Catòlica, des del Concili de
Toledo, que va donar lloc a l’expulsió dels jueus d’ Espanya, fins el Concili Vaticà II, s’ha mostrat contrària als
jueus i a les ensenyances de la càbala que s’han transmès per mitjà – entre d’altres- de la llengua hebrea. I com ja he
dit abans, a partir del segle X-XIII, a tot el món Occidental des de Catalunya i La Provença estan essencialment
lligades les seves ensenyances a l’Orde del Temple del Rei Salomó, els quals a la vegada, estaven molt ben
relacionats amb la noblesa catalana fins el Compromís de Casp en que es van implantar els Trastàmares
castellanistes.
El Papa Joan Pau II va restablir les relacions diplomàtiques del Vaticà amb Israel i ho va fer, demanant
perdó pels mals que es van cometre contra els jueus en el passat. Els catalans també hem patit persecució però no
ens han demanat perdó....Ni l’Estat Vaticà ni l’Estat Francés ni l’Estat Espanyol....
En temps passats, abans del Concili Vaticà II, un dia a l’any s’anava a l’església a "matar jueus"
simbòlicament, amb un estri que, a Lleida, s’anomena "lo carrau".
Amb Pere el Catòlic, Catalunya va començar a perdre la independència nacional, al perdre els favors de
l’Església Catòlica de Roma, el Vaticà, per haver defensat als càtars - que eren jueus i cabalistes - i haver estat
derrotada, a la Batalla de Muret prop de Tolosa de Llenguadoc. A prop de Muret, camí de la Vall d’Aran, hi ha un
riu - una mena d’ Ebre - que es diu “Salat” i dóna nom a diverses localitats com poden ser Abadies du Salat i Salies
du Salat. No gaire lluny d’aquestes contrades es troba “Vieville ( mot afrancesat que en català vol dir Vilavella)
municipi on va néixer Sant Galderic.
Durant molts anys es van esborrar tots els noms que poguessin comportar lligams amb la cultura de la
càbala jueva. (En aquest sentit, recomano, a qui es vulgui informar en detall, la lectura del llibre “Els xuetes de
Mallorca” d’en Baruch Braunstein. Curial Edicions Catalanes. Barcelona).
"Salatà" ens porta un significat relacionat amb la càbala, que es va convertir, intencionadament o no, en
"Solità", un mot sense cap significat substancial, en un temps en que els jueus eren proscrits i el poder catòlic,
dominats per interessos polítics es va fer com han deixat palès els fets històrics abastament estudiats, més vaticanista
que no pas cristianista. Es va tergiversar el veritable missatge cristià i s’ha fet creure – els falsos profetes, han fet
creure al poble -, que és, allò que no és.
Alguns historiadors diuen que els jueus sionistes, emparant-se en la Bíblia, en concret en allò que es diu al
Gènesi 9 sobre que Jahvé va maleir a Cam i el va castigar a ser l’esclau del seu germà Sem perquè havia vist la
nuesa de Noé acabat el diluvi universal quan s’embriagà amb suc de raïm, volen dominar a la humanitat o a les
nacions de sang camita per esclavitzar-les. I, a causa d’aquesta interpretació, que a vegades es justifica amb
arguments cabalistes, i fent servir argument del llibre d’Esdres que per a ells va ser una mena d’Hitler jueu, rebutgen
la càbala que es ficada al servei d’aquesta mena d’ imperialisme.
Aquesta qüestió no es pot analitzar superficialment perquè té un queixalada molt profunda, però, com és
important, no es pot ignorar.
En temps del règim del general Franco, un règim també contrari als jueus, demostrat en el fet de no haver
mantingut relacions diplomàtiques amb Israel, el municipi originalment anomenat Santa Maria de Palau Salatà,
aleshores dit Palau Solità, va quedar fusionat amb Sant Genis de Plegamans i dit oficialment “Palau de Plegamans”.
Es va fer amb la intenció d’amagar determinats senyals presents en el topònim?
"Sala", en llenguatge cabalístic, fa referència al déu “Hermes”. Aquest segons aquesta tradició cultural és el
missatger que va ensenyar al gènere humà les ciències i les arts, o sigui: el coneixement.
A la Bíblia hi llegim que Jesucrist va dir als Seus Apòstols: "Vosaltres sou la "Sal" de la Terra". Volia dir
els "missatgers" del seu evangeli; els qui l’ensenyarien. El mot “sal” no fa referència a al “sal” que es fa servir en
gastronomia, sinó que té una altra interpretació relacionada amb “el coneixement” o “el seny”.
Analitzem-ho de la següent manera: El municipi avui anomenat Palau solità i Plegamans que es el resultat
de la fusió dels municipis de Palau Salatà i Sant Genis de Plegamans, es un municipi relacionat històricament amb
els templers, els cavallers de l’Orde del Temple del Rei Salomó.



