La mà dels Pirineus i els referents identitaris catalans

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

La mà dels Pirineus i els referents identitaris catalans

Missatge por Portalcat el Dc Abr 07, 2010 2:14 am

La mà dels Pirineus i els referents identitaris catalans



Vaig fer una visita a l'església parroquial del municipi català de Maials , a prop de Lleida, i em va cridar l'atenció la imatge d'un sant que era situada a un altar lateral la qual, segons el meu entendre, corresponia a Sant Galderic. Una persona que era a l'església va dir-me que es tractava de San Isidre i que a la comarca n'hi havia moltes d'aquestes imatges a les diferents parròquies, doncs, - em va dir - és terra de pagesia i aquest és el patró dels pagesos. A la comarca hi ha moltes cooperatives de pagesos catalans; n'hi ha una que porta el nom de "Sant Isidre", no en coneixen cap que porti el nom de "Sant Galderic"·

El patró dels pagesos catalans era Sant Galderic però fa anys, a partir del fatídic 1714 va ser substituir pel madrileny "San Isidro" , moltes vegades, quan calia, fent servir la mateixa imatge de Sant Galderic que era molt anterior, i ara s'ha quedat catalanitzat com a "Sant Isidre" i no s'ha restituit el català Sant Galderic.




Són molts els catalans que desconeixen aquesta història; no s'ensenya a les escoles ni ho porten la majoria dels santorals dels calendaris catalans. Ens han esborrat les imatges o referents catalans de la memòria. Actualment, són molts els catalans que passen de llarg davant d'aquestes reivindicacions nacionals catalanistes que volen restituir la memòria històrica i els símbolismes adients perquè , segons diuen, ara som temps laics i això dels sants no els fa sentir ni fred ni calent. Vam ser descatalanitzats i ara hem oblidat els referents de la nostra identitat; fins i tot hem perdut l'incentiu per a restituir-la.

A la façana de l'església , com a totes les esglésies de Catalunya hi ha un rellotge, però ja no és el rellotge català. Aquest rellotge només l'he vist a la parròquia de Sant Josep de Badalona i a la façana de l'Ajuntament de Cardedeu. El rellotge català un altre referent català que s'ha perdut. Això de "medir el temps amb quarts", alguns reponsables d'esglésies i ajuntaments catalans, diuen que no hi havia estat mai en les esferes dels rellotges, malgrat haver d'admetre que així s'ha dit sempre...Ens enganyem a nosaltres mateixos?

Sota del rellotge , damunt del portal, hi havia una figura ornamental de pedra que representa un indi ,probablement un maia amb el seu plomatge reial damunt del cap. No em saben dir què hi fa un maia a la porta de l'església de Maials i em remeten als arxius que tenen a Tortosa, que és la seu del bisbat. Algú ha establert una relació entre el nom " maials" i la cultura "maia" i per aquest motiu ha ficat un cap d'aquesta ètnia precolombina al portal de l'església maialenca?


A l'escut municipal de Maials hi ha una "mà". Aquest és un símbol present a molts municipis catalans i en diverses simbologies catalanes: Manlleu, Almatret, Almacelles, Manresa, Esplugues de Llobregat, Palau Solità i Plegamans, Raimat, Manlleu, Masquefa, ...Etc.





Què representa aquesta mà? La trobem en els dibuixos històrics situada damunt del cap de reis i emperadors - com és el cas del rei David, Carlemany o Carles el Calb - i a portals d'esglésies romàniques com és el cas de Sant Pau del Camp a Barcelona. La trobem també la mà a l'origen de l'escut de Catalunya quan la mà de l'emeprador Carles el Calb dibuixa els 4 pals a l'escut de Guifré el Pelós i dibuixa la "senyera" o bandera nacional catalana.( La senyera té un significat espiritual en funció d'una tradició cultural que relaciona els quatre pals catalans amb les quatre lletres del nom de Déu)


Bíblia de Carles el Calb, adalt hi ha una mà...




