La llegenda de la Santa Mà

En certa ocasió, vaig assabentar-me d'una rondalla que hom explicava sobre el monestir de Santes Creus. Malgrat no recordar la font, us la explicaré, i tant de bo algú de vosaltres tingués la informació de procedència d'aquesta llegenda per tal d'avalar-me.

Es diu que antigament, a Santes Creus, la comunitat de frares vivia en el perfecte ordre monacal. I amb el devenir del temps, dos monjos es feren força amics. L'un cap a l'altre reforçaren aquest lligam fins al punt que varen fer un pacte. El primer que morís beneïria l'altre quan aquest anés a resar prop del lloc on era enterrat. I passà el temps, i un dels frares va morir. L'enterraren al cementiri del convent, a terra, al costat dels altres monjos morts, com un més. El seu company va anar, respectant el pacte fet en vida, a orar allà on era enterrat el company. Mentre resava, va veure com la mà del difunt emergia de sota terra i feia el gest propi de la benedicció. El monjo es va espantar i no va donar massa crèdit al fet. Potser, va pensar, havia estat només una il·lusió nocturna.

Però el bon frare continuà vsitant el seu difunt company i aquella mà seguia sortint de sota terra.

Vist això, i convençut del miracle, va parlar amb l'abat. Aquest va mostrar-se escèptic. Però tal fou la insistència del monjo, que cada nit era testimoni del prodigi, que l'abat va accedir, amb d'altres frares, a estar present quan el religiós visités el seu company mort per a verificar que tot plegat no era una imaginació del pobre home.

Així, doncs, a l'hora convinguda, un grapat de frares es trobaren davant la tomba, amb l'abat al front. El company del difunt inicià les seves oracions i... efectivament! La mà del difunt emergí de sota terra per a inicir la benedicció. En veure això, l'abat va agafar fortament aquella mà, potser intentant desmuntar una farsa pròpia de bojos. Però en tibar, la mà del mort va cedir i l'abat restà amb la dita mà sostinguda a la seva.

Des d'aleshores. va venerar-se aquella mà com a relíquia. I es diu que aquesta mà està actualment guardada al monestir de Vallbona de les Monges. Jo, personalment, vaig anar a aquest monestir i vaig parlar am una de les religioses. Em va assegurar que allà tenien la Santa Mà, que algunes monges s'impressionaven de veure-la,que era una mà humana, i que no estava permès de mostrar-la (jo volia veure-la).

Per una banda, tenim la llegenda. I de l'altra, potser una mentia de la monja?


Bona nit tingueu.

Gracies per compartir-la company, molt bonica.

Bona nit tinguis!