Salomó també comença etimològicament per “Sal” com “Salatà” si bé se l’associa a la Pau, el cert és que
es conegut com a “savi Salomó, i es associat per tant a al Coneixement o Saviesa igual que la interpretació que, al
llarg de tota aquesta argumentació jo en faig de “Salatà”.




Creu del Temple. Vermella sobre fons blanc com la de Sant Jordi i la que portava Cristòfor Colom a les veles dels
seus vaixells
Els templers, eren segons la Tradició hermètica, cabalistes, i per tant, quan van habitar a Palau solità o
salatà i Plegamans, deurien tenir molt present que hi havia un monument megalític ( la Pedra Llarga), i potser uns
arbres sagrats (el lledoner i l’alzina) a prop del lloc on van construir una ermita romànica amb el nom de Salatà.



A prop seu es troba també l’església de Santa Magdalena. La Magdalena està relacionada amb la tradició
hermètica de la càbala i amb la nissaga dels reis merovingis, com és el cas de Guifré el Pelós, que es diu que són
descendents del matrimoni que hi hagué entre Jesús i la Maria Magdalena. Aquest fet ha estat posat de moda a nivell
internacional per l’èxit de la novel·la “El Codi da Vinci” da de Dan Brown, el qual com la càbala es relacionada amb
els templers – Orde del Temple del Rei Salomó -.
Pel que fa referència al nom de Sant Genis de Plegamans, en el mot Plegamans hi trobem el mot mà que,
segons determinada tradició cultural fa referència a la mítica mà que feien servir els cabalistes en el seu llenguatge
simbòlic.
Podem veure la mà sempre present damunt el cap dels emperadors carolingis – seguint una tradició
merovíngia que es relaciona amb la imposició de mans –( a la Bíblia s’ens parla dels reis ungits per imposició de
mans ) en tots els dibuixos que ens arribat d’ells. Només ens cal consultar la Gran Enciclopèdia Catalana per
comprovar-ho. A la mà, com a símbol cabalístic, li correspon la lletra hebrea yod.
La lletra yod és una de les quatre lletres que van donar lloc als quatre pals del escut de Catalunya, perquè
forma part del tetragrammaton YHVH que és la representació del nom de Déu. Nom innombrable que es representa
amb quatre pals vermells sobre fons daurat.
Pel que fa referència al mot Salat, el trobem a prop de llocs amb monuments megalítics i coves considerats
tots ells "llocs d’iniciació" en el coneixement hermètic i cabalista. El trobem a Catalunya, a Occitània , a Euskadi i a
la Llombardia (La Padània, al nord d’Itàlia , com Salati. Per trobar el significat dels noms i topònims catalans
relacionats amb la càbala hebrea, i per a poder copsar la seva força màgica, cal tenir present que la llengua hebrea es
llegeix de dreta a esquerra i no d’esquerra a dreta com ho fem en català actualment. "Sala" no fa referència a "sal del
mar" sinó a "Ala". El déu Hermes és representa amb unes "ales" als peus.
La llegua hebrea, la llengua euskera, la llengua ibera i el mot "Salatà"
Quan havia relacionat, amb les argumentacions abans exposades, que la paraula Sala en llengua hebrea
volia dir ensenyar, revelar o donar a conèixer, i per tant, Salat, volia dir aquell que ensenya, aquell que revela o
aquell que dóna a conèixer em va passar quelcom molt curiós que explico a continuació.
Assegut un dia davant la televisió escoltant les notícies, vaig veure a la pantalla la imatge d’un diari basc on
s’hi podia llegir el mot Salatzen. L’endemà em vaig posar en contacte amb la Casa de los Navarros de Barcelona i
vaig demanar de posar-me en contacte amb un professor d’euskera. A la tarda em va trucar una persona que es va
presentar com a professor d’euskera i em va preguntar què volia o en què em podia ajudar. Va ser un professor molt
amable, i a més a més, quan es va adonar que jo era català, es va dirigir a mi en català. Feia cinc anys que vivia a
Barcelona i el parlava perfectament. Li vaig demanar la informació sobre el mot “salatzen”.
Va explicar-me que Salatzen era una declinació del verb Sala que en llengua euskera vol dir: "ensenyar",
"revelar" o "donar a conèixer".
Adonar-me´n que hi havia una relació entre la llengua hebrea, la llengua euskera i topònims i cognoms
catalans, ( Aquesta relació també està en el mot “Ur” - Urgell, Urkola, Ur de Caldea. Ur i Urtx, municipis de la
Cerdanya. “Urushalim” (Jerusalem) -, va ser una troballa que comportà tot un replantejament de la meva concepció
cultural.
Avui, mentre escric aquest article, 24-7-96, he vist anunciat a l’Agenda Cultural de TV3 un concert que es
farà a Barcelona a càrrec d’una coral basca anomenada Coral Salatxo.
Sala, Salatà, Salat, Salatzen, Salatxo…¿De quin arbre són aquests mots i les seves arrels? ¿ De quina terra
són aquestes arrels? ¿De quin Esperit són aquestes arrels? [3] De quina raça són aquestes arrels? De quina concepció
cultural són aquestes arrels?
He trobat molt interessant la relació o lligam que pot establir el significat del mot “Salatà” ,per les seves
relacions amb la càbala hebrea, i la llengua euskera, precisament en un lloc geogràfic , el municipi de Palau solità oi
Plegamans, que té lligams històrics amb els cavallers de l’Orde del Temple del Rei Salomó. Aquells cavallers van
ser molt influents en la formació cultural, social, econòmica i política de Catalunya – dels Països Catalans - i també
d’Europa i d’Occident.
En aquest indret hi hagué la primera comanda del templer a terres catalanes. A l’Església de Santa
Magdalena hi hagué una fàbrica de moneda catalans que era dels templers.