Miniatura de Carles el Calb rebent una Bíblia


En el Pantocràtor - amb una posició diferent de la mà palmejada que es veu a determinats escuts municiplas i murs d'esglésies , però però sempre dins un simbòlic "llenguatge de les mans" -. En aquest cas podriem dir-ne que es troba "en posició beneïr" tenint en compte, però, el veritable significat d'aquesta paraula, allò que realment vol dir en relació a la transmissió de l'Esperit i el ritual de la imposició de mans que era una mena de bateig entre els cristians albigesos o càtars.




La trobem com a reliquia a un poble del Pirineus que es diu Barbaruens, on s'ens diu que guarda un os de l'apòstol Sant Pere. La trobem també en el llenguatge simbòlic de la càbala cristiana en el qual va associada al número 2 i a la lletra "beth" que von dir casa quan està situada d'esquerra a dret i associada al número 200 quan està situada de dreta a esquerra. (Per cert, a l'escut municipal de Manresa hi tenien la mà segons he pogut comprovar a la revista "La Hormiga de Oro" (Núm 44 Any V 28-d'Octubre de 1888) i en els darrers anys l'han canviat i ara la mà no hi és. A la mateixa revista també es pot veure una fotografia de la imatge de Nostra Senyora de la Mercè i una descripció escrita dient que és "bruna" ; o sigui, de color negre. Ara, es blanqejada).





Ens esborren els referents, els simbols,la memòria d'una identitat i d'un camí de realització personal i nacional així com també d'una cultura que té uns objectius divins en el fet de viure la Vida; i amb tot això, i altres coses malèfiques, ens han fet perdre la voluntat de ser qui som en funció del Ser que desconeixem. Potser també ens han fet o ens hem tornat indignes de ser qui som.

Sense referents autèntics hem esdevingut esclaus de la ignorància i víctimes del mal; anem malament.Observem els fets, allò que passa a Catalunya, en els fets ho veurem.Tinc un amic que de tant en tant, quan hi ha males notícies per la causa catalana, em pregunta: Què hem fet malament? Entre d'altres coses, sempre li contesto: Hem perdut els referents que ens unien amb el món de l'esperit i la seva creativitat. Som prou llestos per no deixar-nos enganyar pels falsos profetes però no tant llestos com per redescobrir la veritat darrera les falsificacions i mentides amb les que ens han enganyat.

Sóc conscient que en una societat atea i laica aquest llenguatge es troba fora de lloc, però és que no hi trobo altra resposta a la pregunta que em planteja el meu amic ateu i laic.




Jordi Salat
http://vernaclistes.blogspot.com/2007/07/la-m-dels-pirineus-i-els-referents.html


Editat per darrera vegada per Portalcat el Dv Feb 25, 2011 4:55 am, editat 2 cops en total

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Re: La mà dels Pirineus i els referents identitaris catalans

Missatge por Portalcat el Dv Abr 09, 2010 2:29 am

Ostres, però que interesant no sabia pas res de tot aixó... ara si que estic alucinant

vui dir que no sabia que hi haguesin pobles que tinguesin una mà com a escut heraldic... ha de tenir un simbolisme molt fort per a que aquest simbol perdures fins al dia d'avui...

molt bé... m'he decidit a fer una cerca de pobles que tinguin una mà com a escut heraldic...


escut de Madremanya (Gironès)



Escut de Maials (Segrià)



Escut de Maldà (Urgell)



Escut de Esplugues del LLobregat (Baix Llobregat)



Escut de Mataró (Maresme)






Escut de Manlleu (Osona)







escut de Marçà (Priorat)




escut de Martorell (Baix Llobregat)




escut de Masquefa (Anoia)




Escut de Masalcoreig (Segrià)




escut de Mediona (Alt Penedès)




Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental)



escut Almatret (Segrià)



Escut Almacelles (Segrià)



escut del cognom Manresa (Bages)





Escut de Gandesa (Terra Alta)




Escut de Riudaura




Escut de Maella (Aragó)



be segur que pot haber-hi més... però fins aqui està prou bé per entendre que la mà fou un element comú a molts pobles...

Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3502
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum