Xenofòbia ambiental

Publicar un tema nou   Respondre al tema

Veure tema anterior Veure tema següent Ir abajo

Xenofòbia ambiental

Missatge por Portalcat el Dc Feb 03, 2010 2:20 am

25-01-2010

Han hagut de passar gairebé dues setmanes, amb un contundent informe de l'Advocacia de l'Estat a l'entremig, perquè els juristes i la majoria de la classe política expressés allò que era obvi: que la decisió d'un ajuntament de negar-se a empadronar estrangers sensepapers és manifestament il·legal.

La mesura no sols contradiu alguns preceptes de la llei d'estrangeria en la seva redacció actual sinó que també infringeix el sistema de drets fonamentals. No empadronar significa desproveir de serveis bàsics, entre d'altres, d'assistència sanitària, sobre la qual la llei deixa ben clar, i així es ratifica per jurisprudència constitucional, que ha de ser prestada en les mateixes condicions que als ciutadans de l'Estat. S'entén, i cal remarcar-ho, que qualsevol mancança en la garantia d'aquests serveis als estrangers que no resideixin legalment és fins i tot indisposable pel legislador perquè menyscaba la dignitat humana. Certament, el principi de dignitat que es deriva d'aquesta interpretació es troba amenaçat per la negativa d'empadronar aquells que resideixen en un municipi de l'Estat perquè significa condemnar-los a la invisibilitat.

RES ÉS TAN ABOMINABLE PER A UN ÉSSER HUMÀ que negar-li l'existència: si es tracta d'una persona que no compta, tampoc no compten els seus drets i la majoria que l'envolta pot esclafar-los quan li plagui. Val a dir que aquesta singladura és la mateixa que als anys trenta del segle XX va conduir al feixisme, i que, malauradament, ha encetat l'ajuntament de Vic amb el seu alcalde al capdavant. Però més preocupant que l'actitud del consistori vigatà ha estat l'esllanguida resposta de l'opinió pública, la complicitat ocasional que han expressat alguns actors davant el problema, l'empatia favorable cap al tracte segregador que ha irromput en bona part del catalanisme, les veus proclius a la conveniència d'obrir el debat sobre la immigració per superar la "hipocresia", l'acusació de bonisme i de pseudoprogressisme que hem hagut de suportar els que hem associat les mesures de Vic a un senyal, en encertada expressió d'Oriol Malló, de "xenofòbia ambiental".

EL TO D'EXCUSA VACIL·LANT amb el que s'han volgut disfressar les insinuacions alarmants d'aquests dies és del tot inacceptable. La primera justificació, la de la incertesa normativa, hem vist que estava completament infundada, ja que la qüestió tenia una solució jurídica inequívoca. Una altra excusa recurrent ha consistit a assenyalar les contradiccions de l'Estat espanyol des de diverses òptiques: la del contrast entre la legislació permissiva en matèria d'immigració i algunes pràctiques infamants que s'han detectat en els darrers anys per part de les autoritats del poder central, l'evidència que l'existència d'immigrants irregulars és deguda a una legislació estatal que estableix uns requisits d'entrada i residència per a aquell que no tingui la nacionalitat espanyola o la de remarcar que la legislació estatal pot ser generosa en el moment de reconèixer prestacions perquè es paguen amb recursos de la Generalitat i dels ens locals que no han decidit sobre aquestes assignacions i que, a més, són institucions d'un territori en què el percentatge de nouvinguts ha crescut de forma exponencial en comparació amb d'altres zones de l'Estat. Si una cosa és clara és que les incapacitats autòctones per decidir en plenitud sobre ciutadania i estrangeria no poden servir de coartada per atenuar els abusos i els sentiments roïns contra els forans que congreguem motu proprio.

PERÒ FIXEM-NOS QUE QUAN LA IMMIGRACIÓ passa a ser l'eix central de la polèmica es desdibuixa el conflicte de fons que afecta no sols les polítiques d'acollida i d'integració sinó tota la resta de matèries: el conflicte derivat de la dependència política. Quan s'imputa a la immigració els problemes que pateixen els catalans s'evaporen els problemes que pateixen els catalans per romandre a Espanya. I no cal dir que aleshores els polítics i els mitjans de comunicació espanyols aprofiten la conjuntura per exhibir el suposat caràcter racista i tancat del catalanisme, per bé que l'acusació del tracte discriminatori i de la condemna a la invisibilitat a la qual es pretén sotmetre als estrangers sense papers manté sinistres paral·lelismes amb la negació del caràcter nacional i del tracte desigualitari amb què Espanya castiga Catalunya. Quan llancem pedres contra els immigrants les llancem contra la pròpia causa d'emancipació.

EN AQUEST SENTIT, EL CANVI DE SENSIBILITAT en el binomi catalanisme-immigració que s'ha percebut d'ençà de l'esclat de la polèmica de l'empadronament a més de ser intrínsecament pervers i moralment repugnant és letal com a carta de presentació. Mentre aquí hem caigut de quatre grapes en el parany, Zapatero ha sabut copsar la jugada i s'ha ungit com a protector de les llibertats en la seva posada de llarg europea. Obert el vedat, fins i tot s'hi ha apuntat el Partit Popular protegit amb l'argument que sota els governs Aznar s'aprovaven les instruccions de l'Institut d'Estadística que obligaven els ajuntaments a empadronar els estrangers en situació irregular, una època de la qual més valdria destacar una llei d'estrangeria declarada inconstitucional per vulneració dels drets d'associació, reunió, sindicació i vaga i la memòria d'uns centres de renovació de documents dependents de l'administració general de l'Estat on es registraven comportaments per part de la policia i dels funcionaris dirigits a degradar el visitant i propis d'un camp de concentració.

TAMPOC NO ÉS ADMISSIBLE REFUGIAR-SE en l'argument que les legislacions dels països europeus del nostre entorn són més restrictives o que és injust acarnissar-se amb Vic, que ha estat un model d'integració malgrat l'alta proporció d'immigrants que resideixen al municipi. Sobre això darrer, com més indulgents siguem amb aquelles actituds que s'allunyen de la cultura democràtica més a prop ens situarem del trencament de la convivència i dels malsons. Tolerància zero amb la violència, tolerància zero amb les discriminacions de gènere, però quan hi ha l'oportunitat d'enverinar el discurs sobre la immigració mirem cap a una altra banda.

La part restant de l'article es pot trobar aquí:

http://paper.avui.cat/article/dialeg/183141/xenofobia/ambiental.html

http://www.cercleestudissobiranistes.cat/continguts/articleDetall/663
avatar
Portalcat
Admin

Nombre de missatges : 3515
Fecha de inscripción : 30/10/2009
Edad : 31
Ubicació : Barçalona

http://portalcatala.forocatalan.com

Tornar a dalt Ir abajo

Veure tema anterior Veure tema següent Tornar a dalt


 
Permisos d'aquest fòrum:
Pots respondre a temes en aquest fòrum