No solament he trobat interessant el mot Salatà, sinó també el fet que a l’església originalment anomenada
Santa Maria de Palau Salatà, és probable que hi hagués, per lògica templaria, el culte a una verge negra. També el
culte a Nostra Senyora del Roser el qual es pot relacionar amb el símbol de la rosa mística que trobem en els
cavallers de la “Rosacreu”.



He trobat interessant que hi hagi un carrer d’aquest antic municipi dedicat a Sant Galderic, el Patró dels
Pagesos Catalans i Occitans, mentre que, al municipi de Sant Genís de Plegamans no hi hagi cap carrer del municipi
dedicat a aquest sant català, sinó que contràriament, en aquest municipi, hi ha un carrer dedicat a San Isidro, el
madrileny que ens va ser imposat especialment des de l’Onze de Setembre de 1.714 per a substituir al català Sant
Galderic perquè volien descatalanitzar el santoral catòlic. [4]
Sant Galderic va néixer i viure a llocs que, en un altre temps, han tingut quelcom a veure amb els càtars, i
per tant, amb la càbala.
Nostra Senyora de Palau Salatà, una verge negra?
Des del lloc on es troba l’església de Santa Magdalena, es pot veure l’església de Santa Maria de Palau
Salatà, el castell, el pla de Can Cortés, un terreny anomenat del Temple i unes naus d’empreses instal·lades en un
polígon industrial en el que hi hagué un molí dels templers.



Els llocs relacionats amb els templers són també llocs relacionats amb la presència de imatges de verges
negres i d’antigues tradicions que ens parlem de la presència del mític i llegendari calze anomenat Sant Graal.[5]
Les verges negres en la cultura de la càbala no fan referència a la verge com a “mare de Jesús” sinó que fan
referència a la “Mare Terra”, la deessa Gaia dels hel·lènics o a la deessa Isis dels egipcis.
Imatge




En l’Arbre de la Vida i les seves deu sefiroth, les verges negres són situades en la sefirah de Binah. En el
culte religiós del ibers, els que donaren la cultura genuïna a la cultura de llengua euskera, catalana i occitana ( i no a
la de la llengua castellana o espanyola ni la d’oil o francesa) milers d’anys abans de Crist, ja hi havia el culte religiós
a una deessa negra. [6]
A Catalunya hi podem trobar molts topònims relacionats amb la llengua hebrea, que és la de la cultura de la
càbala. La càbala està relacionada amb l´alquimia, les verges negres, la cultura arriana i els cristians albigesos
coneguts també amb el nom de càtars. Els cavallers de l’Orde del Temple del Rei Salomó, entre aquests els que van
habitar a Palau Solità dit aleshores Palau "Salatà", sabien llegir en la geografia de Catalunya els missatges i senyals
hermètics de la naturalesa com si fós un llibre cabalístic. Ficaven ermites on hi havia monuments megalítics i forces
o corrents tel·lúrics. Confirmant aquesta norma, hem de fer constar que a prop p de l’església que ells anomenaren
Santa Maria de Palau Salatà i de l’església de Santa Magdalena, a sota del castell de Plegamans, es troba un
monument megalític anomenat "la Pedra Llarga".
Els comtes d’Urgell que des dels Pirineus reconquerien les terres ocupades pels sarraïns, ficaven noms
relacionats amb la càbala hebrea als topònims. El mot "Urgell" ve, segons la meva hipòtesi, del mot "Ur" que
correspon a la ciutat de Caldea a Palestina, una ciutat “camita”. El mot “Ur” el trobem també a la cultura euskera o
basca, com és el cas de: Urtasun, Urquiola, Urquijo, Urruticoetxea, i altres. “ Ur” En euskera, significa “aigua”; en
llengua ibèrica, també.
El topònim Núria, escrit “N’Uria” voldria dir “lloc de naixemenmt d’ agiües”. De fet, tindria sentit, doncs,
Núria és un lloc on neixen rierols. I, es troba a prop de Castellar de n’Hug.
Cal tenir present que l’any 1.237 el comanador de l’Orde del Temple del Rei Salomó de l’anomenat Palau
"Salatà", es deia Guillem de Montsió.
Montsió és un nom relacionat amb els jueus i la càbala. A Barcelona hi havia l’església de Nostra Senyora
de Montsió que va ser bombardejada i destruïda per forces espanyoles. El culte es fa actualment a una església de la
Rambla de Catalunya, on s’hi pot veure una placa recordatòria de la memòria històrica, però la imatge original, la de
la verge negra de Nostra Senyora de Montsió, s’ha perdut.
En el Cantar dels Cantars del Rei Salomó es parla d´una verge negra, que s’ha d’entendre també en sentit
en sentit al·legòric.
Com he dit abans, a Barcelona podem trobar el culte a Nostra Senyora de Montsió a l’església de la Rambla
de Catalunya, que es on fou traslladada des de les rodalies de la catedral quan va ser bombardejada per les tropes
d´un rei espanyol castellanista, anti-català i anti-jueu des del castell de Montjuïc. ¿Era una "verge negra" la imatge
original que hi hagué a l´església romànica de "Palau Salatà"? Jo personalment crec que sí, perquè ho comporten els
lligams culturals esmentats.
Recentment he descobert que originàriament també era negra la imatge de Nostra Senyora de la Mercè de
Barcelona, una imatge que està relacionada amb el mateix context cultural que la de Santa Maria de Palau Salatà: els
dels comtes d’Urgell i l’Orde dels cavallers del Temple del Rei Salomó, i que podem veure encara així, ennegrida, a
la catedral de Jerez de la Frontera ( Andalusia. Països Bètics).




La imatge fou portada per catalans a Andalusia, anomenada Bètica en aquells temps, quan probablement no
s’hi parlava en llengua castellana, sinó que s’hi parlava la llengua bètica, una llengua d’arrels ibèriques com la
catalana. No s’hi parlava la llengua castellana o espanyola que s’hi parla actualment. Cal tenir present que el nom
més antic i genuí de Granada era “iliberis” .Aquest nom, Iliberis, és també el nom més antic i genuí d’Elna,
municipi que es troba a prop de Perpinyà a la Catalunya Nord. La llengua castellana no està relacionada amb els
origen de la llengua ibèrica. S’ha fet creure així per a justificar una espanyolització castellanista uniformitzant-ho to.



La castellanitat, molt digna i apropiada al seu lloc que és Castilla, s’ha fet servir en nom d’una determinada
concepció d’Espanya, per a tapar allò que és viu i es vol manifestar a cada lloc , en els espais naturals d'altres
cultures com és el cas de Paisos Catalans, Euskal Herria, Filipines, Sud-Amèrica, Països Bètics, Galicia, i d'altres, en
funció de la seva vernaclitat o geni propi que els són naturals. Alterant, adulterant i tergiversant la Història per a
justificar la dominació hegemònica d'espanyolisme desnaturalitzador.
Fins i tot en perjudici de la mateixa Castilla que s’ha quedat sense identitat pròpia al confondre-la amb
espanyolitat uniformista al voltant de la castellanitat i no de la vernaclitat en les seves diverses manifestacions que
s’haurien de respectar i afavorir que es facin realitat.
Aquesta imatge de verge negra de Nostra Senyora de la Mercè, que és patrona de Barcelona i alhora
patrona del andalusos relacionats amb la cultura veritablement ibèrica, que és la comparteix un denominador amb la
cultura catalana i no amb l’espanyolitat castellanista capitalitzada a Madrid, la poden trobar a la catedral de Jerez
de Frontera a Andalusia. Aquesta imatge de la verge negra porta penjat damunt el pit, un escapulari on s’hi poden
veure la creu de Sant Jordi, que també és la creu de l’Orde del Temple del Rei Salomó, [7] i els quatre pals de la
bandera catalana.
A la pàgina 35 i 36 del llibre “Palau Solità. Títol de Glòria” abans esmentat, he llegit que hi hagué un
incendi a l´església de “Palau Salatà” l’any 1.506. Penso que potser va ser en aquell moment - temps en que eren
proscrits els jueus i la càbala i perseguits sota el poder de l’Estat Espanyol, (Espanya catòlica apostòlica i romana)
aliançada políticament amb l’Estat Vaticà - que va desaparèixer tota senyal de la verge negra de Nostra Senyora de
Palau Salatà. Una imatge que, atenent la traducció esmentada anteriorment de “Salatà” com a “Donar a conèixer”
podria traduir-se per Nostra Senyora de l’Enteniment o del Coneixement.
Observo que d’uns anys ençà s’utilitza l’expressió Mare de Déu enlloc de Nostra Senyora. Per quin motiu
es fa això? Com és que es deixa en desús una paraula d’arrel catalana: “Senyora”, igual com “Senyor”, provenen de
“Seny”?
Ho promou un determinat corrent des de l’Estat Vaticà per trencar un lligam significativament relacionat
amb el llenguatge cabalístic i per a relacionar-la amb la “Mare de Jesús i desvincular-ne el seu culte amb les cultures
que la relacionen amb la “Mare Còsmica o Mare Terra”? Es fa també perquè aquesta concepció cabalista de les
verges negres es relaciona amb la nissaga dels reis merovingis i la tradició cultural que ens diu que la Magdalena era
casada amb Jesucrist? Una tradició que ens diu que la Magdalena era princesa de la casa de Jerusalem i Jesús era
príncep de la casa de David i que van tenir una filla que va donar lloc a una nissaga dita merovíngia. No és cert que
els rei catalans, com el rei Jaume I d’Urgell, ostentaven el títol de Reis de Jerusalem?





Una de les investigacions que s’han fet sobre l’Església de Santa Magdalena de Palau Salatà, ens diu que
s’ha descobert que davant la porta d’entrada d’aquesta església dels templers hi havia tombes amb cadàvers de
cavallers o monjos enterrats de cara a Jerusalem.
Potser la investigació que tinc intenció de fer per la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya el proper
2006 cercant en els arxiu del Monestir de Sant Cugat del Vallès i al voltant de Sant Oleguer ( un sant català amb
nom ibèric “Ol” fa referència al pas de l’aigua “que flueix” o riu com és el cas d’Oliana, Olost, Olius, Olesa, ...que
també es relacionat amb aquest lloc) em permeti descobrir lligams documentats.
Mentrestant, però, no podem rebutjar les hipòtesi de treballa sobre aquest tema, cap especulació, cap
deducció lògica i argumentada en el senti comú encara que no tinguem trobada la prova escrita. Són molts els
documents que van ser cremats. A vegades per recuperar la memòria històrica i el fil conductor de la Veritat, ens cal
“pensar” més que no pas “ provar”. A vegades, he vist actituds de menystinença, tracte hostil i despectiu davant els
estudis i especulacions fetes per alguns historiadors catalans, que m’han fet pensar que en el poble de Catalunya hi
ha catalans que s’espanten i tenen por de ser titllats de folls davant la grandesa de la seva pròpia historia nacional.
Hi ha una lletra hebrea, la lletra “Yod”, que jo la relaciono amb les imatges de les verges negres perquè es
present en el Tetragramma o nom mistèric de Déu.
El Tetragramma es format per les quatre lletres “Yod”, “He”, “Vav” “He” i es representa de forma abstracta
en el símbol dels 4 pals, com la senyera o bandera dels catalans, de la catalanitat i de Catalunya. Aquesta lletra fa
referència a la constel·lació astral de “Virgo”.
Per altra banda, a vegades he pensat que probablement hi hagi alguna relació entre aquesta l’Església de
Santa Magdalena i l’església de Rennes – le – Chateaux.[8] A l’església d’aquest municipi, que avui pertany
políticament a França però que en el passat va formar part políticament i culturalment a la cultura occitana i
catalana, un capellà , l’abat Saunière ( en català Sunyer[9]) va trobar uns documents relacionats amb les qüestions
merovíngies i va fer una construcció anomenada Torre Magdala. En el cementiri d’aquest petita església romànica,
que per cert, ha estat “adulterada arquitectònicament”, i que es troba darrera de l’absis, jo hi vaig veure tombes amb
cognoms catalans. A una de les tombes hi havia una creu amb el nom de “Pujol”.
M’he fixat en que a Palau-Solità (Antigament Santa Maria de Palau Salatà) hi ha un carrer dedicat a Sant
Galderic el sant català Patró dels Pagesos Catalans, mentre que a Plegamans ( Antigament Sant Genis de Plegamans)
hi ha un carrer dedicat a Sant Isidre, el sant de Madrid imposat a Catalunya pels espanyols a fi de substituir i d
‘esborrar la memòria del català a Sant Galderic, especialment a partir de l’Onze de setembre de 1.714 amb l’ànim i
la voluntat de descatalanitzar Catalunya.
He pensat que hi podríem trobar tema polític i simbòlic en el destí d´aquests dos nuclis urbans, que van ser
dos municipis i ara només en són un: Palau solità i Plegamans.
Qui va posar el nom de Sant Galderic, el sant català, a un carrer de Palau Solità? Qui va posar el nom de
“San Isidro”, el sant castellà de Madrid, a un carrer de Plegamans? Per cert, Sant Galderic, va néixer a prop de
Rennes – le – Chateaux.
Considero que té una gran importància posar els noms propis, els noms de “pila”, en els seus “cabals” , en
els seus llocs. Si no pot fer-se actualment, donada l’actual estructura política, almenys, conservem-ne la memòria
històrica.
Penso que seria convenient que es tornessin a recuperar per la memòria històrica els noms originals dels
llocs i municipis en general i en concret de Catalunya i els Països Catalans. Conèixer el nom original i el significat
d’uns noms, a més a més de la importància que tenen els de Santa Maria de Palau Salatà i Sant Genis de Plegamans,
és una sort i una riquesa pel patrimoni cultural català. També és important tenir unes arrels que s’ embranquen en un
arbre, - un arbre que en el llenguatge de la càbala jo anomeno l’Arbre del Coneixement -, que de forma natural dóna
una branca i un sentit universal a la Catalanitat, als Països Catalans i als seus habitants.


[1] El lledoner és l’arbre de Sant Galderic, el sant català, Patró dels pagesos catalans, fins que fou substituir per “San
Isidro “( Sant Isidre) un sant de Madrid per descatalanitzar Catalunya i espanyolitzar-la. Per cert malgrat que portem
més de vint anys de democràcia i recatalanització, encara no ha estat restituït com cal i a molts calendaris catalans
encara no hi surt senyalat el seu dia que és el 16 d’Octubre.
[2] L’Alzina, té una tradició hel·lènica que es remunta a l’antic santuari del déu Zeus on era considerada “arbre
sagrat”. Segons aquesta tradició “amb la remor de les fulles produït pel vent, donava a entendre els missatges del
déu als sacerdots”. El fet el recull Homer, el poeta escriptor de l’Ilíada i l’Odissea, dient : Quan el déu des de l’arbre
diví d’encelat fullam aconsella a Ulisses ( Odisseus) que torni a Ítaca.
Esquil, autor d’obres de teatre, en el Prometeu encadenat, es fa ressò d’aquesta tradició de l’alzina que parla
“clarament i sense cap mena d’enigma”.
Virgili, el gran poeta també hel·lènic, com Homer i Esquil, de cultura jònica, també a les Geòrgiques( mot
derivat de “Gea”, deessa de la terra, o matèria- igual que el nom Jordi i Geografia) tot dient “l’alzina gegant dels
boscos ,amb el fullatge estimat de Júpiter”.
[3] En aquest article escrit el 1996, revisat el 2005, he de afegir que he descobert moltes coses interessants en el
llibre “Cultura i llengua ibèrica” de Frederic Santaeulària, en relació als lligams entre la cultura jueva, catalana,
euskera i ibèrica que és la genuïna dels Països Catalans i altres nacions dels balcans com Geòrgia.
[4] Encara hi ha un poder que es resisteix a restituir el culte a Sant Galderic. A tots els municipis de Catalunya es
continua mantenint Sant Isidro. Quan s’han fet gestions per restituir Sant Galderic, han sortit catalans que s’hi han
oposat. El meu amic EP dius que és degut a l’auto-odi, neurosi adquirida pels catalans, per adaptar-se a la situació
esdevinguda després de segles de domini anti-vernacle.. Jo penso que hi pot haver un poder fàctic que vol
tergiversar el veritable missatge evangèlic dels cristians, que va començar, contra els catalans, a la batalla de Muret
en el segle XIII. Sant Galderic era nascut prop de Muret, en terres de càtars o cristians albigesos.
[5] Del Sant Graal en parla el llibre “El Codi de Vinci” de Dan Brown posat de moda a tot el món durant l’any
2004.Aquest mític calze que es relacionat amb Catalunya i la cultura de la catalanitat podria esdevenir un “factor
d’atenció” que atragués l’opinió internacional envers la cultura de llengua catalana i d’alguns indrets dels Països
Catalans com és el cas de Palau Salatà, actualment Palau Solità i Plegamans i també Ripoll i la seva comarca entre
d’altres llocs com Montserrat i Montgrony on la presència de verges negres ens permet establir un lligam amb
aquesta tradició cultural.
[6] Recomanem la visita al Museu de Gavà on es conserva una imatge d’una deessa negra ibera.
[7] Aquesta creu és també la que portava el català – també espanyolitzat- Cristòfor Colom a les veles dels seus
vaixells. Colom tenia relacions amb els cavallers templers i d’ell han dit alguns historiadors que era càtar i que
coneixia les ensenyances de la càbala. La càbala es va donar a conèixer des de Catalunya i La Provença. Als qui es
vulguin documentar en aquest sentit, sobre la relació de la catalanitat amb la càbala, els recomano el llibre del
prestigiós Gershom Scholem “ Los orígenes de la càbala en Provenza y Gerona”.
[8] El petit municipi de Rennes-le-Chateaux ha sabut convertir-se en un centre d’atracció turística internacional al
voltant de l’església romànica on es van trobar documents sobre la Magdalena. Tant de bò els catalans sapiguem fer
el mateix a Palau solità i Plegamans.
[9] Un descendent de Guifré el Pelòs, a qui l’emperador d’Europa d’origen alemany Carles el Calb donà oficialment
el reconeixement als 4 pals com a símbol nacional català es digué Sunyer.






Article de Jordi Salat, membre del Cercle Català d'Història
E mail: josalort@hotmail.com
http://vernaclistes.blogspot.com/


http://cch.cat/pdf/palausalata.pdf

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum